Resultats de la cerca

Formà el Quartetto Toscano 1765 amb Manfredi, Nardini i Boccherini El 1770 anà a París, on fou protegit per Gossec Després s’orientà vers el ballet Les Romans , 1776 i l’òpera còmica Dirigí l’orquestra dels teatres Beaujolais 1788-91 i Louvois 1791-94, on estrenà obres Les deux frères 1788, Adèle et Erwin 1789 Hom el valora per alguns quartets de corda, simfonies concertants, etc

És conegut per la sèrie d’aiguaforts Bizzarrie di varie figure 1624 Fou revalorat pels surrealistes pel fet que construïa les formes humanes utilitzant elements geomètrics, mecànics, o bé naturals

Ultra fer investigacions en els camps de la física i de l’astronomia i ésser el creador, en medicina, de l’escola iatromecànica, en la seva obra fonamental De motu animalium 1680-81, fruit de mig segle de treballs, intentà per primera vegada d’aplicar mètodes matemàtics a l’estudi dels problemes de la mecànica del moviment dels animals

Deixeble de Leonardo da Vinci, posseí un notable vigor expressiu Madonna Casio 1500, Musée du Louvre, París, Mare de Déu i Nen National Gallery, Londres, Narcís a la font Galleria degli Uffizi, Florència Fou també un retratista notable

Estudià matemàtica amb Tartaglia, i el 1567 fou nomenat matemàtic a la cort del duc de Savoia Intentà de construir una “filosofia matemàtica de la natura” amb idees provinents d’Arquimedes Atacà durament la física i la cosmologia aristotèliques Formulà una llei de la caiguda dels cossos Seguidor de Copèrnic, tot i no conèixer-ne bé la teoria, influí sobre Galileo Galilei Estudià altres problemes en la hidroestàtica i l’àlgebra, i el seu llibre més famós és Diversarum speculationum liber 1585

Estigué al servei del virrei d’Egipte Muḥammad ‘Alī i, d’acord amb el cònsol anglès del Caire, es dedicà a recollir antiguitats egípcies, amb mètodes no científics i sovint molt discutibles Però aconseguí d’enviar a Europa, sobretot a la Gran Bretanya, unes colleccions molt abundoses que exerciren un paper important en la primeria de l’egiptologia

La seva obra Vite de’ pittori, scultori ed architetti moderni 1672, escrita amb un criteri selectiu, no es limita als artistes italians Atacà el naturalisme caravaggiesc i el manierisme, i defensà un terme mitjà entre la idea i la natura, actitud que identificà amb l’eclecticisme d’Annibale Carracci, considerat per ell l’autèntic hereu de la grandesa de Rafael

Fou principe de l’Accademia dei Filarmonici, de Bolonya 1683, i mestre de capella a Mòdena, Ferrara i Bèrgam Impulsà la tècnica violinística i el desenvolupament de la sonata

Destacà com a autor de L’arte de rimare —publicat el 1790 amb el títol Dell’origine della poesia rimata —, que deixà inacabat, on estudia els orígens de la poesia provençal i italiana

Establert a Colònia l’any 1709, es dedicà a la fabricació i a la venda d’una aigua perfumada que anomenà aigua de reina o aigua admirable , la recepta de la qual sembla que adquirí d’un venedor ambulant, i que és coneguda mundialment amb el nom d' aigua de Colònia