Resultats de la cerca

Presidí la Federació Catalana d’Esquí 1957-66 i la Federació Catalana d’Esports d’Hivern 1964-67 i fou vicepresident de la Federació Espanyola d’Esquí 1967 Fundà i presidí la Federació Espanyola de Bobsleigh 1969-70 Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu de la Delegación Nacional de Educación y Deportes 1963 Fou directiu del Futbol Club Barcelona, del Club Alpí Núria i del Reial Automòbil Club de Catalunya

Actualment, l’àrea de distribució de la sargantana pirinenca als Països Catalans queda compresa entre el port del Portalet, a Osca, i el port de la Bonaigua, a Lleida IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana pirinenca Iberolacerta bonnali és una espècie petita, d’uns 6 cm de mida corporal, tot i que també s’han observat exemplars adults de fins a 6,6 cm de longitud Les femelles són lleugerament més grans que els mascles La coloració dorsal dels adults és grisenca o bruna, amb reflexos olivacis i dues franges laterals fosques limitades per línies blanquinoses Té diverses taques…

Fundat l’any 2002, disposa d’equips d’atletisme, basquetbol, futbol sala, natació, ciclisme, gimnàstica artística, hoquei, esquí alpí i esquí de fons, tennis, tennis de taula, bàdminton i petanca Participa en les competicions organitzades per la Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics–ACELL i en competicions internacionals Un dels seus esportistes més destacats és Enric Campdelacreu, que guanyà la medalla d’or de tennis de taula al Campionat d’Europa Special Olympics de Varsòvia 2010

Format a les pistes d’esquí de Baqueira-Beret, és membre del Club Aranés d’Esports d’Iuèrn A 16 anys es proclamà campió d’Espanya de supergegant i gegant 2005 El mateix any fou campió del món juvenil de descens i subcampió de supergegant La temporada 2009-10 debutà a la Copa del Món d’esquí alpí Ha participat en els Jocs Olímpics d’Hivern de Vancouver 2010 i en tres Campionats del Món 2007, 2009, 2011

Especialitzada en esquí alpí, competí en la categoria B3 Guanyà tres medalles de bronze en el Campionat d’Europa 1999 i una plata i dos bronzes en el Campionat del Món 2004, a més de nombrosos podis en proves de la Copa d’Europa i la Copa del Món entre el 2002 i el 2005 Disputà les proves d’eslàlom, eslàlom gegant, descens i supergegant als Jocs Paralímpics d’Hivern de Salt Lake City 2002 i Torí 2006

El Montsià, parallel al litoral, s’alça bruscament amb el puig de Mata-redona 619 m alt, seguit cap al S per la Foradada 698 m, amb fenòmens càrstics, el pic de Montsià 764 m i la roca Roja, amb un estrep meridional que és la Serreta, que sosté la vila d’Alcanar Aquesta erecció és constituïda per calcàries cretàcies de plegament alpí, de vessants molt bruscs que faciliten l’erosió d’uns sòls prou esquelètics Per això la vegetació forestal és escassa

Fundat el 1977, inicialment se centrà en la pràctica de l’esquí, tot i que posteriorment creà seccions relacionades amb el muntanyisme Organitzà unes quantes edicions del Campionat de Catalunya d’esquí alpí Participa en campionats de diferents modalitats d’esquí de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern i, des de la temporada 1996-97, l’equip de competició s’entrena a l’estació de la Molina, juntament amb la Molina Club d’Esports També organitza cursos d’esquí a la Molina

Començà a competir en esquí alpí el 1999 i l’any següent formà part de l’equip espanyol Fou quarta al Campionat d’Europa de curses d’equip 2003 fent parella amb Iolanda García i al Campionat del Món de Relleus 2010, juntament amb Mireia Miró i Gemma Arró També ha aconseguit resultats destacables en diferents Campionats d’Europa i del Món de relleus i de curses d’equip, i en la prova internacional de la Patrouille des Glaciers 2008

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, formà part, en diferents etapes, de la junta directiva, de la qual fou vicepresident 1998-2002 Disputà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya d’esquí alpí, i guanyà el Campionat d’Espanya d’esquí universitari 1967, 1968 A partir del 1969, practicà l’escalada i l’esquí de muntanya Participà en diversos rallis d’esquí i curses de muntanya El 1972 fou un dels organitzadors de la primera Copa d’Europa d’esquí, a la Molina

S’inaugurà el 1986, i des de l’any 2005 forma part del complex Gran Pallars, juntament amb l’estació d’esquí d’Espot El pic de l’Orri 2440 m és el sostre de l’estació Té 44 km esquiables amb 33 pistes per a l’esquí alpí i 15 km per a l’esquí de fons Les installacions ofereixen espai per a la pràctica del mig tub, boarder cross i una zona de freestyle al Pla de l’Olla