Resultats de la cerca
Es mostren 2605 resultats
fum
Fum
© CIC-Moià
Vapor visible que exhalen un líquid o un cos humit més calents que l’aire ambient.
letargia
Zoologia
Estat d’inactivitat pel qual passen determinats animals quan les condicions del medi ambient són desfavorables.
Rep el nom d' hibernació o d' estivació , segons que coincideixi amb els mesos freds o amb els càlids En els animals peciloterms la letargia és un fenomen provocat per l’assoliment de temperatures extremes, que podrien ocasionar la paralització total de les activitats vitals de l’animal i, en conseqüència, la mort Això obliga els animals a cercar un refugi en el qual puguin preservar-se de les condicions extremes del medi i submergir-se en un estat de sopor La letargia es caracteritza per la reducció al mínim del metabolisme, de la temperatura corporal, del ritme respiratori i cardíac, de la…
safari fotogràfic
Safari la finalitat del qual no és caçar animals salvatges, sinó fotografiar-los en llur ambient.
llast genètic
Biologia
Conjunt de gens letals, subletals i productors d’anormalitats en una població.
Pot ésser degut a mutacions desfavorables recurrents, a la segregació d’homozigots d’inferior adaptabilitat en loci en els quals l’heterozigosi és favorable o a la necessitat de substitució d’allels en un medi ambient que varia
clavar
Tecnologia
Fixar, per mitjà de claus, les pells humides sobre uns marcs o quadres de fusta de manera que, en assecar-se, restin tesades i així, en desclavar-les, un cop seques, quedin planes, sense fer bosses ni amb les vores cargolades.
L’assecatge es pot fer a l’aire lliure, sota teulada, i dura uns quants dies, dins la mateixa sala de clavament a temperatura ambient, o bé dins una cambra d’assecatge, o assecador, amb circulació d’aire
Gerrit Dou
Pintura
Pintor holandès.
Fou deixeble de Rembrandt, de qui aprengué la tècnica del clarobscur Detallista, tendí a la nimietat i al refinament tècnic Se'n conserven escenes populars i d’ambient burgès, retrats i autoretrats, als museus d’Amsterdam i París
genètica quantitativa
Biologia
Branca de la genètica que estudia l’herència dels caràcters quantitatius, com ara l’alçària, el pes i el color de la pell de les persones.
L’estudi d’aquests caràcters, que es distingeixen perquè presenten una distribució contínua, ha demostrat la intervenció de diversos gens en la determinació d’una mateixa característica i el fet que, en moltes ocasions, també hi influeix l’ambient
Maria Ibars i Ibars
Literatura catalana
Escriptora.
Fou autora de poemes i narracions, generalment d’ambient rural en castellà, Como una garra i Graciamar i en català, Poemes de Penyamar 1949, Vides planes 1962 i L’últim serv 1965 Escriví diversos contes en català en revistes
climatització
Condicionament mecànic: 1 sistema d’inducció (entrada d’aire acondicionat); 2 sistema de retorn (sortida d’aire viciat); 3 alimentació exterior; 4 equip unitari (sistema tot/aire - fred/calor). Condicionament natural: 5 espècie vegetal de fulla caduca Condicionament passiu: 6 vela para-sol; 7 aïllament tèrmic en paraments verticals i horitzonals; 8 persianes i vidres dobles amb cambra d’aire
© Fototeca.cat
Física
Condicionament de l’aire, per a aconseguir en un local, vehicle, etc, unes característiques de temperatura i humitat agradables al cos humà, o bé convenients per raons sanitàries, o d’altres.
El control de temperatura consisteix bàsicament en calefacció a l’hivern i refrigeració a l’estiu, per a aconseguir unes temperatures al voltant d’uns 20°C, sigui quina vulgui la temperatura exterior Com que l’home tendeix a adaptar-se al medi ambient, les temperatures confortables a l’hivern són més baixes que a l’estiu, de manera que, a l’hivern, a 20-22°C hom obté una sensació de confort que, a l’estiu, és equivalent a la de 23-25°C La humitat convé que es mantingui entre el 60 i el 70% de la de saturació a l’hivern, i entre el 40 i el 50% a l’estiu En particular a l’estiu,…
Josep Maria Pelegrí i Aixut
Josep Maria Pelegrí i Aixut
© Unió.cat
Política
Polític.
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona Afiliat a Unió Democràtica de Catalunya des del 1982, n'és el secretari general des de l’any 2004 Del 1991 al 1999 fou regidor de l’Ajuntament de Lleida, entre el 1995 i el 1999, vicepresident del Consell Comarcal del Segrià, i el 1992, assessor jurídic del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya Dins d’aquest mateix departament, fou delegat a Lleida 1996-99 i director general de Qualitat Ambiental 1999-2001 Del 2001 al 2002 ocupà el càrrec de director general d’Administració Local del Departament de Governació…