Resultats de la cerca
Es mostren 526 resultats
‘Abd Allāh ibn Zubayr
Història
Anticalifa omeia.
Membre d’una notable família curaixita, s’oposà, amb Ḥusayn ibn ‘Alī al nomenament del califa Yazīdi mort Ḥusayn a Karbalā fou reconegut califa pels adversaris omeies d’una bona part d’Egipte, Síria i Aràbia Fou derrotat i mort pel califa legítim, ‘Abd al-Malik
càrmata
Islamisme
Membre d’una secta islàmica xiïta, branca de l’ismaïlisme, originada a l’Iraq vers el 890 (el nom prové del seu líder Hamdān Qarmat), que predicava un igualitarisme de tipus comunista.
Políticament representà la represa de les reivindicacions legitimistes dels descendents d’’Alī Influí en els moviments ismaïlites posteriors, especialment en els fatimites del nord d’Àfrica Acollí els enemics del règim abbàssida Els càrmates fundaren diverses bases, la més notable de les quals fou la de Bahrain
Mu’awiyya I
Història
Primer califa de Damasc (661-680) i fundador de la dinastia omeia.
De la família de Mahoma, fou nomenat governador de Síria 639 per ‘Umar fins que, a la mort d’Uṯmān 656, es negà a reconèixer ' Alī ibn Abī Ṭālib i es proclamà califa a Jerusalem 661 Establí les bases del futur imperi omeia i convertí el califat en hereditari
‘Uṯmān ibn ‘Affān
Història
Tercer califa de l’islam (644-656).
Membre de la família omeia i gendre de Mahoma, fou elegit califa en contra dels partidaris d’'Alí Acusat per ‘Ā’iša de nepotisme i malversació dels botins de guerra, fou assassinat per un germà d’aquesta Durant el seu govern fou fixat el text únic de l’Alcorà
Abū-l-Ḥasan al-Muḫtār ibn Buṭlān
Metge de Bagdad, cristià, conegut a Occident per Elluchasen Elimithar.
Sostingué una llarga controvèrsia medicofilosòfica amb ‘Alī ibn Riḍwān És autor de Taqwim al-ṣiḥḥa ‘Rectificació de la salut’, publicada en versió llatina el 1531 a Estrasburg, amb el títol de Tacuinus sanitatis , obra notable perquè fou una de les primeres a exposar didàcticament en quadres sinòptics la ciència mèdica
Al-Naǧaf
Ciutat
Ciutat del muḥāfaẓa
d’Al-Naǧaf, Iraq.
Situada a la vora de l’Eufrates superior, fou fundada el 977 La seva mesquita sepulcral d’Alí, gendre de Mahoma, en fa un dels centres més importants del pelegrinatge xiïta Situada en ple desert i envoltada de tombes, el conjunt de la ciutat, vorejada d’altes muralles, causa una profunda impressió
Yazīd I
Història
Segon califa omeia (680-683), fill de Mu‘āwiyya.
Bé que reconegut com a successor del seu pare a Síria, no fou acceptat a la Meca, a Medina i a Kūfa, on se li oposaren 'Abd Allāh ibn Zubayr i el pretendent xiïta Ḥusayn ibn 'Alī ibn Abī Tālib Mort aquest a Karbalā’, triomfà la causa omeia i conquerí la Meca
Sirāǧ al-Dawlà
Història
Darrer sobirà de la taifa de Dénia i Balears.
Fill d’'Alī ibn Muǧāhid, quan aquest fou desposseït 1076 de Dénia per al-Muqtadir de Saragossa, es reclogué al castell de Molina de Segura, des d’on, aliat amb Ramon Berenguer II de Barcelona, intentà debades de recuperar el domini de Dénia Sembla que morí enverinat per ordre d’al-Muqtadir
Marwān ibn ‘Abd Allāh
Història del dret
Cadi de València des del 1142.
Fou un dels protagonistes de la revolta antialmoràvit valenciana, ocorreguda a la mort de Tašfīn ibn ‘Alī Es declarà independent a València i conquerí Xàtiva 1145 i Alacant Deposat, fou lliurat als Banū Gāniya balears, que l’empresonaren, fins que aconseguí, al cap de dotze anys, de refugiar-se a la cort almohade de Marràqueix
Berenguer Reverter
Història
Vescomte de Barcelona (1142-58).
Fill del vescomte Reverter, a la mort d’aquest 1142 el succeí en el càrrec i es traslladà del Marroc a Catalunya el seu germà restà al Marroc i es convertí a l’islam Ruburṭayr Abū-l-Ḥasan ‘Alī ibn Alguns documents llatins atorgats pel vescomte són signats en àrab El succeí el seu fill Berenguer de la Guàrdia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina