Resultats de la cerca
Es mostren 1033 resultats
Nikos Skalkottas
Música
Compositor i violinista grec.
Vida Tingué com a primer mestre de música el seu pare, que l’inicià en el violí, i el 1914 ingressà al Conservatori d’Atenes, on estudià amb T Schultze violí i Ekonomidis harmonia i es graduà el 1920 Gràcies a una beca es traslladà a Berlín 1921, on residí durant dotze anys A la capital alemanya fou deixeble de W Hesse violí i P Kahn composició a la Hochschule für Musik L’any 1923 decidí d’abandonar el violí per dedicar-se a la composició Amb aquest objectiu continuà la seva formació com a compositor amb K Weill 1924-25, Ph Jarnach 1925-27 i A Schönberg 1927-31 El 1933, quan A Hitler fou…
Herodes Àtic
Filosofia
Literat i orador atenès.
Fou cònsol a Roma 143 A Atenes fundà una escola de retòrica i embellí la ciutat amb obres sumptuoses, entre les quals es destaca l’Odeó, a l’Acròpolis Seguidor de l’aticisme més pur, dels seus escrits només ha restat la declamació De la República , a favor de la guerra
Càl·lies
Història
Política
Polític atenès de família noble.
En 449-448 aC tractà amb Artaxerxes a Susa l’anomenada pau de Càllies , per la qual Atenes es comprometia a no intervenir contra Pèrsia i els seus aliats, i Pèrsia reconeixia la lliga de Delfos En 447-446 aC negocià amb Esparta l’anomenada pau dels Trenta Anys
Triptòlem
Triptòlem (a l’esquerra), en un baix relleu grec, conservat al Museu Nacional d’Atenes
© Fototeca.cat
Mitologia
Segons la llegenda més antiga, rei d’Eleusis.
En recompensa per l’hospitalitat que Demèter hi rebé dels pares de Triptòlem, la deessa donà a aquest un carro tirat per dracs alats amb el qual li ensenyà de llaurar la terra i sembrar el blat Fou, a més, el primer sacerdot de Demèter a Eleusis, i després de la mort esdevingué jutge dels morts als inferns Hom li dedicà un temple a Atenes
Dionís Areopagita
Història del dret
Jutge a l’areòpag atenès.
Convertit al cristianisme per l’apòstol Pau, fou el primer bisbe d’Atenes Havia estat considerat autor d’una sèrie d’escrits filosòfics, que gaudiren d’una gran autoritat a l’edat mitjana a partir del Renaixement, però, en fou posada en dubte l’autenticitat al segle XIX hom establí llur caràcter pseudoepigràfic i anomenà Pseudo-Dionís el veritable autor
guerra del Peloponès
Història
Conflagració bèl·lica que, suscitada, segons Tucídides, per l’immens poder de l’imperi atenès, enfrontà durant vint-i-vuit anys Atenes i els seus aliats amb la lliga del Peloponès.
En foren les causes immediates la competència comercial d’Atenes amb Corint i Mègara, així com l’existència de sistemes polítics completament oposats en ambdós bàndols, i que cadascú intentava de fer extensius a les ciutats que dominava Atenes afavoria la causa democràtica, i Esparta els aristòcrates terratinents L’espurna que encengué la guerra fou un incident entre Corint i la seva antiga colònia Corcira, que cercà l’ajut dels atenesos 435 aC, però els peloponesis no hi intervingueren fins l’any 431 Malgrat que Atenes fou assolada per un fort flagell, víctima del qual morí Pèricles el 429,…
vòlei platja

Francesc Xavier Bosma, subcampió olímpic de vòlei platja a Atenes (2004)
© ARXIU B. BOSMA
Voleibol
Modalitat del voleibol practicada sobre un terreny de joc rectangular (16 × 8 m) amb superfície de sorra, dividit per una xarxa situada a la mateixa altura que en el voleibol de pista, entre dos equips formats per dos, tres o quatre jugadors; la pilota és de pell, més pesant que la de pista, i impermeable.
Aparegué durant la dècada de 1930 a les platges de Califòrnia EUA i el Brasil A Espanya els primers torneigs d’àmbit estatal se celebraren a final dels anys vuitanta a ciutats com València, Barcelona, Màlaga, Almeria i Palma El 1992 Almeria organitzà, per encàrrec de la Federació Internacional de Voleibol, els campionats de vòlei platja Any Olímpic’92, coincidint amb els Jocs de Barcelona Debutà com a esport olímpic, jugat per parelles tant en categoria masculina com femenina, durant els Jocs d’Atlanta 1996 El català Francisco Javier Bosma guanyà la medalla de plata en els Jocs Olímpics d’…
Elionor de Randazzo
Història
Filla de Joan, duc d’Atenes i marquès de Randazzo, germà de Pere II de Sicília, era titulada duquessa d’Atenes.
Visqué amb la seva mare Cesarina Lancia i la seva germana menor Constança a la cort de la seva tia Joana I de Nàpols Pretesa 1366 en matrimoni pel seu cosí Frederic III de Sicília, aspirant al ducat d’Atenes vacant en morir Frederic 1355, germà d’Elionor, aquesta s’hi oposà, contra el parer de Joan, que hi veia un motiu de pau entre Nàpols i Sicília, i es casà 1367 en secret amb Aimon de Gebennis, nebot del futur papa Climent VII, per la qual cosa fou empresonada a Aversa Tampoc Gualter d’Enghien, aspirant igualment al ducat, no aconseguí la seva mà Alliberada finalment, es casà amb Guillem…
Menesteu
Mitologia
Rei mític d’Atenes, descendent d’Erecteu.
Segons la Ilíada , dirigí el contingent atenès en la guerra de Troia i fou un dels guerrers que, amagat en el cavall de fusta, participà en el saqueig de la ciutat Posteriorment regnà a Melos, i hom li atribueix la fundació d’alguna colònia
Clístenes
Història
Política
Polític demòcrata atenès, fill de Megacles.
Féu cara al tirà Pisístrat, per la qual cosa hagué d’exiliar-se En ésser expulsat Hípites, fill de Pisístrat, Clístenes tornà a Atenes 510, però se n'hagué de retirar novament davant l’elecció del seu adversari Isàgores per a l’arcontat Cridat novament 507, dugué a terme la reforma democràtica de la constitució atenesa A fi d’anorrear les antigues tribus, base de sustentació del partit oligàrquic, dividí l’Àtica en tres parts costa, ciutat i rerepaís, cadascuna de les quals fou subdividida en 10 districtes trittyes La combinació de tres trittyes formava la tribu phyle Aquestes noves…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina