Aquest castell, del qual resten uns minsos vestigis al poble, donà origen a un llinatge homònim, senyor del terme fins al final del segle XIV. La notícia més antiga d’Alentorn és del 1054, quan la parròquia d’Alentorn apareix entre el patrimoni de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre. Dels anys 1152 o 1153 hi ha referència, pel testament de Bertran d’Alentorn, que aquest llegava el seu castell d’Alentorn als seus fills Bertran i Berenguer. Posteriorment, el 1178, l’acta testamentària de Berenguer d’Alentorn dóna notícia del llegat que féu als seus fills Guillem i Arnau, als quals deixava el castell i el lloc d’Alentorn a parts iguals. A l’inici del segle XV, entre 1420 i 1424, era senyor d’Alentorn Ramon de Santmartí, burgès de Lleida, i poc temps després ho foren els Sacosta, que s’havien emparentat amb els Santmartí. Al principi del segle XVIII el castell era del comte de Llar. El Catàleg de les cases del lloc d’Alentorn, manuscrit del 1723, descriu el castell de la manera següent: “consisteix en sa entrada, estable, cup, butiga, una quadra o sala amb quatre cuartos, al mitg una torre alta, un pastador, una cuña, un corral badígol, la porxada o esgolfa ”