Resultats de la cerca

Filla petita de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’ Elionor d’Alburquerque Fou casada 1428 amb l’infant Eduard de Portugal des del 1433, Eduard I , que li dedicà la seva obra O leal conselheiro Vídua 1438, fou regent del seu fill Alfons V , i hagué de fer cara a les lluites familiars Són notables el seu túmul i el del seu marit al monestir de Batalha

La seva aportació fonamental ha estat en el camp de la filosofia de la religió, que estructura mitjançant un mètode de descripció fenomenològica i d’anàlisi crítica Philosophie de la religion , 1957 Phénoménologie et religion, 1958 Philosophie et religion , 1965 Imagination et religion, 2006

Estudià medicina a la Universitat de Torí, on entrà en contacte amb Salvador Luria i Rita Levi-Montalcini , que l’influïren molt en el seu decantament pels estudis de citologia i amb els quals collaborà Es graduà el 1936 Mobilitzat en 1936-42, fou ferit al front rus i posteriorment s’uní a la Resistència Després de la Segona Guerra Mundial, retornà a la recerca i a la docència i el 1947, amb Rita Levi-Montalcini, anà als EUA Després de dos anys al laboratori de Luria a Bloomington Indiana, passà a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia 1949, on el 1955 isolà la primera cèllula mutant del…

Fou professora a la Universitat de Califòrnia 1946-57 Als anys trenta s’interessà per la literatura catalana moderna, que promogué als EUA Escriví nombrosos articles, sobretot sobre poesia catalana moderna i contemporània El 1958 aconseguí introduir una secció provençal-catalana permanent en els congressos de la Modern Language Association Fou autora de Mallorcan Moods in Contemporary Art and Literature 1938

S'inicià a “La Silhouette” 1830 i “La Caricature” 1831-34, on les seves sàtires contra el rei Lluís Felip el portaren a la presó Ingressà després a “Charivari”, on ja collaborà gairebé sempre Morí pràcticament cec Amic de Corot i de Daubigny, la seva pintura no té res a veure amb la d’aquests Fou presentat el 1848 amb La République , i tot i que tocà la temàtica religiosa, la mitològica i la literària, les seves obres més remarcables són les de temàtica social o quotidiana Vagó de tercera , Metropolitan Museum, Nova York El seu estil, independent, es caracteritza per una pinzellada llarga i…

Estudià al conservatori de Florència, d’on fou professor 1931-67 En les primeres obres emprà el llenguatge diatònic amb Sei cori di Michelangelo 1933-36 assolí una expressió personal Una primera incursió en el camp dodecatònic fou Tre Laudi 1936-37 seguiren l’òpera Volo di notte 1940, basada en Vol de nuit de Saint-Exupéry, i els Canti di prigionia 1938-41 Adoptà totalment el dodecatonisme amb el cicle Liriche greche 1942-45 i amb l’òpera Il prigioniero 1949 Des d’aleshores emprà un estil webernià, com en Job 1950 i en els Canti di liberazione 1955, amb text de Heine

Fou un dels fundadors de la secció de bàsquet femení del Picadero JC 1953, a la qual continuà lligat fins a la seva desaparició Treballà pel reconeixement i el desenvolupament del bàsquet femení, tant des del club com des de la Federació Catalana de Basquetbol, de la qual fou vocal 1955-83 Recuperà el Campionat de Catalunya femení a partir dels anys cinquanta Posteriorment fou un dels fundadors del Club Bàsquet Manlleu, del qual fou president honorari, i de l’Associació de Bàsquet de Sant Julià de Vilatorta Rebé l’emblema d’or 1978 de la federació espanyola i la medalla d’or 1983 de la…

De ben petita marxà a viure a Barcelona amb la seva família Migfondista, pertanyé al FC Barcelona des del 1969 i al Centre Gimnàstic Barcelonès Fou campiona de Catalunya de 800 m 1970, 1971, de 1500 m 1970, 1971 i de cros individual i per equips 1971 Així mateix, tingué els rècords catalans de 800 m, de 1500 m, de 4 × 800 m amb el FC Barcelona, que també fou rècord d’Espanya i de 1500 m en pista coberta, entre els anys 1970 i 1971 Es retirà de la competició esportiva el 1973

S’inicià a l’Agrupació Ciclista Montjuïc i es professionalitzà l’any 1927 Participà en diverses edicions de la Volta Ciclista a Catalunya L’any 1935 guanyà el Trofeu Masferrer i aconseguí el rècord de victòries consecutives al circuit de la font del Gat de Montjuïc Fou tercer a la cursa francesa entre Poitiers i Samur 1928 i al Gran Premi de Biscaia 1937 El 1943 establí el rècord català de l’hora a Vilafranca del Penedès També baté el rècord espanyol de 100 km individual en pista El 1960 rebé un homenatge de l’AC Montjuïc, que instaurà el Trofeu Ricard Ferrando Emigrà als Estats Units

Format a l’escola de Radiodifusió, el 1957 s’incorporà a Ràdio Joventut de Barcelona i el 1960 entrà a Ràdio Nacional d’Espanya El 1966 retransmeté el Campionat Mundial de futbol Als anys seixanta i setanta presentà a Televisió Espanyola nombrosos programes d’entreteniment i esportius, com Más lejos 1971 i Polideportivo 1973 Retornà a la ràdio esportiva amb programes com Radiogaceta de los deportes , de Ràdio Nacional d’Espanya 1973-76, i Catalunya Ahora 1981 Obtingué molts reconeixements, com els premis Ondas 1969, 1973, Antena de Oro 1972 i TP de Oro 1972, la medalla de plata al mèrit…