Resultats de la cerca
Es mostren 16592 resultats
rotacisme
Lingüística i sociolingüística
Fenomen fonètic que consisteix a transformar en -r- la -s- intervocàlica sonora:.
Així, el llatí generis prové d’un anterior * genesis , el català cirera , tanarida ‘herba cuquera’ i Toldrà procedeixen respectivament de * ciresa, *tanasida i Tolosà Hom considera també rotacisme el canvi en r d’altres sons consonàntics, com -d- i -l- així, valencià lliró , lledó alguerès curom , colom
bràmids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, integrada per escassos representants, el més conegut dels quals als Països Catalans és la castanyola.
Tenen el cos oval i comprimit lateralment, el cap arrodonit i la boca obliqua La cua és falciforme, i les aletes dorsal i anal són llargues, així com les pectorals, que són punxegudes Viuen a l’Atlàntic, a l’Índic i al Pacífic, així com a la Mediterrània
canvi semàntic
Lingüística i sociolingüística
Modificació de la significació d’un mot per desplaçament de la relació entre significant, significat i referent per causes diverses (històriques, lingüístiques, socials, psicològiques), que pot consistir, d’una banda, en una mutació del referent o cosa anomenada; d’una altra, en una transferència del significant o bé del significat, i, en cada cas, es pot produir tant per semblança com per contigüitat dels significants o dels significats.
Rep el nom de contracció quan hi ha una transició d’un significat general a un d’específic Així, el mot pondre ous deriva del mot llatí ponere ‘posar’, ‘collocar’ en general Quan hi ha un trànsit d’un significat específic a un de general rep el nom d' expansió Així, el mot guanyar prové del d’origen germànic waidanjan ‘cercar els aliments, el menjar’ Rep el nom de translació quan els dos significats es veuen implicats per una relació de veïnatge entre els designats Així, pota , que té per referent la base sustentadora dels animals, passà a significar…
aliment

Alimentació
Alimentació
Biologia
Substància que proporciona als éssers vius energia, primeres matèries (per a sintetitzar la matèria viva i permetre així el creixement i la reposició de la que s’ha anat desgastant) i els composts químics indispensables per al bon funcionament o regulació dels mecanismes vitals.
Les plantes verdes, i els autòtrofs en general, es fabriquen llurs propis aliments a partir de substàncies pobres en energia aigua, anhídrid carbònic, sals minerals del sòl, gràcies a l’energia captada de la llum fotosíntesi, o de reaccions químiques quimiosíntesi Els animals i els altres heteròtrofs fongs, la major part dels bacteris, prenen els aliments de les plantes, d’animals alimentats de plantes, o de restes de tots aquests Els aliments són, doncs, gairebé tots, d’origen biològic, i són, per tant, composts per principis immediats, en proporcions variables segons la procedència de l’…
capitalització d’interessos
Economia
Acumulació dels interessos vençuts al capital que els ha produïts, per tal que aquesta suma sigui el nou capital productor d’interessos.
És molt semblant a l'anatocisme i, com aquest, és en principi prohibida, bé que entre comerciants és admesa la capitalització d’interessos si així hom ho pacta no pas en constituir-se l’obligació sinó al moment d’ésser exigibles els interessos es produeix així la novació de la primitiva obligació
tub acústic

Vibracions en un tub: 1, obert (a, fonamental; b i c, harmònics); 2, tancat (a, fonamental; b i c, harmònics senars)
© Fototeca.cat
Física
Qualsevol tub de metall o de fusta, de secció quadrada, cònic o bé cilíndric, disposat de manera que l’aire de l’interior pugui vibrar i, així, pugui produir sons.
Les parets del tub són rígides, i a la base hi ha una embocadura per on és insuflat l’aire Això produeix la vibració d’aquest aire, les característiques de la qual depenen fonamentalment de les dimensions i de la forma del tub també varien segons que l’extrem superior sigui obert o tancat Quan l’aire del tub vibra, es produeixen —com en el cas de les cordes— ones estacionàries Si el tub és tancat per un extrem, les ones presenten en aquest punt un node, mentre que a l’extrem oposat apareix un ventre en aquest cas la longitud d’ona λ de la vibració val λ = 4 L, L essent la…
sistema
Lingüística i sociolingüística
A partir de l’estructuralisme, relació que lliga tots els elements lingüístics d’un nivell donat, com el conjunt que formen els mateixos elements així relacionats: fonemes, casos, preposicions, etc..
Per això, hom diu sovint que la llengua és un sistema de sistemes, ja que també hi ha una relació característica entre tots els sistemes particulars A vegades, en comptes de sistema, hom empra també els termes “sèrie”, “estructura” o altres Hi ha sistemes oberts o illimitats noms, adjectius, verbs, etc i sistemes tancats o limitats fonemes, preposicions, etc, segons que una modificació en el nombre d’elements no comporti, o sí, un reajustament necessari en la resta Segons LHjelmslev, entre el sistema dels significats i el dels significants hi ha una estructura bàsicament idèntica que anomenà…
presa de terra
Electrònica i informàtica
Conductor que hom posa en contacte íntim amb el sòl a fi d’establir una connexió entre certes parts metàl·liques d’una instal·lació i terra, i protegir així la instal·lació.
renda ‘per capita’
Economia
Relació per quocient entre la renda nacional i el contingent de població, índex generalment utilitzat per a la comparació de diverses economies, així com la determinació del nivell de desenvolupament.
bulb
Transports
Protuberància de la part inferior d’alguns tallamars que té per finalitat disminuir el fregament de l’aigua amb la carena i permetre així d’augmentar la velocitat del vaixell.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina