Resultats de la cerca

Membre del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, que presidí en dues ocasions, el 1953 ingressà al CADE Durant els anys quaranta, realitzà la primera ascensió a la paret de l’Aeri de Montserrat –formant cordada amb Pany, Farrera, Extrems i la seva dona, Joaquima Baruta–, i escalades al Pedraforca, Siurana, els Encantats i el Midi d’Ossau Fou instructor de cursos d’escalada del CMB i presidí la secció catalana de l’Escola Nacional d’Alta Muntanya Publicà Cumbres pirenaicas 1953 Fabricà també material d’escalada

Ocupa uns 15 km de llarg per 5 d’ample, amb una altitud de 1300 a 1677 m Separa l’E de la Conca de Tremp Pallars Jussà de la conca de Meià alta Noguera, on en replans inferiors apareix una capa lignitífera i una altra de calcàries litogràfiques, molt estimades antany Les comunicacions rarament aprofiten les valls del riu de Boix, al S del de Barcedana, al N i tenen lloc pels extrems congost dels Terradets, a l’W coll de Comiols, al NE

El concepte de circulació —com a fenomen que uneix els extrems de la producció i del consum, i que recull la imatge de la circulació sanguínia, com a funció fonamental d’un cos en aquest cas, el cos social— brolla del canvi que la divisió del treball i el creixement industrial comportaren respecte al sistema antic, basat en la propietat de la terra Amb els precedents de Pierre de Boisguilbert i Richard Cantillon, els primers a formalitzar-ne la noció foren François Quesnay i Karl Marx

Consisteix en una balança clàssica que porta als extrems del canastró, en comptes de plats, sengles ganxos en un dels quals hom penja un cilindre de vidre, i, en l’altre, un contrapès que l’equilibra en l’aire Submergit el cilindre en el líquid la densitat del qual hom vol determinar, l’equilibri romput és restablert mitjançant la collocació de cavallers de pesos diferents en unes incisions regularment espaiades que duu el canastró El pes i la situació dels cavallers donen directament la densitat del líquid

S'estén al llarg de 400 km de costes, entre el cap de Creus W i el delta del Roine E Presenta un aspecte pla i sorrenc, i hi sovintegen les llacunes salenques a Catalunya només els extrems oriental Provença i occidental Marenda i sector pirinenc de la Costa Brava són lleugerament rocallosos Té profunditats inferiors als 200 m Seta n'és el port més important Vents forts que bufen del NE mestral hi provoquen violentes tempestes, sensibles fins a Menorca Per això la navegació antiga defugia aquest golf i costejava de Marsella a Roses

La seva secció té la forma d’un perfil aerodinàmic lleugerament concavoconvex, amb la part còncava cap enfora, de tal manera que els remolins generats pels extrems respectius de l’ala i l’aleta girin en sentits oposats Així, hom aconsegueix que la resistència aerodinàmica de l’ala disminueixi fins en un 14% En alguns avions comercials aquestes superfícies prenen la forma d’una extensió en el mateix pla de l’extrem o punta de l’ala, amb un angle de fletxa més accentuat que el d’aquesta

Aquesta teoria proposa que les fractures es formen a partir de la propagació i interconnexió de petites esquerdes o imperfeccions que hi ha dins els minerals constituents de les roques Sota l’acció d’un camp d’esforç extern, els extrems de les microesquerdes poden concentrar esforços locals molt elevats, que causen el seu creixement o propagació lateral, el qual finalment condueix a una fractura de major escala L’anàlisi matemàtica de la teoria de Griffith prediu un criteri de fracturació on l’envolupant de Mohr té forma parabòlica

Se’n té molt poca informació, però se sap que fou actiu a Amsterdam i que cap al 1812 inventà el metrònom, consistent en un doble pèndol, amb una barra que oscillava a causa del pes collocat a cadascun dels seus extrems JN Mälzel, també constructor i inventor d’instruments, conegué Winkel a Amsterdam, s’atribuí l’autoria del metrònom, hi introduí algunes modificacions i el comercialitzà amb el seu propi nom Això li comportà una batalla legal amb Winkel, el qual en sortí vencedor Mälzel, però, s’endugué la popularitat i els beneficis econòmics

Cadascun d’aquests individus formadors del cenobi és ellipsoidal, comprimit lateralment, i té els dos extrems ocupats per dos sifons el bucal, orientat cap a l’exterior, i el cloacal, cap a la cavitat central de la colònia gairebé tot el seu cos és ocupat per una faringe branquial plena de forats Generalment presenten òrgans lluminosos formats per cèllules testàcies plenes de bacteris simbiòtics Els individus són de talla millimètrica, però la colònia pot arribar a tenir més d’un metre, com és ara el cas de Pyrosoma excelsior

Des del punt de vista evolutiu, és la pèrdua d’un grup de gens de l’interior o de l’extrem del cromosoma En tenir lloc el trencament en una porció interior del cromosoma, els dos extrems es confegeixen i creen un cromosoma deficient, que no pot tornar a la condició normal Si la pèrdua és considerable, generalment és letal per als organismes diploides, a causa d’un desequilibri genètic En els organismes heterozigòtics per un parell d’allels, en existir una deleció es produeix el fenomen de la pseudodominància