Resultats de la cerca
Es mostren 781 resultats
Pere Llombard
Cristianisme
Teòleg escolàstic.
Estudià a Bolonya, Reims i París, on fou deixeble d’Hug de Sant Víctor i probablement també d’Abelard Conegut com a magister sententiarum, fou nomenat bisbe de París un any abans de morir Autor dels Libri quattuor sententiarum, la seva obra — no gaire original sovint és còpia de la Summa sententiarum atribuïda a Hug de Sant Víctor, del Decret de Gracià i del De fide ortodoxa de Joan Damascè, però d’una amplitud i sistematització desconegudes anteriorment — tingué una gran influència i fou la base dels comentaris posteriors dels més grans escolàstics Els quatre llibres en què es…
Joan Petit i Aguilar
Literatura catalana
Gramàtic i autor dramàtic.
Doctorat en medicina a Cervera 1775, compongué una Gramàtica catalana predispositiva per a la més fàcil intelligència de l’espanyola i llatina , inacabada, que es conserva manuscrita en diversos estadis redaccionals entre el 1796 i el 1829 ha estat editada recentment 1998 Deixà també inèdit un diccionari de la rima, el Diccionari poètic català , conservat en diversos manuscrits en versions diferents Li ha estat atribuïda una Ortografia catalana , manuscrita i perduda, però és probable que s’alludeixi a una part de la Gramàtica S’ha especulat amb la possibilitat que intervingués…
Vidal Yosef ben Labí
Economia
Literatura
Judaisme
Escriptor i financer jueu.
Fill de Benvenist de la Cavalleria, fou educat per Šelomó ben Mešullam de Piera Sembla que és ell qui es convertí al cristianisme arran de la disputa de Tortosa i adoptà el nom de Gonçal de la Cavalleria al maig del 1414 ja apareix documentat amb el nom cristià Fou racional de Saragossa 1415 i tresorer 1430 de l’impost del fogatge dels municipis aragonesos Poeta, és autor, a més a més, de la traducció a l’hebreu d’una obra mèdica Gérem ha-ma'alot , ‘Substància dels mèrits’ atribuïda a Jeroni de Santa Fe, i, al castellà, dels De Officiis i el De amicitia de Ciceró, ambdues avui…
Antístenes
Filosofia
Pensador grec.
Li és atribuïda la fundació de l’ escola cínica Fou deixeble de Gòrgies i de Sòcrates Seguí els ensenyaments dels sofistes i, oposant-se a la doctrina de les idees de Plató, afirmà que solament és possible el coneixement del particular Com Sòcrates, defensà que la virtut és el bé suprem, però definí aquesta com aquell estat en què l’home és autosuficient i aconsegueix, per tant, la independència de les coses exteriors Per això el plaer és el principi de la infelicitat, puix que trenca la tranquillitat que el savi ha assolit Al contrari, el treball ajuda al domini de si mateix i…
Flos mundi
Història
Crònica, la més extensa de les cròniques universals catalanes, escrita el 1407.
Arribava fins al temps del rei Martí, però en l’únic exemplar conegut s’atura, per mutilació, en l’episodi del desafiament de Bordeus En temps de Pere Miquel Carbonell, que l’esmenta, el text era encara complet Montfar i Sors ja el trobà mutilat, com ara, quan Jaume Ramon Vila, que n'era el possessor, l’hi deixà examinar Fou composta principalment a base d’una versió catalana de la crònica universal de Guillem de Nangís i de les cròniques de Desclot i de Pere el Cerimoniós, amb aportacions d’altres procedències, com la crònica universal francesa atribuïda a Gaucher de Denain i la…
pseudògraf | pseudògrafa
Dit d’una obra o escriptura atribuïda falsament a qui no n’és l’autor; apòcrif.
emissora pirata
Emissora que funciona sense autorització i, per tant, sense que la seva freqüència hagi estat atribuïda.
desig
Taca a la pell atribuïda a un desig, no satisfet, de la mare durant l’embaràs.
bogomilisme
Història
Secta atribuïda al pope dit Bogomil i difosa a Bulgària a partir de mitjan s X.
Intentà d’aprofitar-se de les aspiracions eslaves per a provocar una reforma social de l’Església oriental confiscació i repartiment dels seus béns, així com l’abolició de l’esclavitud La secta, influïda per doctrines neomaniquees de l’Àsia Menor, conservava del cristianisme els llibres dels salms i dels profetes i l’oració del parenostre El centre de difusió fou la ciutat de Plovdiv o Filopòpolis, Tràcia El bogomilisme perdurà fins a la conquesta turca s XV, després d’haver-se estès ss XI i XII per l’imperi Bizantí També influí sobre Rússia i moviments anàlegs d’Europa occidental, com en els…
carnadura
Manera d’ésser la carn viva, especialment disposició atribuïda als teixits per a guarir llurs ferides.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina