Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona, on es titulà l’any 1871 Installà la primera central elèctrica dels Països Catalans a Barcelona 1873, per compte de la Societat Espanyola d’Electricitat Féu importants installacions elèctriques, com la de La Maquinista Terrestre i Marítima, a la Barceloneta 1875, la de la Rambla de Girona i la del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona El 1877 féu els primers experiments telefònics entre Barcelona i Girona, i cooperà a l’establiment de la xarxa telefònica barcelonina Més tard fou catedràtic dels instituts de Conca i Girona i vicepresident del jurat de l’Exposició…

Estudià belles arts a Llotja Barcelona Treballà al Servei de Restauració de Monuments Històrics de la Mancomunitat El servei militar el portà a l’Àfrica, on descobrí Alger i el desert Pintà amb una especial atenció temes i escenes algerines Exposà a la Sala Parés, de Barcelona, des del 1921 Des del 1929 alternà la seva residència nord-africana amb la barcelonina i l’eivissenca El 1948 presentà el seu llibre de gravats Images d’Alger a l’Institut Francès de Barcelona Fundà, a Alger, l’Acadèmia Arts, juntament amb Rafael Tona Pintà moltes ciutats espanyoles, sueques i franceses

De professió maquinista de tren, participà activament en la política barcelonina i fou regidor de la ciutat 1903 Pertanyent a l’ala més radical i extremista del lerrouxisme, el 1907 protagonitzà un assalt a trets a la redacció del setmanari Metralla activament antisolidari, fou processat per rebellió militar arran dels fets de la Setmana Tràgica , i s’hagué d’exiliar a França El 1915, amb Santiago Valentí i Camp, se separà del Partit Radical Publicà els llibres Esperanza, la cautiva del Mediterráneo 1907, Veinte años de vida ferroviaria y diez y seis después 1911, i diversos…

Format en una acadèmia barcelonina, fou premiat a la Triennal de Milà per uns cartells i a la Biennal de Venècia Membre del Cercle Artístic de Sant Lluc i del FAD Fent equip amb Josep Fernández i Gual i Josep Mir i Virgili, participà al I Saló d’Artistes Decoradors 1936 Després de la guerra civil de 1936-39, en societat amb Mir, realitzà el Saló Rosa i el Dique Flotante Féu marqueteries murals per als magatzems Sears, la sèrie L’expansió catalana casa de la ciutat de Barcelona i la Taula de Canvi i El consolat de Mar, al Banc Condal

Foren provocats, en part, pel descontentament de la burgesia barcelonina per la crisi econòmica, de la qual feia responsable el govern de Madrid, seguida pels elements populars, esperonats per les repercussions de la crisi social temor a l’atur, problema de les quintes i dels consums i conduïts per elements republicans i exaltats, sovint afiliats a societats secretes La bullanga del 1837 acabà amb l’afusellament de Ramon Xaudaró i el desarmament de la Milícia Nacional, i la del 1842 amb el bombardeig de Barcelona per Espartero Barcelona la del 1843 és coneguda per la Jamància

Era l’òrgan de l’Associació Obrera de Concerts, entitat fundada per Pau Casals per a difondre la música entre la classe obrera barcelonina Era de periodicitat mensual, i contenia estudis musicals de caràcter divulgatiu, biografies de músics, notícies musicals d’arreu del món i notes informatives sobre la mateixa associació Tot i anar destinada a un públic poc illustrat, tenia un nivell satisfactori i ocasionalment s’hi trobaven collaboradors de prestigi, com Blanca Selva, Robert Gerhard i Joan Llongueras Publicà 63 números de 32 pàgines, el primer a l’abril del 1927 i el darrer…

Publicà caricatures a Papitu , L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia  i  El Mundo Deportivo Fou redactor de Mirador i La Publicitat En el llibre Cent ninots i una mica de literatura 1930 combinà caricatures i comentaris sobre personatges de la vida barcelonina Publicà unes biografies populars sobre L’inventor Narcís Monturiol 1935 i Pompeu Fabra 1938 Altres obres són Llibre dels llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara 1949, Homes i coses de la Barcelona d’abans dos volums, 1968 i 1974 i La Publicitat, diari català 1971

Fundat el 1903 per membres de la societat benestant barcelonina, fou una de les primeres entitats esportives de Catalunya Dedicat al foment dels esports en general, s’hi feien pràctiques de boxa i esgrima, i el 1905 creà seccions de columbofília, tir, patinatge, ciclisme, fotografia, Kegelbahn i d’altres, i posteriorment fomentà també l’atletisme, la gimnàstica, l’automobilisme i el tennis Estigué sota el patronatge dels ministeris de Guerra, Agricultura, Indústria i Comerç En la seva junta directiva figuraren personatges destacats, com Josep Elies Juncosa o Narcís Masferrer…

Es començà a urbanitzar a partir del 1845 i a causa de l’expansió urbana de Gràcia s’hi construïren torretes, on visqueren personatges del món de l’art i les lletres Carles Riba, Josep Amat, Olga Sacharoff, i grans casals de burgesia barcelonina, com el de la família Bertran i Musitu Donà nom a un dels tres districtes de Sant Gervasi 1857 En els darrers anys ha estat edificada gran part de la muntanya substituint les antigues formes per cases de pisos que han densificat extraordinàriament aquest sector El 1970 fou inaugurat el parc municipal del Putxet 3,97 ha, on hi ha les installacions d’un…

Fou enginyer en cap del districte forestal de Barcelona Instituí la Festa de l’Arbre per tal d’estimular la repoblació forestal i el respecte als boscs Fou secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País i del consell de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Juntament amb Victorià Felip, planejà la línia de ferrocarril de Manresa a Cardona Publicà obres de tema forestal, l’estudi La Phylloxera Vastatrix en el partido de las afueras de Barcelona 1888 i diverses descripcions de l’Exposició Universal de Chicago 1892, on fou delegat de la Cambra de Comerç barcelonina També…