Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de pals Consisteix en una vara de metall, habitualment acer, de secció cilíndrica, en forma de triangle equilàter obert per un dels vèrtexs Sostingut per una mà, es percut amb l’altra amb una curta vara també metàllica, fent un moviment circular per la part interna del triangle o bé, si l’executant persegueix una major precisió rítmica, percudint la part externa d’un dels costats Per la seva simplicitat, tant en la seva construcció com en la producció del so, aquest instrument ha estat utilitzat ja des de molt antic en…

Era filla del senescal Pere II de Montcada Tercera muller de Jaume II de Catalunya-Aragó , les esposalles se celebraren a Tarragona 1322, poc temps abans de fer-se a la mar l’expedició a Sardenya Intervingué, a suplicació de la seva nora Teresa d’Entença , a favor dels drets del fill d’aquesta el futur Pere el Cerimoniós , disputats per l’infant Pere , comte de Prades i de Ribagorça Dugué a terme la fundació del monestir de monges clarisses de Pedralbes 1326, que dotà amb el domini parroquial del terme de Sarrià 1335, la jurisdicció civil i criminal de Piera 1431 i altres rendes Vídua 1327,…

Es tracta d’una estructura molt lleugera i adequada per a formar cobertes molt diàfanes per a edificis de molta llum, com estadis coberts Alguns dels estadis construïts per a les olimpíades han estat coberts amb aquest tipus d’estructura com a Munic, el 1972, o a Atlanta, el 1996

Fundat el 1996, promou els esports de lliscament lateral com el surf de neu, el surf de vela, el catamarà i el dirtsurf Afiliat a la Federació Catalana d’Esports d’Hivern i a la Federació Catalana de Vela, els seus antecedents es remunten al 1994 Ha organitzat competicions com el Campionat de Catalunya de catamarà 2011, proves del Circuit Català de Funboard Windsurfcat, la Kamikasse puntuable per a la Lliga i la Copa Catalana de surf de neu, la Copa Catalana de dirtsurf o la Travessia Illes Medes de vela Entre els seus esportistes destaquen els germans Èric i Aleix Sanllehy, campió i…

Nasqué amb l’objectiu de posar a l’abast del lector no especialitzat una sèrie de coneixements sobre la història de Catalunya, i, en un primer moment, es publicà amb periodicitat mensual Alguns volums s’editen amb una doble numeració Es tracta d’una collecció eminentment divulgativa sobre temes referents a la història de Catalunya, tot i que també s’hi ha inclòs algun volum d’investigació Presta especial atenció a la història local, les biografies i la geografia històrica Hi collaboren des dels historiadors més prestigiosos, tant catalans R d’Abadal, F Soldevila, J Vicens i Vives, M Batllori…

La partida d’Albarés és al marge esquerre del Segre, dins de l’horta circumdant a Lleida L’església de l’indret s’assentava concretament sota la costa de Pals, petit tossal situat a 1 km del barri de la Bordeta, en direcció a Artesa de Lleida i Castelldans L’origen del lloc d’Albarés s’ha de cercar en una almúnia o explotació musulmana Sembla que el comte hauria concedit aquest domini al capítol de Lleida, el qual a partir de l’any 1159 en devia iniciar el repartiment entre els nous pobladors, la majoria d’ells de la ciutat de Lleida Aviat es consagrà un nou temple per aglutinar…

Fou una prova del Tour europeu, que guanyà l’anglès Steven Richardson, quedant per davant dels espanyols Miguel Ángel Jiménez i José Rivero

Situació i presentació Limita amb Begur E-SE, Palafrugell SW, Torrent W i Pals N-NW Comprèn una part accidentada pels estreps occidentals del massís de Begur a llevant i al nord-est, coberta d’espesses pinedes i algun alzinar, i un sector planer o de terreny lleugerament ondulat, dedicat enterament als conreus El territori és drenat per torrenteres que pertanyen a la capçalera de la riera de Pals, les més importants de les quals són la riera dels Molins i la de Saltseseugues El poble de Regencós és emplaçat en un replà, a 78 m d’altitud, al vessant meridional del Quermany, el planell…

La M llatina, com gairebé tot aquest alfabet, deriva directament de les lletres grega i etrusca corresponents, alhora procedents de les formes fenícies La M clàssica romana constava de quatre pals, traçats en quatre temps el primer, vertical, descendent lleugerament de dreta a esquerra el segon arrencava de la part superior de l’anterior i baixava cap a la dreta el tercer era parallel al primer i finia a l’extrem inferior del segon i el quart començava a la part superior del tercer i anava parallel al segon, és a dir, en direcció descendent cap a la dreta El primer traç gairebé sempre tenia…