Resultats de la cerca
Es mostren 1728 resultats
Enric Fité i Sala
Cinematografia
Director de cinema amateur
.
El seu film Alter ego 1946 fou premiat cinc vegades Porta closa 1948 obtingué dotze premis, entre els quals el del millor argument, a Estocolm, i el gran premi, a Canes Fantasia tràgica 1950 fou premiada a Luxemburg i a Canes El 1957 també li fou atorgat el premi Ciutat de Barcelona La seva temàtica sol ésser realista, i es manifesta a través d’un expressionisme més aviat sobri que revela la preocupació per la plàstica fotogràfica
Esteve Cortils
Literatura catalana
Escriptor.
El 1717 escriví una extensa Descripción del mundo, amb mapes, en la qual recollí notícies i dades curioses
Pere Bombardó Serra
Atletisme
Atleta especialitzat en salt d’alçada.
Fou campió de Catalunya i d’Espanya de salt d’alçada 1932 D’altra banda, guanyà la medalla de bronze d’aquesta especialitat al Campionat de Catalunya 1930, 1931 i al d’Espanya 1930 Fou el primer esportista mataroní que guanyà un títol estatal i l’Ajuntament li dedicà un carrer de la ciutat
Josep Gomà Carol
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Fou un del impulsors del setmanari Illuro Sport 1965-78 i de Tot esport , publicació que es convertí en el suplement esportiu de Tot Mataró Collaborà amb les revistes Lean i Dicen 1951-83, el diaris Sport i El Periódico i les emissores Ràdio Miramar de Barcelona 1965-78 i Ràdio Mataró 1978-87 Esdevingué un dels cronistes destacats de l’actualitat esportiva de Mataró Publicà Història del Iluro Sport Club de Mataró 1970 En record seu s’ha instituït el Memorial Josep Gomà Carol, que s’atorga al millor periodista esportiu de Mataró…
Espiridió Duran i Giné
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, mestre.
Biografia Demanà entrar a l’Escola Pia i començà el noviciat a Moià el 30 de setembre de 1883, on professà el 27 d’agost de 1885 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe 1885-87, a San Marcos de Lleó 1887-88 i a San Pedro de Cardeña 1888-90 Acabà els estudis el 1890 i fou destinat a Iratxe com ajudant del mestre de juniors i mestre d’una escola de primeres lletres per alumnes externs que s’havia fundat el 1888 El 1893 aquesta escola es traslladà a Estella i hi fou destinat com a mestre Tornà a Catalunya i ensenyà en els collegis de Palma Mallorca, Olot, Sant Antoni de Barcelona i Mataró…
Joan Fargas i Heras
Música
Compositor i organista.
Sacerdot, fou mestre de capella de la basílica de Santa Maria de Mataró Autor d’una Missa de la Immaculada Concepció , de sardanes i del drama líric Lo safraner 1908 Fou cofundador i director de l’Acadèmia Musical Mariana de Mataró
Josep Guàrdia
Arquitectura
Cristianisme
Religiós escolapi, artesà i picapedrer.
Biografia L’11 de juliol de 1739 entrà a l’Escola Pia com a germà operari i hi professà després del noviciat, el 29 de novembre de 1739 A Moià collaborà a l’acabament de l’església i s’interessà per conèixer les tècniques emprades En acabar-se les obres, passà pels collegis de Mataró 1749-51, Igualada 1751-52 i Oliana 1752-60, on treballà en la façana del que encara és avui l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels i en la construcció de quatre celles per als religiosos i latrines per als religiosos i els alumnes Cap al 1760 anà Mataró i participà en la construcció del…
Ramon Serra Illas
Altres esports de pilota o bola
Jugador i directiu de petanca.
Fou un dels principals impulsors de la petanca al Maresme El 1966 formà la secció de petanca de la Penya Tres Taules, que el 1970 esdevingué el Club Petanca Mataró, del qual fou nomenat vicepresident El 1973 es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya Jugà ocasionalment a França i fou distingit amb la medalla de plata i el diploma de la Federació Francesa de Petanca 1977 Posteriorment, fou soci fundador de la Penya l’Esplanada i del Club Petanca Rocafonda de Mataró, i formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Petanca Creà les 24 hores de Petanca de Mataró i…
Josep Maria Pellicer i Pagès
Historiografia
Literatura
Historiador i literat.
Membre del cos d’arxivers, exercí de mestre a Ripoll, a Girona i a Mataró A Ripoll fundà el setmanari El Ripollès i estudià la història del monestir del qual fou un dels principals promotors de la seva restauració publicà El monasterio de Ripoll 1872, Santa María de Ripoll 1875, Santa María del Monasterio de Ripoll 1878 i La crema de Ripoll, 1839 1896, obres útils però de poca crítica històrica Collaborà a La Revista de Girona i és autor de traduccions una sobre Hero i Leandre i de monografies sobre temes històrics i arqueològics, dins una línia més literària que crítica, però…
Jaume Viada
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, llatinista i organitzador escolar.
Biografia Ingressà a l’Escola Pia a Sabadell on vestí la sotana el 23 d’octubre de 1833 i hi professà el 13 de novembre de 1835 Quedà a Sabadell per a iniciar la carrera eclesiàstica Tingué de professors el pare Salvador Cadevall per a la filosofia 1835-1839 i el pare Tomàs Clapés per a la teologia 1839-1842, estudis que alternava donant classes a l’escola Les lleis desamortitzadores i d’exclaustració de 1835 no el desanimaren sinó que s’entregà a l’estudi i a l’ensenyament començant per la classe de llatí El 1840 fou ordenat de sacerdot Després de la restauració de l’orde el 1845, fou cridat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina