Resultats de la cerca
Es mostren 852 resultats
Joan Ametller i Mestres
Farmàcia
Farmacèutic.
Professor de farmàcia, prengué part en els treballs de preparació d’una nova farmacopea catalana i fou un notable herborista de la flora de Montserrat Entre les seves comunicacions a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Catalunya cal esmentar les memòries sobre el magnetisme 1798 i els mitjans de purificar l’aigua 1803 i de purificar l’oli 1806
Eugeni Ferrer i Dalmau
Biologia
Química
Naturalista i enginyer químic.
Interessat principalment per l’entomologia i la botànica, publicà alguns treballs sobre cicindèlids, entre els quals es destaca Assaig monogràfic sobre les cicindeles catalanes 1911, i collaborà amb Joan Cadevall i Diars, especialment en l’estudi de la flora de la part oriental dels Pirineus catalans Fou soci fundador i, el 1904, president de la Institució Catalana d’Història Natural
brioteca
Botànica
Col·lecció de briòfits, determinats i ordenats.
Hom conserva les mostres, seques, en bosses de paper etiquetades i ordenades com un fitxer Entre les brioteques de més importància internacional cal esmentar la del British Museum Londres i la del Musée de Cryptogamie París Per a la flora catalana són importants les brioteques d’Antonio Casares Gil Madrid i sobretot les de la facultat de farmàcia i de l’Institut Botànic, ambdues a Barcelona
Heinrich Gustav Adolf Engler
Botànica
Botànic alemany, normalitzador de la botànica taxonòmica i geogràfica d’Alemanya.
Collaborà amb KFP von Martius en la seva Flora brasiliensis 1840-1906 i amb A de Candolle en la Monographia Phanerogamarum 1878-96 La seva obra més important en el camp de la taxonomia és la monumental Die natürlichen Pflanzenfamilien ‘Les famílies naturals de les plantes’, 1877-99, en collaboració amb K von Prantl, que ha estat reeditada diverses vegades i és una obra de consulta imprescindible
José Celestino Mutis Bossio
Literatura
Metge i polígraf.
El 1761 anà a Santa Fe com a metge del virrei Exponent de la investigació científica a l’Amèrica Llatina en l’època colonial, dirigí la famosa Expedició Botànica i reuní un gran herbari i un meravellós tresor iconogràfic, base de la monumental Flora de la Real Expedición Botánica del Nuevo Reino de Granada És autor d' El arcano de la quina i d’altres importants treballs
Manuel Vidal i López
Biologia
Naturalista.
Un decenni de permanència al Marroc, enrolat a l’exèrcit, li permeté de recollir plantes d’interès, estudiades per Carles Pau, algunes de les quals li foren dedicades Havent tornat a València es llicencià en filosofia i lletres, i seguí noves activitats Dels seus treballs cal esmentar Materiales para la flora marroquí 1921-30, Exploraciones botánicas en Marruecos 1928 i Herborizaciones en Marruecos 1930
Andreu Hernández i Basilis
Botànica
Apotecari i botànic.
Fou corresponsal del Jardín Botánico de Madrid i del professor Antoni Palau Sembla que creà a Maó un petit jardí botànic i que compongué, a partir de les seves herboritzacions, una Flora menorquina , que romangué inèdita i que, ampliada pel seu fill Rafael Hernández i Mercadal , fou publicada pòstumament 1886 S'interessà també per la química i deixà inèdit un treball sobre els Espíritus ácidos minerales dulcificados
Sébastien Vaillant
Botànica
Botànic francès.
Estudià la classificació del regne vegetal Director del Jardin des Plantes, descriví acuradament la funció reproductora dels estams i del pollen en el seu discurs d’obertura del curs 1717 Sermo de structura florum , 1718 Publicà treballs sobre l’estructura de les flors i sobre la vegetació de la regió parisenca, com el Botanicon Parisiense , que fou la primera flora dels voltants de París
Antoni Santos i Antolí
Literatura catalana
Dramaturg.
El 1935 es traslladà a Barcelona, on es donà a conèixer com a autor teatral Entre les seves obres destaquen Bellamor 1950, L’Antònia 1951, Les ales de la nit 1956, Aquesta llar 1957, L’estudiant ros 1958, El gran giravolt 1958, Ciment orlat 1979, De professió romancer 1980, La tia Flora 1985, Miracle en el Castanyar 1986 i Una nit al “Mas Perdut” 1986
,
Els jaciments de vegetals fòssils del Paleozoic
Mapa de distribució dels jaciments de cormòfits als Països Catalans Distrimapas, original de l’autor Els jaciments paleozoics més importants, i pràcticament els únics, es troben a la petita conca carbonífera de Sant Joan de les Abadesses Ripollès, uns 10 km al NE de la ciutat de Ripoll La petita conca té a penes uns 15 km de llarg per uns 2 km d’ample, aproximadament uns 30 km 2 s’estén pel flanc S de la serra Cavallera des d’Ogassa i Surroca fins a Sant Joan de les Abadesses En aquests estrats carbonífers apareixen jaciments d’hulla que foren explotats durant el segle passat i l’actual, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina