Resultats de la cerca

Neix al Djebel Amour com a uadi Sebgag, flueix en direcció sud-nord, recorre els altiplans amb el nom de uadi Touil i rep per l’esquerra el uadi Nahr Ouassel Travessa l’Atles del Tell i gira en angle recte vers l’oest per una depressió, ruta natural aprofitada per les comunicacions est-oest ferrocarril, carreteres Després de rebre per l’esquerra el uadi Mîna, desguassa a la Mediterrània al nord de Mestghanem El riu i els seus afluents són aprofitats per al regatge i per a la producció hidroelèctrica

Port del golf d’Annaba, al peu del petit massís cristallí d’Edough, a la desembocadura del Seybouse Centre comercial exporta ferro, fosfats, zinc, coure, antimoni, suro, vi, cítrics, espart i industrial superfosfats, conserves, material de ferrocarril hom desenvolupa la indústria metallúrgica amb el ferro de Djebel Ouenza i el gas del Sàhara Nus de comunicacions ferrocarril, carreteres, port, aeroport Universitat Antiga colònia cartaginesa i després capital dels reis de Numídia, Annaba es desenvolupà sota els romans, els quals l’anomenaren Hippo Regius o Hipona Centre de la primitiva…

Situat a 18 m sota el nivell del mar, té una longitud de 130 km, incloent-hi els altres xots menys importants, prop de la frontera amb Tunísia

Dividit en 100 cèntims

El 1963 debutà al Théâtre National Algérien i dirigí el Théâtre Régional d’Oran del 1972 al 1975 Destaca el seu replantejament sistemàtic del model aristotèlic en un teatre allegòric molt verbal i repetitiu Algunes de les seves realitzacions més importants són Honk Salim 1970, a partir del Diari d’un foll de Gogol El pa quotidià 1970 Els Dirs 1982 Els generosos 1985 i El vel 1989 El 14 de març de 1994 fou assassinat als carrers d’Orà pel Grup Islàmic Armat

Inicià la seva obra a Tunísia i Algèria, circumstància que marcà el seu fer amb un fort mediterranisme Féu els plans de la ciutat universitària de Tunis, on construí el centre hospitalari i l’hipòdrom a Algèria es destaquen els conjunts d’habitatges a Maison-Carrée El 1958 posà fi a les seves dues obres més importants, el palau d’exposicions de la CNIT, a La Défense —conjuntament amb Camelot i De Mailly—, i la seu de la UNESCO —juntament amb MBreuer i PLNervi—, de la qual féu l’ampliació subterrània 1966 i l’annex del carrer Miollis 1969 Per al barri de La Défense…

Alliberada França de l’ocupació alemanya, De Gaulle creà un govern provisional, hom elegí una Assemblea Constituent, fou promulgada una nova constitució, i el socialista VAuriol fou elegit president L’exclusió dels comunistes del govern 1947 i l’organització dels partidaris del general De Gaulle impossibilitaren la consolidació del nou règim, que patí una forta inestabilitat ministerial Els seus polítics més destacats foren Edgar Faure, Pierre Mendès-France i Guy Mollet El procés de descolonització la Indoxina, Tunísia, el Marroc culminà amb la crisi d’Algèria, que posà fi a la…

Partidari i collaborador del general De Gaulle des del 1940, fou diputat i ministre en diverses ocasions, governador general d’Algèria 1955-56 i dirigent de la Union pour la Nouvelle République UNR Oposat a l’autodeterminació d’Algèria, rompé amb De Gaulle 1961, s’exilià i formà part de l’OAS Tornat a França 1968, fundà el moviment nacionalista Progrès et Liberté 1970, fou de nou diputat 1975-79 i representant al Consell d’Europa 1973 Exposà les seves concepcions polítiques a Vingt-huit ans de gaullisme 1968 i Lettre ouverte aux victimes de la décolonisation 1973 Com…

Consta de quatre parts la Gran Cabília, la Petita Cabília, la Cabília de Collo i la Cabília Oriental La Gran Cabília , limitada a l’oest per la vall del riu Isser i a l’est i sud-est per la vall del riu Soummam-Sahel, és un massís muntanyós molt accidentat, amb un nucli format per roques precambrianes, i al sud les calcàries modernes i els gresos, que formen el mont Djurdjura 2308 m al Lalla Khadidja, el qual s’estén d’est a oest en una doble carena de crestes serrades És una de les àrees més poblades d’Algèria, i és habitada per amazics sedentaris, que practiquen una agricultura…

La geografia física Tunísia és constituïda per tres regions naturals el Tell, l’estepa i el desert El Tell comprèn les regions muntanyoses del nord, relleus terciaris que s’estenen en direcció SW-NE, tallats per accidents transversals falles i fosses tectòniques hi davallen l’Atles del Tell i l’Atles Saharià, i s’hi uneixen formant la serralada tunisiana al NW, les serralades litorals Kroumirie i Mogods, poc elevades 1203 m, continuació de la serralada de Cabília, amb precipitacions abundants 800-1500 mm/any, són cobertes de boscos mediterranis, amb alzines, alzines sureres, pi blanc, etc Les…