Resultats de la cerca

Religiós dominicà, fou deixeble de Lluís Bertran El 1586 es graduà en teologia i ensenyà a Tarragona i a València Ocupà diversos càrrecs dins l’orde fins que fou consagrat bisbe

Batalla de Nájera Pere I de Castella, dit el Cruel, amb l’ajuda dels mercenaris anglesos del Príncep Negre, derrota les tropes d’Enric de Trastàmara i les Companyies Blanques de Bertran du Guesclin

Insinuat en diverses poesies de Bertran de Born, fou conreat pel monjo de Montaudon, Jofre de Foixà, i també per Pere Marc Sovint, en una mateixa poesia, el plazer es barreja amb l'enueg

És una variant de la cançó , i el seu tema fonamental és una defensa davant les calúmnies dels lausengièrs N’és l’exemple més notable Eu m’escondich, Domna, que mal no mier , de Bertran de Born

El lloc de Peralta, que segons E Morera degué ésser colonitzat al segle XII, és avui dia totalment despoblat El seu castell fou bastit per la família Montoliu entre els segles XII i XIII, per un descendent del primer senyor d’aquesta nissaga que s’aposentà a Puigdelfí a mitjan segle XI El primer senyor privatiu de Peralta fou Bertran de Montoliu L’any 1391 el rei Joan I traspassà l’alta jurisdicció de Peralta a l’arquebisbe Ènnec de Vallterra D’altra banda, els descendents de Bertran de Montoliu tingueren la senyoria de Peralta fins que Joan Gabriel de Montoliu, l’…

Aquest castell, del qual resten uns minsos vestigis al poble, donà origen a un llinatge homònim, senyor del terme fins al final del segle XIV La notícia més antiga d’Alentorn és del 1054, quan la parròquia d’Alentorn apareix entre el patrimoni de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre Dels anys 1152 o 1153 hi ha referència, pel testament de Bertran d’Alentorn, que aquest llegava el seu castell d’Alentorn als seus fills Bertran i Berenguer Posteriorment, el 1178, l’acta testamentària de Berenguer d’Alentorn dóna notícia del llegat que féu als seus fills Guillem i Arnau, als quals deixava…

Catedràtic de la Universitat de Breslau A més d’una crestomatia provençal 1895, esdevinguda clàssica, és autor de valuoses edicions de les obres dels trobadors Bernat de Ventadorn, Peire Rogier, Bertran de Born, així com dels Trionfi del Petrarca

Primera muller de Sunyer I, amb qui es casà entre el 898 i el 917 i de qui no tingué fills Possiblement tenia relació de parentiu amb dues homònimes, mullers, respectivament, dels comtes Bertran de Gavaldà i Rotbald de Provença-Arle

Antiga partida rural, hom hi edificà una ermita a Sant Lluís Bertran, que esdevingué vicaria, dependent de la parròquia de Russafa, i el 1902, parròquia independent Hi ha diverses indústries, entre les quals es destaca una de les principals fàbriques de mobles del País Valencià

El 1563 professà a l’orde de Sant Domènec, a València, i hi obtingué el grau de mestre el 1592 És autor de Primera parte de la historia del bienventurado padre fray Luis Bertran compuesta en octava rima 1584, que dedicà a l’arquebisbe Juan de Ribera