Resultats de la cerca

Membre de l’Associació Esportiva Pallars, participà en diverses edicions del Campionat d’Espanya d’eslàlom i d’estil lliure en K1 Guanyà el Campionat d’Espanya d’estil lliure 2007 i aconseguí diversos podis en algunes proves de la Copa d’Espanya d’ambdues especialitats Participà al Campionat del Món d’estil lliure 2009 És professora de l’Escola de Piragüisme de Sort

La jurisdicció senyorial pertanyia al bisbe d’Urgell Fou municipi independent fins el 1972 Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia

Estudià magisteri i exercí de mestra després d’un parèntesi a la postguerra Aquests anys assistí a vetllades poètiques, on coincidí amb els escriptors Carles Sindreu i Aurora Bertrana, entre d’altres Es donà a conèixer com a poeta amb  La creu dels vents 1959, premi Ciutat de Barcelona 1957 i La ciutat i les hores 1960, poemaris centrats en la gent i el paisatge de Barcelona A partir dels anys seixanta es dedicà al conreu de la narrativa, entre realista i costumista, amb Dues cases 1961, premi Joan Santamaria 1960, i de la novella, amb una marcada orientació realista i un interès pel retrat…

El lloc és esmentat ja el 839

L’església parroquial és dedicada a sant Pere Vora el riu hi ha el santuari de la Mare de Déu del Pont Formà municipi al segle XX

Situació i presentació El municipi d’Abella de la Conca, de 78,27 km 2 es troba al sector oriental de la Conca de Tremp, al límit amb la comarca de l’Alt Urgell El terme limita al NW-N amb el Pont de Claverol, al N-NE amb Cabó, a l’E amb Coll de Nargó, ambdós de l’Alt Urgell, i al S-SW amb Isona El territori és força accidentat, a excepció del sector de la ribera del riu d’Abella La serra de Boumort s’aixeca en la part més septentrional i la serra de Carreu, amb el seu contrafort, la serra de Carrànima, en la part central i oriental La serra de Carreu forma part del massís del Boumort, amb el…

El lloc donà nom a la baronia de Castellnou de Montsec L’església parroquial és dedicada a Sant Esteve protomàrtir, annexa de la de Sant Esteve de la Sarga Al cim de la població es dreça un bell casal d’aspecte senyorial Entre el 1098 i el 1113 els comtes de Pallars Jussà hi instituïren com a castlà Bertran Ató Pertangué després al paborde de Mur, amb el consentiment del qual el 1306 Acard de Mur prengué la fortificació de Castellnou El 1428, a causa d’un judici contra uns que havien falsificat moneda a Castellnou, consta que era despoblat des de feia deu anys Després de la…

És situat a 887 m alt, al vessant S de la serra de Sant Salvador De l’església parroquial Sant Martí depenien les de Sensui i de Castelló d’Encús, i el santuari de la Mare de Déu del Castell, capella de l’antic castell de Rivert centre de la baronia de Rivert la imatge fou traslladada després a l’església parroquial

Per circumstàncies familiars, de molt jove es traslladà a la Pobla de Segur, on residí i es guanyà la vida en una entitat bancària Al mateix temps, desenvolupà una obra literària i d’historiador, vessant en el qual és reconegut com un dels primers especialistes en el Pallars, amb obres com ara Historia del Común de Particulares de la Pobla de Segur 1952, Piedras venerables en las rutas del Pallars 1963, El comtat de Pallars 768-1491  1975, El temple parroquial de la Pobla de Segur 1983, El comtat de Pallars Jussà 1011-1191 1989, Els seixanta…

Llicenciat en filologia catalana i dedicat a la docència Tota la seva obra gira a l’entorn d’un principal interès de descoberta i de reconeixement dels Pirineus, en general, i el Pallars de manera particular Presideix el Consell Cultural de les Valls d’Àneu, fundà i dirigí les revistes  Àrnica  1990-2003 i Nabíus des del 2004, i coordina les trobades d’escriptors als Pirineus, reunions que pretenen crear un nou i modern imaginari literari de la muntanya És autor d' Itineraris turístics per les Valls d’Àneu 1988, L’economia de les Valls d’Àneu la identitat d’un territori 1991, Les…