Resultats de la cerca

Competí representant el Club Boxa Central Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes ploma 1968 També fou subcampió d’Espanya 1968 i de Catalunya 1967 en la mateixa categoria Com a púgil amateur , disputà 73 combats amb un balanç de 59 victòries, 6 nuls i 8 derrotes Guanyà el Guant d’Or 1968 El 1970 passà al camp del professionalisme, on participà en mitja dotzena de combats

Competí en la categoria del pes mosca Es proclamà en cinc ocasions campió d’Espanya de boxa amateur en les categories de pes mosca 1964-67 i gall 1969 També fou campió de Catalunya amateur en la categoria de pes mosca en vèncer als punts López Gallego 1966 Juntament amb Manuel García Manolito foren els únics boxejadors amateurs catalans que aconseguiren cinc campionats estatals Formà part de la selecció espanyola preolímpica

Conegut amb el sobrenom de Manolito , competí representant el Club Pugilístic de Sants Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 Aconseguí cinc títols de campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes pesant 1957-61 Formà part de la selecció catalana de boxa amateur El 1961 passà al camp professional, en què debutà vencent el campió d’Espanya professional del pes pesant Echevarría per punts, al Price de Barcelona

Jugà de porter a l’equip amateur del FC Barcelona, però abandonà la pràctica del futbol perquè la federació espanyola no permetia que jugadors sordmuts participessin en competicions oficials Debutà en la boxa amateur a 17 anys Es proclamà campió d’Europa del pes superwèlter en vèncer el púgil alemany Gerard Piaskowy 1970 També guanyà el Campionat d’Espanya 1967 Marxà a París on s’entrenà en el gimnàs de José Jover

Evolució de l’entitat Des del 1924 la seu és en un edifici del carrer del duc de la Victòria de Barcelona, on ocupa diverses plantes La seva primera junta directiva fou presidida per Josep Demestres, amb Enric Olivé a la vicepresidència Entre els membres de la primera època sobresurten Joaquim Pla i Janini, Pere Català i Pic i Agustí Centelles i Ossó, entre d’altres A la postguerra, s’hi incorporaren Xavier Miserachs, Francesc Català i Roca, Oriol Maspons, Jordi Gumí i altres professionals de renom L’any 1978 creà el Museu de l’Agrupació Fotogràfica, amb seu al mateix local, que conté una…

Alternà diferents modalitats com la bicicleta tot terreny, la carretera i el ciclocròs En 2001 competí pel Kelme amateur i guanyà el Gran Premi Macario Disputà les dues temporades següents com a professional de la carretera en el mateix equip, i participà en el Giro d’Itàlia 2002 Es requalificà amateur i guanyà el Memorial Valenciaga 2004 El 2005 es proclamà campió de Catalunya de ciclocròs L’any 2006 competí novament a la carretera amb el Tres Molinos Resort

Competí representant el Club Boxa Experimental de Sants, el Club Boxa l’Hospitalet i el Club Boxa Gallego Prada Es proclamà campió de Catalunya del pes wèlter 1980 i campió de Catalunya de boxa amateur en pes superwèlter 1987 Fou finalista en els campionats estatals de boxa amateur 1981 Penjà els guants i es dedicà a formar nous boxejadors al gimnàs que obrí el 1978 juntament amb el seu germà Compaginà aquesta activitat amb la de mànager i promotor de vetllades pugilístiques

El 1926 la seva família es traslladà a Barcelona S’inicià en la boxa a catorze anys al Club de Boxa Mediterrani, secció pugilística del Club Esportiu Mediterrani El 1935 passà al Club Deportiu Margarit, on compaginà futbol i boxa fins a l’esclat de la Guerra Civil Reprengué l’activitat de la mà dels mànagers Clemente i Goya Debutà com a púgil amateur el 1941 i es proclamà tres vegades campió d’Espanya 1941, 1942, 1943 i de Catalunya 1941 Integrà la selecció estatal que participà en els Campionats d’Europa, en la categoria de pes mosca 1942, 1943, i també representà la selecció…

Competí representant el gimnàs Luis Romero i el Club Constància Es proclamà dues vegades campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes pesant 1952, 1954 i campió de Catalunya amateur de pes pesant en tres ocasions 1952, 1954, 1955 Formà part de les seleccions catalana i espanyola amateurs També competí com a púgil professional Es retirà invicte després de lesionar-se la columna vertebral El 1980 fou nomenat secretari executiu de l’Agrupació Espanyola d’Exboxejadors i al cap d’un any n’ocupà la presidència

Format al Can Cuyàs Golf de Sant Feliu de Llobregat, passà al Club de Golf Vallromanes Formà part de la selecció catalana i espanyola en categories júnior i amateur Pertany al Programa Albatros de la Federació Catalana de Golf El 2007 guanyà el Campionat de Dobles de Catalunya, el Campionat de Catalunya amateur i la Medalla d’Or del Rànquing Català Absolut També guanyà el Grand Prix de Landes de dobles mixtos 2006 i el Matx Quadrangular ESP-ALE-ANG-FRA 2007, 2008 amb Espanya Es feu jugador professional l’any 2009