Resultats de la cerca

Músic instrumentista de l’escola montserratina Ingressà de noi a l’Escolania deMontserrat i aviat fou molt apreciat pel seu talent musical Probablement fou deixeble del pare Cererols al voltant dels anys 1658-64 Com ell, aprengué, seguint el costum de l’època, diversos instruments, especialment el violí, l’arpa i el baixó Després d’entrar al monestir, on rebé l’hàbit l’1 de febrer de 1664, aconseguí un gran prestigi amb el baixó, a més de millorar el cant de la capella Exercí…

Fou deixeble de V Presiac i escolà deMontserrat entre el 1724 i el 1733 Prengué l’hàbit de monjo benedictí el 23 de desembre de 1733 Fou mestre de l’escolania, juntament amb Benet Esteve, i entre els deixebles més notables tingué Benet Soler Alguns músics montserratins coetanis de Manuel Espona foren Josep Antoni Martí, Benet Julià i Anselm Viola Se’n conserva un magníficat a la Biblioteca de Catalunya, i tres magníficats i altres obres en llatí, entre les quals Nunct sancte…

Entrà a l’Escolania deMontserrat 1892, on estudià cant, piano, violí i harmonia, i el 1899 ingressà al monestir, moment en el qual canvià el seu nom original, Josep, pel d’Anselm El 1907 es traslladà a Itàlia per tal d’ampliar la seva formació musical i estudià a Roma i Nàpols El 1911, novament a Montserrat, succeí Manuel Guzmán en la direcció de la capella de música, càrrec que ocupà fins el 1933 La seva estada a Itàlia fou fonamental perquè la capella montserratina renovés les metodologies d’ensenyament i el seu repertori…

Entrà a l’escolania deMontserrat el 1886, i hi restà fins el 1894 Ingressà després a la comunitat, professà el 1900 i fou ordenat a Barcelona, el 1902 Juntament amb d’altres companys, inicià 1906 la “Revista Montserratina”, de la qual fou redactor i administrador El 1907 passà a Roma, on exercí càrrecs de govern en la congregació benedictina de Subiaco Elegit coadjutor de l’abat Deàs 1912, rebé la benedicció abacial el 1913 Promogué l’ús del català com a llengua de relació dins el monestir i impulsà la…

Ingressà a l’orde benedictí del monestir deMontserrat el 1892 tot prenent el nom de Ramir De formació bàsicament autodidàctica, compongué una quantitat força notable de música religiosa Gràcies a ell l’escolania montserratina veié augmentat el seu repertori, tant amb peces del mateix Escofet com amb obres polifòniques descobertes arran dels seus estudis d’antics mestres de l’escolania En aquest sentit, cal destacar la seva activitat de recuperació i transcripció d’obres de música antiga…

Format a l’escolania deMontserrat, exercí durant la seva vida com a organista del monestir Segurament fou el mestre d’orgue de Narcís Casanoves

Format a l’escolania deMontserrat, ingressà a la comunitat el 1659 Fou organista del monestir i collaborà amb Joan Cererols en el mestratge de l’escolania

Es formà a l’escolania deMontserrat, amb Benet Esteve, i entrà al monestir el 1743 Hom conserva poques obres seves, una de les quals és una Tèrcia , per a sis veus amb acompanyament instrumental

Ingressà al monestir deMontserrat el 1892 Succeí Manuel Guzmán en la direcció de l’escolania 1909-11 Continuà l’obra de restauració del seu antecessor i valorà les obres dels antics mestres montserratins Compongué misses i motets

Fou escolà des del 1683 a Montserrat, sota el mestratge de Joan Garcia Fou mestre de capella i de l’escolania i actuà com a organista Fou un teòric tradicional i com a tal participà en la cèlebre controvèrsia sobre la Missa Aretina de Francesc Valls