Resultats de la cerca
Es mostren 1089 resultats
raigs crepusculars
Astronomia
Meteorologia
Il·luminació difusa deguda a la presència de diminutes partícules de pols i humitat en l’aire, que precedeix l’aurora i que segueix la posta de sol (crepuscle).
La duració de la llum crepuscular, que prolonga la duració de la llum diürna d’una manera notable, depèn de la composició de l’atmosfera i de la velocitat amb què el sol surt i desapareix per l’horitzó, o sia de la latitud i de l’època de l’any
incineració
Ecologia
Tractament tèrmic amb què es transformen els residus en matèries inertes i gasos a través d’una combustió controlada a temperatura elevada (900ºC o més).
Hom cerca sistemes d’incineració que no siguin agressius al medi ambient, com ara el TCR Total Cleaning and Recicling , emprat en la purificació de fums i la recuperació de materials reutilizables i que evita la descàrrega de residus i redueix al mínim les emissions de contaminants a l’atmosfera
grup de les zeolites
Mineralogia i petrografia
Grup de minerals amb estructures formades per una xarxa tridimensional de tetràedres de (Si,Al)O4, amb canals que travessen tot el cristall i on se situen molècules d’aigua i cations o anions.
Es caracteritzen pel seu contingut variable d’aigua, que desapareix en escalfar el cristall i es torna a recuperar en atmosfera humida Hom pot agrupar les zeolites en zeolites cúbiques o pseudocúbiques com l’analcima i la cabasita, zeolites fibroses com ara la natrolita i zeolites laminars com ara l’heulandita
Tommaso Landolfi
Literatura italiana
Novel·lista italià.
La seva narrativa s’insereix en una atmosfera barroca-surrealista, entre la fantasia i l’humor, que evoca un món imaginari a partir de la reflexió crítica de la realitat La pietra lunare 1939, La spada 1942, Cancroregina 1950, La raganella d’oro 1952, Racconti impossibili 1966, A caso 1975, etc
Robert Alexander Watson-Watt
Electrònica i informàtica
Física
Físic i radiotècnic escocès.
Es dedicà sobretot a l’estudi i a l’aplicació del radar, tant en radiolocalització com en meteorologia el 1919 patentà el primer instrument per a l’estudi de l’atmosfera, i el 1935 aconseguí de fer funcionar el primer radar pràctic Fou membre de la Royal Society des del 1941
gasificació

Procés de gasificació del carbó per a produir energia elèctrica
© Fototeca.cat
Química
Procediment de conversió d’un combustible sòlid o líquid en un gas combustible per combinació parcial del carboni amb l’oxigen, amb la qual hom obté una mescla gasosa rica en monòxid de carboni capaç de recombinar-se amb més oxigen i produir, així, una nova combustió.
La pèrdua de calor que s’esdevé en la formació del monòxid és compensada pels avantatges que representa de disposar d’un combustible gasós de combustió molt més perfecta i més neta, que permet un control millor de l’atmosfera de combustió i un aprofitament de combustibles sòlids de baix poder energètic
Mikhail Petrovič Arcybašev
Literatura
Escriptor ucraïnès en llengua russa.
Un dels màxims representants de la literatura decadent, tractà temes escabrosos assenyaladament a la novella Sanin 1907, que tingué molta difusió a Europa, i en la qual creà una atmosfera de perversió i nihilisme cínic El 1917 emigrà a Varsòvia, on, amb Filosofov, dirigí la revista contrarevolucionària Za svobodu ‘Per la llibertat’
Svante A. Arrhenius: l'efecte hivernacle
La noció d’efecte hivernacle, que avui sembla tan nova, es remunta a dos segles enrere, quan el naturalista ginebrí Horace Benedict de Saussure 1740-99 el posà de manifest experimentalment És al físic francès Jean-Baptiste Joseph Fourier 1786-1830, però, a qui es deu la comparació de l’efecte dels raigs del Sol en l’escalfament de l’atmosfera terrestre amb el que es produeix en l’aire confinat en l’interior d’un hivernacle, comparació que el portà a enunciar l’efecte hivernacle el 1824, el mateix any que Carnot publicava el seu treball sobre les màquines tèrmiques Arrhenius premi Nobel de…
blau de cobalt
Química
Pigment blau verdós preparat per escalfament a 1 400°C d’una mescla d’òxid de cobalt (III) i alúmina, i que correspon aproximadament a l’aluminat de cobalt (II) Co(AlO2)2.
És el pigment blau més durable, no és gens alterable a l’acció de l’atmosfera i ho és només lleugerament a la dels agents químics És emprat en pintures a l’oli o a l’aigua, com a ombra per als ulls en cosmètica i per a la fabricació de tintes d’impremta
retrocoet
Astronàutica
Propulsor coet emprat per a generar una empenta en sentit aproximadament oposat al de moviment d’un giny, per tal de descelerar-lo.
Entre les aplicacions més importants dels retrocoets, cal esmentar la de fer descendir satèllits artificials de la seva òrbita dirigint el doll de gasos endavant i amunt, l’aterratge suau d’un giny en un astre desproveït d’atmosfera i l’amortiment del xoc al final del descens d’una càpsula espacial amb paracaigudes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina