Resultats de la cerca
Es mostren 490 resultats
vampir
Zoologia
Nom donat als quiròpters de la família dels fil·lastomàtids que pertanyen als gèneres Desmodus i Diphylla, d’anatomia i fisiologia lligades al seu règim hematòfag.
Aquesta especialització els ha dotat de considerables modificacions adaptatives, bàsicament en la dentadura, que presenta una gran reducció dels maxillars i les dues incisives superiors molt robustes i tallants, aptes a clavar-se a la pell d’animals grossos, i les canines també robustes i tallants el gènere Desmodus té 20 dents, i Diphylla en té 26 Els llavis, en aplicar-los sobre la ferida feta amb les dents, constitueixen una ventosa amb la qual xuclen la sang Nocturns i lucífugs, són preferentment troglòfils, bé que habiten també a les construccions abandonades o enderrocades Solen viure…
handbol

Handbol. Esquema i dimensions del terreny de joc i de la pilota
© Fototeca.cat
Esport
Esport de conjunt practicat bàsicament amb les mans entre dos equips, de set jugadors cadascun, que miren d’introduir una pilota dins la porteria defensada per l’equip contrari.
El terreny de joc, de sòl dur, normalment de ciment o de parquet, en un recinte tancat, i lliure d’obstacles, té unes dimensions de 40 m de llarg i 20 m d’ample Les portes, situades al centre de les dues bandes més curtes, tenen unes mides de 3 m d’ample i 2 m d’alçada La pilota és esfèrica, amb una circumferència de 58 a 60 cm i de 425 a 475 g de pes Cada equip inscriu fins a onze jugadors, que es poden alternar a criteri de l’entrenador, bo i mantenint-ne un màxim de set al terreny de joc El partit es divideix en dues parts de trenta minuts, amb un descans de deu minuts Hom pot tocar la…
Guillem de Cervelló i de Banyeres
Història
Governador de Sardenya (1341-47).
Fill de Guillem de Cervelló i de Cruïlles i de Blanca de Banyeres Acompanyà el seu pare a la conquesta de Sardenya, on aquest morí 1323 Es distingí a la batalla de Lucocisterna per haver mantingut sempre en peu el seu estendard Fou un dels tres caps de l’exèrcit que assetjà Càller i actuà com a testimoni del tractat de pau amb Pisa 1324 Nomenat governador de Sardenya i substituït dos mesos més tard per Bernat de Boixadors, fou fet lloctinent de l’infant Pere futur Pere III a la procuració de Catalunya 1328 Obtingué el mer imperi dels seus castells de Vilademàger i Pontils Els consellers de…
Anníbal
Història
Militar
Militar cartaginès, un dels més famosos de l’antiguitat.
Fill d’Amílcar Barca, al qual acompanyà, quan tenia 9 anys, a l’expedició dels cartaginesos a la península Ibèrica, on passà la joventut, jurà odi etern als romans segons la llegenda i es casà amb una indígena Quan el 222 aC Asdrúbal morí assassinat, prengué el comandament de l’exèrcit expedicionari cartaginès, que aleshores dominava la part meridional i sud-oriental de la península Ibèrica Per tal d’assegurar-ne els flancs, féu expedicions cap als altiplans centrals A partir del 219 i durant anys, la biografia d’Anníbal es confon amb la segona guerra Púnica , que provocà amb l’atac a Sagunt…
guerra Nòrdica
Història
Militar
Conflicte que enfrontà Suècia amb una coalició formada per Dinamarca, Rússia, Saxònia i Polònia (1700-21).
Suècia intentava de controlar la totalitat de les costes meridionals de la mar Bàltica Per això Polònia, Saxònia, Rússia acords de Preobraženskoje, 1699 i Dinamarca decidiren d’expulsar els suecs de les ribes meridionals de la Bàltica Frederic IV de Dinamarca atacà el ducat de Gottorp, però Carles XII de Suècia desembarcà per sorpresa prop de Copenhaguen i imposà a Dinamarca la pau de Trevendal 1700, tot seguit derrotà els russos a Narva 1700 i els saxopolonesos prop de Riga 1701 La guerra Nòrdica es dividí aleshores en dos conflictes separats 1701-07 a l’oest Carles XII de…
Pedro J. Ramírez

Pedro J. Ramírez (2011)
© Irekia
Periodisme
Nom amb què és conegut el periodista castellà Pedro José Ramírez Codina.
Graduat per la Universitat de Navarra el 1973, fou corresponsal als Estats Units i, del 1975 al 1980, analista polític del diari ABC El 1980 fou nomenat editor en cap de Diario 16 , que contribuí a reflotar gràcies, en bona part, a la cobertura que féu del Vint-i-tres de febrer 1981, tot i que posteriorment fou expulsat del grup per desavinences amb el consell d’administració Creà aleshores 1989 El Mundo , que en poc temps se situà com una de les capçaleres de més difusió a l’Estat Dirigit per ell, des d’una posició autodenominada liberal i sota el seu lideratge indiscutit, els anys noranta…
agressivitat
Psicologia
Expressió d’una tendència instintiva i innata de l’individu que el porta a atacar persones o coses en el pla motor, verbal o imaginari.
És palesa en qualsevol estrat del psiquisme, des de la fantasia inconscient fins a la conducta externa Cal diferenciar-la de la destructivitat l’agressivitat pot trobar-se vinculada a finalitats destructives, però pot estar també al servei de l’autoafirmació o de l’acompliment reeixit d’altres tendències sexuals, d’autoconservació, normatives, etc L’agressivitat primària és la que va estretament lligada a la pulsió l’agressivitat secundària és la desvetllada per la frustració L’agressivitat té aspectes molt particulars a cada esatadi del desenvolupament i expressions molt específiques en la…
agressió internacional
Dret internacional
Acció d’un estat que pren la iniciativa d’atacar amb les seves forces armades el territori o les forces armades d’un altre estat.
atac
Militar
Acció d’atacar, consistent en un conjunt d’accions parcials per mitjà de les quals hom avança sobre la posició enemiga fins a ocupar-la.
L’atac ha de trencar la voluntat de resistència de l’enemic en el moment crític de la seva situació defensiva Cal combinar el foc amb la maniobra L’atac comprèn diverses fases que assoleixen objectius successius Malgrat que les situacions tàctiques són múltiples, hi ha uns principis generals d’atac potència en l’acció, concentració de mitjans, concentració d’esforços, unitat i coordinació d’accions, simplificació dels procediments, distribució dels mitjans i materialització de la maniobra
demostració
Militar
Maniobra consistent a portar forces a un punt per intimidar l’enemic o distreure l’atenció de l’enemic del punt que hom intenta realment atacar.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina