Resultats de la cerca

A l’exterior, sotmeté Meša del regne de Moab i mantingué bones relacions amb Ithbaal de Tir la filla del qual, Jezabel, es casà amb el seu fill Acab i amb el regne de Judà, però hagué de cedir algunes viles a l’arameu Bar-Hadad I de Damasc A l’interior, traslladà la capital de Tirsah a Samaria, fundada per ell 881 aC, i afavorí el sincretisme religiós practicat per Jeroboam

Prevere, fou professor de retòrica al seminari de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1790, on l’any 1800 llegí la memòria Sobre por qué tratados de ortografía o por cuáles medios se arregló en lo antiguo el modo de escribir en catalán A l’Acadèmia es conserven altres treballs seus sobre retòrica i eloqüència, també en castellà Publicà, amb Joaquim Esteve i Antoni Joglar , el  Diccionario catalán-castellano-latino 1803-05

Soci de la Societat de Caçadors Esportius de Llobera i de la Societat de Caçadors de Solsona i comarca, a la qual ha representat en els campionats provincials Obtingué moltes i molt bones classificacions en l’àmbit territorial i autonòmic En recorreguts de caça fou campió de Catalunya 1999, 2006 i guanyà la Copa Generalitat 2000 En Compak Sporting fou campió de Catalunya 1999 i d’Espanya 2000 i subcampió d’Europa 2001 amb la selecció espanyola

El seu fundador, Aḥmad ibn Ṭūlūn, instaurà un règim militar que comportà un període de gran prosperitat tant econòmica com cultural El succeí el seu fill, Ḫumārawayh 884-896, que mantingué bones relacions amb el califa Els seus successors, Ǧayš 896 i Hārūn 896-905, després de la presa de Damasc per part dels càrmates, perderen de nou el territori i el país fou regit un altre cop per governadors nomenats pel califa de Bagdad i dependents d’ell

Fill hereu de Joan de Ponsic i de Monjo El 1735 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou secretari durant vint anys Hi presentà nombrosos treballs sobre història antiga i, en català, Regles per a practicar la virtud —amb nombroses citacions clàssiques— i la composició L’anyorança de l’aimat Fou regidor perpetu hereditari de Barcelona des del 1743 El 1746 fou agraciat amb el privilegi de noble del Principat

Estudià a Cervera, i acabà la carrera de dret a Sevilla En restar vidu s’ordenà de sacerdot Guanyà una càtedra de dret a la Universitat de Barcelona, que ocupà fins el 1881 Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1852 Publicà obres de tema jurídic Sobre la influencia de la filosofía pagana en el derecho romano , 1864, una Oración fúnebre de Jaime Balmes 1865 i La nueva universidad de Barcelona , discurs inaugural del curs 1872-73

Frare augustinià 1693, es graduà en teologia a la Universitat de Barcelona El 1709 fou elegit prior del convent de Cervera, i posteriorment fou examinador sinodal de Barcelona, Vic i Solsona i vicari provincial del Principat Partidari de Carles d’Àustria, restà a Barcelona durant tota la guerra de Successió Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1729, i publicà diverses obres de caràcter religiós, de les quals hom pot destacar El solitario en el poblado 1744

Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en dret civil i canònic S'ordenà el 1855 Fou canonge de Barcelona 1876 i ardiaca 1893 Nomenat arxiver de la catedral, ordenà l’arxiu i l’obrí als investigadors Collaborà en el Diari de Barcelona i escriví algunes obres d’investigació, com Lo bisbe Sapera 1891 Entrà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on publicà un treball històric sobre sant Ramon de Penyafort

Residí a l’Índia des del 1922, dedicat a l’ensenyament universitari al Saint Xavier's College de Bombai, on fundà l’Institut de Recerques Històriques La seva obra cabdal són els Studies in Proto-Indo-Mediterranean Culture Bombai 1953-56, on exposa la seva teoria sobre els orígens dravídics de la civilització humana Fou el gran mestre de les joves promocions d’historiadors indis Era membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Jesuïta, no sempre mantingué bones relacions amb els seus superiors eclesiàstics Les Historiae de Rebus Hispaniae Libri XXX , obra publicada a Toledo 1592 i, sencera, a Magúncia 1601 i inspirada en cròniques anteriors, convenientment depurades, fou considerada un model de prosa històrica i de rigor d’investigació manifesta un nacionalisme espanyol d’arrel castellanista Hom la traduí a l’anglès 1699 durant dos segles fou l’obra d’història d’Espanya més llegida a tot Europa