Resultats de la cerca

Fill de Douglas Fairbanks Després de pellícules com The Prisoner of Zenda 1937, Sinbad the Sailor 1947, de R Wallace, i State Secret 1950, de S Gilliat, actuà en films de menys èxit i es dedicà a la televisió Douglas Fairbanks Presents , 1952-57 L’últim film en què aparegué fou Ghost Story 1981, de J Irvin

Ha fet estudis sobre àlgebra, anàlisi, teoria de funcions, equacions diferencials algèbriques, etc Entre les seves publicacions cal esmentar Theory of Functions 1947, Integration in Finite Terms 1948 i Differential Algebra 1950

Les seves obres se situen dins el corrent expressionista que triomfava en els escenaris nord-americans dels anys vint Cal destacar-ne The Adding Machine 1923, Street Scene 1929, amb la qual obtingué el premi Pulitzer, See Naples and Die 1929 i We, the People 1933, sobre la depressió dels anys trenta

Residí a Europa, on fou professor al Bauhaus 1919-31, fins a l’arribada del nazisme Amb un estil propi i una gran riquesa de color conreà un cubisme fantasista i arquitectònic que influí sobre Gropius

Ordenat ministre anglicà 1839, s’adherí al catolicisme 1845 i fou ordenat sacerdot 1849 Juntament amb Newmann, fundà l’Oratori anglès 1849 i en fou superior Formà part del grup ultramuntà de Manning És autor d’obres místiques i hagiogràfiques

Cofundador, el 1951, del Living Theatre El seu teatre causà impacte a Europa per la combinació de les teories d’Artaud, de la improvisació del pacifisme, de la utopia anarquista i de la provocació del públic per a la presa de consciència revolucionària Dels seus nombrosos muntatges es destaquen Frankenstein 1965, Paradise Now 1968 i Enormous Despair 1972

Debutà al cinema el 1952 en Don't Bother to Knock , de RW Baker i el 1962 aconseguí l’Oscar a la millor interpretació per The Miracle Worker d’A Penn, paper que ja havia representat en el teatre Participà, entre d’altres, en els films The Pumpkin Euter 1964 de J Clayton, The Graduate 1967 de M Nichols, The Turning point 1977 de H Ross, Agnes of God 1986 de N Jewison, Torch Song Trilogy 1988 de P Bogart, GIJane 1997 de R Scott, Critical Care 1997 de S Lumet, Great Expectations 1998 d’A Cuarón, Keeping the Faith 2000 d’E Norton, i Up at the Villa 2000, de Ph Haas El 1980 dirigí Fatso Estigué…

Estudià a l’Art Students League i a l’Ohio State College i després fou professor fins el 1963 Fou l’iniciador del pop-art , estil caracteritzat per l’ús de les tècniques i estereotips propis del món de la publicitat i dels comic strips tires còmiques En la seva obra utilitzà tècniques industrials fotogravat i colors llampants

Fou un dels més famosos compositors de música lleugera Escriví musicals, entre els quals Oh Boy 1917, Sally 1920 i Show Boat 1927, que inclou la cançó Ol’Man River Altres cançons seves són The Way You Look Tonight i All the Things You Are Moltes d’elles han estat adaptades al jazz

De jove, en fracassar el negoci del seu pare, deixà els estudis i es féu mariner viatjà molt i arribà a conèixer a fons la vida marinera Fruit de les seves experiències foren les noveles Typee 1846, Omoo 1847 o Moby Dick 1851, la més coneguda, sobre la recerca aferrissada de Moby Dick, la balena blanca, per part del capità Achab sobre aquest tema John Huston dirigí un film el 1956 Escriví encara Billy Budd publicada pòstumament el 1924 —en la qual es basà l’òpera homònima de B Britten 1951, contes i poemes El conjunt de la seva obra, especialment Moby Dick i Billy Budd , és un dels cims del…