Resultats de la cerca
Es mostren 3871 resultats
Grups Nacionals de Resistència
Partit polític
Organització activista nacionalista radical catalana que actuà entre el 1945 i el 1947.
Les seves principals accions foren el desplegament de senyeres al Palau de la Música, la Sagrada Família i a Montserrat durant les festes d’entronització Els principals dirigents foren Antoni Boronat i el metge Oriol Domènech
Enrique Fernández Arbós

Enrique Fernández Arbós
© Fototeca.cat
Música
Violinista i director d’orquestra castellà.
Estudià a Madrid amb JMonasterio i a Brusselles amb Gevaert i HVieuxtemps JJoachim el presentà com a concertista a Berlín 1886 Amic d’Albéniz, li orquestrà peces de la Suite Ibèria , i actuà a Barcelona amb el Quintet Albéniz 1894 Professor del Royal College de Londres 1894-1916, on fundà The Concert Club 1905, i director titular de l’Orquesta Sinfónica de Madrid 1903-36 Actuà per Europa i Amèrica El 1935 dirigí, invitat, l’Orquestra Pau Casals, a Barcelona Escriví algunes peces musicals i unes Memorias 1863-1903 1963
Teodor Bonaplata i Sistachs
Teatre
Actor.
El 1870 es traslladà a l’Argentina, on actuà de primer actor especialitzat en melodrames De retorn a Barcelona el 1883, ingressà al Romea i hi actuà en castellà Àngel Guimerà el trià com a protagonista de les seves obres Mar i cel, L’ànima morta, Rei i monjo, Terra baixa , etc, i això marcà el seu establiment definitiu en el teatre en català Estrenà també obres de Frederic Soler, de Josep Pin i Soler, etc Els darrers anys s’especialitzà en papers còmics La seva filla fou la soprano Carme Bonaplata
Carlota de Mena i Zamora
Teatre
Actriu.
El 1866 es presentà al Teatre Odeon de Barcelona com a dama jove Actuà, en català, en funcions de la societat La Gata El 1870 passà a la companyia d’ Antoni Tutau que, més tard, fou el seu segon marit, amb el qual actuà des d’aleshores, com a primera actriu Estrenà obres de Víctor Balaguer, Àngel Guimerà Galla Placídia , 1879, J Pin i Soler Sogra i nora , 1890 i Feliu i Codina La Dolores , 1892, entre altres Els seus fills foren l’actriu Dolors Delhom i l’actor i poeta Carles Delhom
Joseph Sage
Música
Contratenor francès.
Estudià amb C Ravier, i el 1959 actuà com a contratenor solista del Conjunt Polifònic de París, grup amb el qual mantingué una relació continuada Participà en destacats festivals internacionals de música antiga i també estrenà composicions contemporànies Capaç d’arribar a una extensió amplíssima més de tres octaves, interpretà diferents papers operístics per a la televisió, com ara el de Cherubino Les noces de Fígaro , i actuà sovint amb el conjunt Ars Antiqua de París, que cofundà amb Michel Sanvoisin el 1965 i amb el qual interpretà més de 2000 concerts
Oriol Bordas i Cornet
Música
Percussionista, saxofonista, compositor i director d’orquestra de jazz català.
Encara adolescent, destacà com a clarinetista i vibrafonista, i del 1979 al 1988 formà part de La Vella Dixieland Parallelament actuà amb el seu propi quartet, Hot Swing Durant el període 1988-94 residí a París, on formà i dirigí l’orquestra Paris-Barcelona Swing Connection, amb la qual actuà per tot Europa i gravà tres discs compactes, un dels quals amb Frank Wess com a solista Novament a Barcelona, formà el quartet Four Kats i la Barcelona Jazz Orchestra Al CD Miaow , amb Four Kats, mostrà el seu virtuosisme al vibràfon
Taglioni
Dansa i ball
Família de ballarins i coreògrafs italians del s XIX.
Filippo Taglioni Milà 1777 — Como 1871 actuà com a coreògraf a la majoria dels teatres europeus i muntà els ballets de les òperes de Meyerbeer La juive 1835 i Les Huguenots 1836 El seu germà Salvatore Taglioni Palerm 1789 — Nàpols 1868 actuà sempre a Nàpols, on estrenà la coreografia d' Il Barbiere di Siviglia 1808 La filla de Filippo, Maria Taglioni Estocolm 1804 — Marsella 1884, fou considerada la millor ballarina romàntica i la creadora de la dansa sobre les puntes Es retirà de la dansa 1848 i es dedicà a l’ensenyament
Canut Sàbat i Guitart
Música
Baix.
Començà estudis de cant amb el mestre Vidal i Nunell, el 1912 El 1915 debutà al Teatre del Bosc de Barcelona, amb La favorita , de Donizetti El mateix any cantà La Gioconda al Liceu barceloní Passà a Itàlia ~1917, on cantà amb èxit a Bolonya, Gènova i Roma Actuà més tard a Buenos Aires, a São Paulo i tornà a Itàlia, on debutà al Teatro alla Scala de Milà el 1929 amb La forza del destino Després de la guerra civil de 1936-39 actuà novament a Barcelona
Juventí Folgar i Ascaso
Música
Tenor.
Actuà amb el nom de Tino Folgar Debutà a l’Orfeó Gracienc amb La Bohème 1922, i actuà sovint a Itàlia i a Holanda, on en 1925-26 assolí un èxit notable El 1929 enregistrà un Rigoletto sencer, però des d’aleshores interpretà sobretot sarsuela i comèdies musicals a l’Estat espanyol i a l’Amèrica del Sud Assolí una gran popularitat amb La canción del día 1932, un dels primers films sonors del cinema espanyol Establert els anys cinquanta a Buenos Aires, hi fundà i dirigí una acadèmia de cant
Antoni Castell de Pons
Història
Música
Història del dret
Tenor, advocat i polític.
Estudià batxillerat a Cervera i dret a València, i alhora adquirí una formació musical Debutà al Liceo Artístico de Madrid 1842 i actuà a París 1845 i a Itàlia 1846-48 De retorn a Barcelona, actuà al Liceu amb gran èxit 1848, i a la temporada següent, al teatre del Palacio Real de Madrid Fou diputat provincial i diputat a les corts 1876-78 per Igualada, i més tard, director general d’Agricultura, Indústria i Comerç El 1878 publicà una Cartilla ilustrada de viticultura y arte de elaborar y tratar debidamente los vinos
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina