Resultats de la cerca
Es mostren 2040 resultats
José de Bada
Arquitectura
Arquitecte andalús.
Evolucionà des d’un classicisme acadèmic Portal del Sagrario, a Granada, 1722 façana de la catedral de Màlaga, començada el 1724 fins a un barroc recarregat típicament andalús esglésies de San Isidoro, començada el 1727, i de Las Agustinas, 1746-51, a Antequera És d’aquest darrer estil la sagristia de la cartoixa de Granada 1730-42, obra mestra que li és atribuïda
Sant Pere de la Vansa

Aspecte de Sant Pere de la Vansa
© CIC-Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), al SE de Sorribes, un xic aigua amunt del Riu Fred, que aflueix al riu de la Vansa per l’esquerra.
L’església, dedicada a sant Pere, és d’origen romànic i reformada d’una nau coberta amb volta de canó, avui és capçada per un absis força aprofundit, modificat i sobrealçat a la façana de ponent hi ha el portal adovellat i, a sobre, una finestra de mig punt, amb una espadanya a la part superior Adossats hi ha els nínxols del cementiri
Sant Jaume
Ermita
Ermita del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), situada muntanya amunt al N de Montargull, totalment isolada en uns camps.
Romànica, té un absis semicircular, del segle XII, sense arcuacions, una finestra de mig punt a ponent i una altra a migdia, on també s’obre el portal, refet L’esglesiola és sobrealçada i al seu costat de tramuntana té adossada la casa de l’ermità Antigament, al voltant de l’ermita es feia una fira de resines i altres productes del país
Recinte fortificat de Paçà
Art romànic
Els primers senyors relacionats amb Paçà són els membres d’una família del mateix nom que apareixen documentats a mitjan segle XII, amb Bernat de Passano 1138 i 1139 i Guillem de Paçà 1158 Sembla que durant el segle XII bona part dels drets senyorials de Paçà acabaren en mans del priorat de Santa Maria del Camp L’altra part passà al segle XIV al domini reial i, més tard, durant el segle XV, fou incorporat a la baronia de Tresserra El darrer senyor de Paçà fou Josep d’Oms, marquès d’Oms i baró de Tresserra PP Al nucli antic de la vila de Paçà resten diferents vestigis del recinte fortificat…
Santa Agnès de Malanyanes

Vista parcial del poble de Santa Agnès de Malanyanes
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), situat al NE del terme, a l’esquerra de la riera de Mogent, als primers contraforts de la Serralada Litoral, vora el coll de Parpers.
L’església parroquial és d’origen romànic conserva el portal i fou ampliada al s XVI són notables tres retaules barrocs que estatja El lloc, esmentat ja al s XI, formava part del terme del castell de la Roca del Vallès i després de la baronia de la Roca Al S hi ha el santuari deSanta Maria de Malanyanes És centre de segona residència i estiueig
Auloron
Ciutat
Ciutat de la Gascunya, Occitània, al departament dels Pirineus Atlàntics, França, a la confluència dels gaves d’Aussau i Aspa, que formen la riera d’Auloron.
Té fàbrica d’amortidors i altres productes mecànics, teixits de llana, indústries de la fusta i fàbrica de xocolata El vescomte de Bearn hi edificà un castell 1080, entorn del qual es formà una ciutat feudal fins la unió de Bearn a la corona de França Església de Santa Maria, antiga catedral ss XII i XIII, amb magnífic portal romànic Té restes de fortificacions
Pere Morei
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Germà de Guillem Morei Mestre major i escultor de l’obra del portal del Mirador de la seu de Mallorca i autor de la seva traça, la inicià el 1389 fou ajudat, des del 1393, per Enric Alemany, que féu els dosserets i els capitells, i per Jean de Valenciennes, autor del relleu del timpà Hom no coneix amb certesa cap obra seva com a escultor
Sant Joan del Pi (Barcelona)
Art romànic
De l’antiga església de Sant Joan del Pi no resta cap vestigi, í les notícies sobre aquesta capella són molt escasses Tanmateix, sabem que es trobava molt a prop de Santa Maria del Pi, documentada des de mitjan segle X, i al costat del camí del Llobregat, que sortia del portal del Castell Nou Fou, doncs, una de les dues esglésies medievals del camí del Pi
Joāo de Castilho

El monestir dels jerònims de Belém (Lisboa), obra de Boitac i Joao de Castillo
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte manuelí d’origen castellà.
Actiu a Portugal des del 1517, fou un dels introductors de les noves formes renaixentistes, especialment les procedents del plateresc Des del 1517 substituí Boitac en la direcció de les obres del monestir dels jerònims de Belém, on construí el notable claustre Havia bastit el portal del sud del convent del Crist de Tomar El seu germà o fill Diogo de Castilho treballà a Coïmbra
Joan Eimeric
Escultura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i escultor de Barcelona.
Autor d’una imatge de la Mare de Déu 1421, Museu de Sabadell i del portal de l’església de Sant Martí Vell a Sant Martí de Provençals, amb el sant cavaller representat al timpà, juntament amb les imatges del matrimoni Sellarès, mecenes de l’obra, i els senyals heràldics corresponents 1432 Unes estàtues d’apòstols i profetes que completaven la decoració són perdudes o molt malmeses
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina