Resultats de la cerca

El concepte de circulació —com a fenomen que uneix els extrems de la producció i del consum, i que recull la imatge de la circulació sanguínia, com a funció fonamental d’un cos en aquest cas, el cos social— brolla del canvi que la divisió del treball i el creixement industrial comportaren respecte al sistema antic, basat en la propietat de la terra Amb els precedents de Pierre de Boisguilbert i Richard Cantillon, els primers a formalitzar-ne la noció foren François Quesnay i Karl Marx

Consisteix en una balança clàssica que porta als extrems del canastró, en comptes de plats, sengles ganxos en un dels quals hom penja un cilindre de vidre, i, en l’altre, un contrapès que l’equilibra en l’aire Submergit el cilindre en el líquid la densitat del qual hom vol determinar, l’equilibri romput és restablert mitjançant la collocació de cavallers de pesos diferents en unes incisions regularment espaiades que duu el canastró El pes i la situació dels cavallers donen directament la densitat del líquid

Membre del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, que presidí en dues ocasions, el 1953 ingressà al CADE Durant els anys quaranta, realitzà la primera ascensió a la paret de l’Aeri de Montserrat –formant cordada amb Pany, Farrera, Extrems i la seva dona, Joaquima Baruta–, i escalades al Pedraforca, Siurana, els Encantats i el Midi d’Ossau Fou instructor de cursos d’escalada del CMB i presidí la secció catalana de l’Escola Nacional d’Alta Muntanya Publicà Cumbres pirenaicas 1953 Fabricà també material d’escalada

Una articulació és la unió de dos ossos, o més, entre si La major part de les articulacions es componen d’un conjunt de teixits més o menys tous, a més dels ossos que s’hi uneixen La funció de les articulacions és de proporcionar un grau variable de mobilitat i estabilitat entre els diversos segments esquelètics que s’uneixen a través d’elles Com que les funcions de les diverses articulacions són diferents, hi ha també diversos tipus d’estructures articulars Tipus d’articulacions Una manera clàssica de diferenciar els diversos tipus d’articulacions es basa en el grau de moviment que permeten…

Actualment deshabitat, és envoltat d’una muralla del segle XI, reformada al segle XVI i en bon estat de conservació En un dels extrems del recinte fortificat hi ha l’església de Santa Maria segle XII, amb tres absis, cripta i campanar, un dels pocs edificis conservats juntament amb l’ermita de Santa Bàrbara segle XVI Fora muralla hi ha l’ermita de Sant Bartomeu segle XI El 1979 fou declarat bé d’interès cultural Els anys 1999 i 2010 s’hi van dur a terme tasques de rehabilitació

S'estén al llarg de 400 km de costes, entre el cap de Creus W i el delta del Roine E Presenta un aspecte pla i sorrenc, i hi sovintegen les llacunes salenques a Catalunya només els extrems oriental Provença i occidental Marenda i sector pirinenc de la Costa Brava són lleugerament rocallosos Té profunditats inferiors als 200 m Seta n'és el port més important Vents forts que bufen del NE mestral hi provoquen violentes tempestes, sensibles fins a Menorca Per això la navegació antiga defugia aquest golf i costejava de Marsella a Roses

És un cos arrodonit i separat de la resta del cromosoma per un delicat filament cromatínic El seu diàmetre pot ésser igual al del cromosoma o molt més petit i el filament d’unió pot ésser curt o llarg El satèllit i el filament són constants, de forma i de mida, per a cada cromosoma Generalment són terminals situats a l’extrem del cromosoma, però també n'hi ha alguns d’allunyats dels extrems o d’intercalars A causa de llur natura heterocromatínica, solen ésser distingibles en el nucli en repòs

En les pues de creu o pues escoceses , els espais entre les palletes tenen unes traves alternades d’estany que empenyen cap amunt o cap avall els fils d’ordit alterns quan s’apuja o s’abaixa la pua, amb la finalitat de prendre la creu Per tal de distribuir els fils en una amplada més o menys gran, és emprada la pua de ventall , que té les palletes divergents com les barnilles d’un ventall, o la pua expansible , que pot canviar d’amplada en voltar una maneta disposada en un dels seus extrems

Consistia en una barra d’aproximadament un metre de llargària, al llarg de la qual es podia desplaçar una barra petita més tard dues, tres i fins i tot quatre d’uns 70 cm, perpendicularment a la primera Per al càlcul de l’altura d’un estel, hom dirigia dues visuals que havien de passar pels extrems de les barres petites i arribar a l’estel i a l’horitzó, respectivament Tot i ésser menys precís que el quadrant o l' astrolabi nàutics, fou molt emprat, especialment al s XVI, pels navegants

Cadascun d’aquests individus formadors del cenobi és ellipsoidal, comprimit lateralment, i té els dos extrems ocupats per dos sifons el bucal, orientat cap a l’exterior, i el cloacal, cap a la cavitat central de la colònia gairebé tot el seu cos és ocupat per una faringe branquial plena de forats Generalment presenten òrgans lluminosos formats per cèllules testàcies plenes de bacteris simbiòtics Els individus són de talla millimètrica, però la colònia pot arribar a tenir més d’un metre, com és ara el cas de Pyrosoma excelsior