Resultats de la cerca

Jove, marxà de casa per combatre en les files carlines, de les quals fou nomenat oficial El 1875, intervingué en el setge de la Seu d’Urgell fou empresonat per les tropes del general Martínez Campos Fou militant actiu del Partit Tradicionalista, i gran defensor de la causa carlina Fundà i dirigí, a Barcelona, “Lo Crit de la Pàtria” 1883 —per articles del qual fou empresonat diverses vegades—, “Lo Crit d’Espanya” 1889, “La Carcajada” i “El Estandarte Real” A Catalunya fundà diverses associacions catòliques El 1892 emigrà a Amèrica i residí a Buenos Aires, on dirigí les revistes “El Legitimista…

Les lletres son tant en castellà com en català Està molt arrelada entre els gitanos catalans, tot i el seu origen relativament recent, entre els anys cinquanta i seixanta del s XX N'han estat els principals difusors i creadors Antoni González El Pescaílla , gitano del barri de Gràcia i marit de Lola Flores , Peret i Gato Pérez A banda, rebé un impuls puntual arran de la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Grups de rumba catalana o que l’han adoptat com a estil predominant són Los Manolos, Ojos de Brujo, Ai Ai Ai i Sabor de Gràcia, entre d’altres L’any 2009…

Jove, el 1867, fundà a Barcelona, conjuntament amb Joaquim M Bartrina, la revista literaria “El Crepúsculo” El mateix any emigrà a Amèrica i s’establí a Buenos Aires Hi collaborà a “La España”, “La Nación Argentina”, “El Correo Español”, “La Ilustración Sudamericana”, “El Nacional” i “Unión Argentina”, etc Participà, alhora, en la fundació de diverses publicacions, entre les quals la més important fou “El Almanaque Sudamericano” 1877-1903, que dirigí Va escriure obres de teatre com Flores i abrazos , La emancipación de la mujer i El dominio del lujo també va escriure la lletra…

Després d’intervenir en diversos curtmetratges, es convertí en una estrella local gràcies a la telenovella gallega Mareas vivas 1998, i començà a destacar en el cinema a la pellícula Flores de otro mundo 1999, d’Icíar Bollaín, amb qui ha treballat sovint Després accedí a papers de protagonista ha interpretat, entre d’altres, Los lunes al sol 2002, premi Goya al millor actor de repartiment, Te doy mis ojos 2003, premi Goya al millor actor, La flaqueza del bolchevique 2003, La vida que te espera 2004, Inconscientes 2004, Miami Vice 2006, el seu paper parlat en anglès en una…

Estudià filosofia a Santiago i matemàtiques i medicina a Madrid, on freqüentà les tertúlies literàries romàntiques Afiliat al partit moderat, fou cap polític de Castelló de la Plana 1847, d’Alacant 1848 i governador de València 1851, diputat a corts, director general de beneficència i sanitat i membre de l’Academia Española 1862 El seu primer recull, Ternezas y flores 1840, és encara dins la tradició romàntica el seguiren Ayes del alma 1842 i Fábulas 1842, on ja presenta les característiques que defensà en la seva Poética 1883 poesia dramatitzada, amb argument i contingut…

Seguint la tradició del seu pare Salvador Bonavia i Flores , es dedicà al teatre popular, tant en la faceta d’autor com en la d’editor Dirigí “ L’Escena Catalana ” des del 1925 fins a la desaparició de la collecció durant la guerra civil Com a autor cal destacar-ne dues comèdies que tingueren un èxit notable La puntaire 1927 i, especialment, Maria Cistellera 1936, que ja a l’època va ser considerada un plagi de la novella Felip Derblay de Georges Ohnet També feu alguna incursió en el drama social amb La presó de les dones 1936 Així mateix, i signant amb el pseudònim Jordi Canigó…

Nen prodigi del flamenc, Manuel Ortega Juárez, conegut com a Manolo Caracol, guanyà el Concurs de Cante Jondo de Granada del 1922, organitzat per Manuel de Falla i Federico García Lorca, gràcies al qual inicià una brillant carrera Anomenat en aquella època Niño de Caracol , cantava sobretot en festes privades que, de vegades, duraven més d’un dia En esclatar la Guerra Civil es dedicà al teatre A partir del 1943 formà parella artística amb la balladora de flamenc Lola Flores, i l’èxit de la parella en espectacles com La Salvaora o La niña de fuego els dugué a donar la volta al món…

Els anys quaranta s’inicià com a redactor a l’emissora Radio España Del 1966 al 1984 fou el principal guionista del programa Consultorio de Elena Francis , des del qual es donaven consells sentimentals o domèstics a oients que formulaven preguntes personals Les respostes, redactades per Soto Viñolo, eren emeses per la locutora Maruja Fernández Emès successivament per Ràdio Barcelona, Radio Peninsular i Radio Intercontinental, fou un dels programes radiofònics de més èxit durant el franquisme i tingué una audiència exclusivament femenina si més no, pel que fa a les participants Exercí la…

Posà la impremta familiar al servei de la cultura i de la ideologia republicanes Director dels diaris “El Menorquín” 1869-74, uHoyn 1874, “El Noticiero de Menorca” 1874 i, després del seu desterrament a Barcelona entre el 1874 i el 1881, d’ El Pueblo 1892-94 Impulsà també el periodisme literari amb publicacions com “El Glosador” 1882, en català, i “El Poeta” 1884-85, en castellà, entre d’altres Mantingué aquesta dualitat en la creació poètica, iniciada el 1864 amb Almanaque de las bellas , aplegà la producció castellana en dos volums, Albores de la vida 1866 i Flores y abrojos…

Fou fundat l’any 1982 i ràpidament assolí la tercera divisió Després de passar per diverses categories territorials, la temporada 1988-89 recuperà la tercera divisió, la qual cosa collocà el club en una situació econòmica difícilment assumible L’any 1990 signà un acord de collaboració amb l’Espanyol i el 1991 passà a ser-ne filial, amb Paco Flores d’entrenador La segona temporada com a filial, l’equip passà a jugar al camp del Júpiter de Barcelona i a vestir l’equipació de l’Espanyol, mentre que els equips de futbol de base continuaven tenint la seu a Santa Cristina d’Aro La…