Resultats de la cerca
Es mostren 3524 resultats
Gregori l’Il·luminador
Cristianisme
Evangelitzador de l’Armènia romana.
Fundador de l’Església armènia, en fou el primer catolicós Aquest episcopat fou hereditari per a la seva família fins al segle V La seva festa se celebra el 30 de setembre
Diomedes

Diomedes Còpia romana en marbre del segle II-III d'un original grec del segle V aC (Museu del Louvre)
Mitologia
Heroi grec.
Fou expedicionari contra Tebes i company d’Ulisses al cicle troià Ilíada , i en la lluita ferí Afrodita i Ares Era considerat el guerrer més violent de l’exèrcit grec Orador hàbil i agut conseller, manifesta una personalitat semblant a la d’Aquilles
Breviari d’Alaric
Història del dret
Recopilació de lleis, coneguda també com a Lex Romana Wisigothorum, promulgada per Alaric II els darrers temps del reialme gòtic a les Gàl·lies, en una assemblea reunida a Adouris (actual Aira, a Gascunya) l’any 506, les còpies del qual són subscrites pel canceller Anià.
És una compilació de texts seleccionats del dret romà del Baix Imperi i escollits d'acord amb llur idoneïtat a les noves circumstàncies polítiques i socials del moment Cada fragment va acompanyat d’una Interpretatio , glossa que pretén d’aclarir el sentit del text originari, bé que manta vegada el deforma a causa de la diferent mentalitat dels juristes de l’època Anà destinat, en opinió comuna, a regir la població romana resident als territoris de la Gàllia i d’Hispània integrats en el regne visigòtic Però, actualment, certs autors creuen en la possibilitat d’una vigència general…
Maròzia
Història
Patrícia romana, filla del senador Teofilacte.
Contragué matrimoni amb Alberic I de Spoleto entre el 904 i el 911, fet que determinà l’aliança de les forces que possibilitaren el retorn de Sergi III al tron papal Enviduà i es casà de nou, amb Guido di Toscana 925, que hagué d’afrontar la rebellió del papa Joan X Assassinat aquest, Maròzia aconseguí que els seus fills fossin papes Lleó VI, Esteve VII, Joan XI i, vídua, es tornà a casar, amb Hug de Provença, germà del seu segon marit Al cap de poc, però, perdé el poder davant el seu fill Alberic II, que es revoltà contra ella i la féu empresonar
Domici Ahenobarb
Família romana de la gens Domicia.
Cneu Domici Ahenobarb fou cònsol el 192 aC i vencedor d’Antíoc III a Magnèsia 189 aC Cneu Domici Ahenobarb fou cònsol 122 aC i derrotà els allòbroges i els averns a la Gàllia construí la calçada que porta el seu nom Via Domicia Cneu Domici Ahenobarb , fill de l’anterior, fou també cònsol 96 aC, i el seu germà Luci Domici Ahenobarb fou cònsol el 94 aC partidari de Sulla, fou assassinat pels demòcrates Luci Domici Ahenobarb , cònsol el 54 aC, morí a la batalla de Farsàlia lluitant contra Cèsar 48 aC Cneu Domici Ahenobarb , fill de l’anterior, fou cònsol el 32 aC, i fou un dels assassins de…
cònsol
Història
Magistrat suprem de la república romana.
A la caiguda de la monarquia segle V aC, el rei fou substituït per dos cònsols, elegits pels comicis centuriats, als quals conferien l’ imperium els comicis curiats El seu primitiu nom era praetor , que aviat fou canviat pel de cònsol Eren elegits per un any, no prorrogable, presidien el senat i convocaven els comicis, i donaven llur nom a l’any Si ambdós cònsols eren a Roma alternaven en l’administració del poder un mes cadascun, però normalment un d’ells restava a Roma mentre l’altre comandava l’exèrcit en campanya Magistratura solament assequible als patricis, la plebs lluità molt per…
Annona
Mitologia
Deessa romana protectora de les collites.
Era representada com una matrona que duia com a atributs el corn de l’abundància, un modi o mesura de gra, un ram d’espigues de blat, una àncora i la proa i un timó de vaixell A vegades era representada en companyia de Ceres
Paula
Història
Patrícia romana i monja a Palestina.
Un cop vídua, juntament amb les filles Blesilla i Eustoqui formà part del cenacle reunit entorn de Jeroni, el qual seguí després a Palestina Fundà a Betlem un monestir de monges Jeroni escriví la seva vida La seva festa se celebra el 26 de gener
Teodora
Història
Patrícia romana, muller del senador Teofilacte
.
Fou mare de molts fills, i la crònica escandalosa de Luitprand de Cremona la féu amant de Joan, arquebisbe de Ravenna, que esdevingué papa gràcies a Teofilacte, amb el nom de Joan X 914 Mort el marit, continuà exercint el poder amb la seva filla Maròzia
Gal·la Placídia

Gal·la Placídia amb els seus fills Valentinià III i Honòria
Història
Emperadriu romana, filla de Teodosi I.
L’any 410, en caure Roma a les mans d’Alaric, Galla fou feta presonera El rei visigot Ataülf s’hi casà el 414, i s’establiren a Barcelona Galla enviduà, però, l’any següent A Ravenna, el seu germà, l’emperador Honori, la casà amb el patrici Constanci, esdevingut emperador el 421 Se n'anà de Bizanci el 425, on s’havia refugiat a la mort del seu segon marit, i regí l’imperi d’Occident durant la minoritat del seu fill Valentinià III Fou sepultada al mausoleu imperial del Vaticà, bé que després, segons la tradició, fou transportada al mausoleu que porta el seu nom a Ravenna Jaume Pahissa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina