Resultats de la cerca
Es mostren 68659 resultats
Warren Beatty
Warren Beatty caracteritzat com a Dick Tracy
Cinematografia
Actor, realitzador i productor cinematogràfic nord-americà.
Germà de Shirley MacLaine , el 1961 debutà com a actor de cinema amb Splendor in the grass, d’E Kazan, pellícula amb la qual obtingué un Globus d’Or Des del 1967, amb Bonnie and Clyde d’A Penn, ha produït els films on actua El 1978 realitzà el seu primer film, Heaven can wait Globus d’Or a la millor pellícula musical o còmica i al millor actor musical o còmic i, a continuació, Reds 1981, Oscar i Globus d’Or al millor director, l’adaptació del còmic Dick Tracy 1990 i Bulworth 1998, els quals també interpretà A les ordres d’altres directors també ha interpretat, entre d’altres…
Gaṇeśa
Ganesa, déu elefant, considerat com aquell que supera per excel·lència els obstacles
© X. Pintanel
Déu elefant del panteó hindú, considerat popularment com aquell que supera per excel·lència els obstacles.
Míticament, la seva figura s’insereix en el cicle de Xiva, bé que l’origen del seu culte és obscur El fet que sigui adorat per membres de totes les castes sembla provar el caràcter originàriament no ortodox del seu culte
arbre
Tots els arbres amb vuit vèrtexs com a màxim
© fototeca.cat
Matemàtiques
Graf connex i acíclic (sense circuits).
Un arbre té només un vèrtex, anomenat arrel sense predecessor en el sentit de les fletxes, mentre que tot altre vèrtex té, cada un, un únic predecessor Tots els vèrtexs tenen un nombre variable de successors, que ordinariàment hom suposa ordenats per exemple, d’esquerra a dreta i de vegades són anomenats branques En la representació habitual d’un arbre l’arrel se situa al capdamunt i els arcs se suposen recorreguts en sentit descendent Els arbres han passat d’ésser un cas particular de graf a rebre un tractament matemàtic específic Són particularment útils en la modelització de processos en…
salt de pont
El salt de pont es popularitzà com a esport d’aventura
ISTOCK
Esports d’aventura
Esport d’aventura consistent a llançar-se des d’un pont subjectat per un arnès a una corda lleugerament elàstica, que deixa el saltador suspès en l’aire.
L’origen prové de l’illa de Pentecosta, Vanuatu, al Pacífic Sud Com a ritual per convertir-se en homes adults, els joves feien salts des d’unes plataformes de fusta amb una liana lligada als peus David Attenborough fou el primer que en parlà en un documental escrit l’any 1960 El primer europeu que feu un salt de pont fou l’escalador Helmut Kiene, que el 1973 es llançà des d’un pont del riu Cailles lligat a un altre pont a 50 m de distància i aconseguí un gran moviment de pèndol Més endavant, l’any 1979, un grup de membres de l’Oxford Dangerous Sport Club es llançaren des del pont…
elèctrode d’hidrogen
Elèctrode d’hidrogen que actua com a càtode en una cel·lula electroquímica
© Fototeca.cat
Química
Elèctrode de platí entorn del qual bombolleja hidrogen.
Hom acostuma a prendre com a potencial zero el d’un elèctrode d’hidrogen, a la pressió atmosfèrica, en una solució d’ions hidrogen d’activitat unitat És emprat com a elèctrode de referència
giroscopi
Giroscopi muntat sobre bastiments articulats que actuen com a plataforma estabilitzadora
© Fototeca.cat
Tecnologia
Tipus de baldufa
simètrica el centre de gravetat de la qual resta immòbil respecte a la rotació.
El més conegut és el giroscopi de Foucault , que consta essencialment d’un disc muntat sobre un suport de manera que el disc pugui orientar-se lliurement Les lleis de la mecànica demostren que, quan el disc gira molt ràpidament, ho fa entorn d’un dels eixos d’inèrcia, el qual es manté parallel a una direcció fixa de l’espai durant tot el moviment, encara que el suport es mogui El giroscopi, a més de servir per a demostrar la rotació de la Terra, és emprat com a brúixola i és la base dels pilots automàtics d’avions, coets i embarcacions
estel de Wolf-Rayet
Estel de Wolf-Rayet Hen 2-427 (també conegut com a WR 124) al centre de la imatge
ESA/Hubble & NASA
Astronomia
Estel l’espectre del qual presenta ratlles d’emissió molt brillants, que corresponen a l’heli neutre i ionitzat, com també a altres elements (N, O, Si, C) amb ionització múltiple.
Actualment hom coneix uns 200 estels d’aquest tipus, anomenats també estels W , el més brillant dels quals és l’astre γ- Velorum , que pertany a la segona magnitud Generalment són estels de petites dimensions —la meitat de les del Sol—, però de temperatura superficial molt elevada, que pot arribar fins a valors de 100000 K Aquests astres pertanyen al tipus espectral O, i llur lluminositat absoluta és de l’ordre de -5 La matèria és expellida d’aquests estels a grans velocitats i amb unes característiques semblants a com s’esdevé en les noves
Alaska Range
L’Alaska Range, amb el Denali com a cim culminant
Serralada
Serralada del sud d’Alaska.
S'estén formant un arc des de la península d’Alaska fins a la frontera canadenca i constitueix la barrera física i climàtica entre l’Alaska central i la costa del golf Les parts baixes són cobertes de coníferes i habitades per fauna major Un ferrocarril i una carretera la travessen de Fairbanks a la costa pacífica El seu punt culminant és el mont Denali
Fernando José De Argila Irurita
Fernando José De Argila Irurita, com entrenador del San Marino
Arxiu família Argila
Futbol
Futbol sala
Entrenador de futbol i futbol sala.
Del 1977 al 1984 jugà a futbol sala al CN de Castelldefels Posteriorment fou entrenador del mateix equip a divisió d’honor 1984-86, amb el qual fou campió de la Copa d’Espanya 1984 També entrenà el CE Sant Cugat 1988-91 a primera divisió estatal A, el FC Barcelona 1992-93 a divisió d’honor, el CD Gavà 1995-96 a divisió de plata i el Girona Futbol Sala 1996-97 Fou seleccionador absolut de Catalunya 1991-92, equip que es proclamà campió d’Espanya També fou director de l’escola d’entrenadors de la comissió de futbol sala de la Federació Catalana de Futbol i secretari tècnic de la secció de…
Ferran Argila Pazzaglia
Ferran Argila Pazzaglia com entrenador del Real Oviedo
Arxiu Família Argila
Futbol
Porter de futbol.
Jugà al Futbol Club Barcelona dues temporades 1941-43, amb el qual disputà 10 partits de Lliga i guanyà una Copa d’Espanya 1941 Posteriorment, jugà al Real Oviedo en dues etapes 1944-50 i 1952-57, i a l’Atlético de Madrid 1951-52 Jugà amb la selecció espanyola en una ocasió Entrenà el Real Oviedo 1959-60 i 1961-62, el Granada FC 1960-61, el Racing de Santander 1963-64, l’Espanyol 1965-66, l’Sporting de Lisboa 1967-68, el Córdoba CF 1968-69 i el Club Deportivo Puertollano 1969-70 Jugador també de bàsquetbol, jugà al Club Esportiu Laietà 1936 i al Covadonga asturià 1950-51 Fou pare de l’…