Resultats de la cerca

Fou separat del principat de Benevent el 847 i esdevingué un principat longobard independent, el primer sobirà del qual fou el príncep Siconulf I mort el 851 El 872 reconegué una certa tutela a l’emperador d’Occident, que havia ajudat en la lluita contra els sarraïns i més tard als bizantins Al s XI comprenia gairebé tota la Itàlia meridional, després d’haver sotmès els ducats d’Amalfi, Sorrento i Gaeta i el principat de Càpua, i reduït a vassallatge els comtes normands de Pulla-Calàbria, del qual es féu capital la ciutat de Salern Com a títol feudal fou posseït pels Orsini,…

En morir aquest 1863 es retirà a Àger i reorganitzà la partida del seu pare El 1839, amb el grau de coronel, es convertí en un dels principals collaboradors del comte d’Espanya, i actuà a l’expedició de la Vall d’Aran Emigrà a França, i el 1847 tornà a Catalunya com a general de brigada al capdavant del nou alçament carlí, però fou batut 1849 pel general Quesada a Selma Alt Camp Passà a Itàlia, al servei de Francesc II de les Dues Sicílies Destronat aquest per Garibaldi, desembarcà a Calàbria i es posà al capdavant de les guerrilles legitimistes, però fou fet presoner i afusellat pels liberals

Fill gran de Martí Benet de Torrelles i de Fonollar Fou capità general de l’armada de mar 1467 i capità del Vallès i del Maresme pel príncep de Girona Joan d’Anjou, duc de Calàbria i de Lorena, que, en nom del seu pare, el rei Renat, li concedí el títol de baró de la Roca sobre el seu castell de la Roca del Vallès, amb possessions a la Garriga, Llerona, Corró Jussà i Corró Sobirà, Marata i Palou, però hagué de vendre la jurisdicció del castell i la baronia de Montbui als consellers de Barcelona 1490 El 1474 fou convocat a la guerra del Rosselló contra els francesos

Esdevingué amant de la reina Joana II, que el nomenà gran senescal Imposà la seva autoritat en el reialme sobre la del gran conestable Muzio Attendolo Sforza El 1420 aconsellà la reina d’apellar a Alfons IV de Catalunya-Aragó, però, d’acord amb Sforza, lluità contra les forces del rei i fou capturat a Castelcapuano 1423 Patrocinà la substitució d’Alfons IV per Lluís III, duc d’Anjou, a qui mantingué relegat en el ducat de Calàbria Instà de nou el retorn del rei i procurà la treva d’aquest amb Nàpols 1430 Fou assassinat en una conjuració amb la conformitat de la reina

L’obra s’articulava seguint un fil narratiu que permetia enllaçar una alternada successió de cançons, romanços i villancets, presentats per diferents personatges que cantaven en les seves respectives llengües en arribar al final, l’ensalada era rubricada amb una cita temàtica treta del repertori litúrgic Les primeres definicions del terme procedeixen de la preceptiva hispànica del segle XVII Sebastián de Covarrubias 1611 i Juan Díaz Rengifo 1644 El model de l’ensalada renaixentista l’establí Mateu Fletxa el Vell, a València, durant el segon terç del segle XVI Els precedents ibèrics immediats…

El castell és format per dos nuclis fortificats, el Castellvell o Major i la Castellana, units per una doble muralla amb un total de trenta torres És de fundació romana, i fou reedificat després de la conquesta cristiana Fou destruït parcialment arran de la guerra de Successió i pel terratrèmol del 1747 Serví de presó de personatges importants, com l’infant Ferran de la Cerda, Jaume IV de Mallorca, Jaume d’Urgell, enterrat a la capella del castell, i Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, el qual durant les Germanies els agermanats, que aconseguiren de dominar el castell, proposaren de nomenar rei…

Aquell tenia dubtes sobre la paternitat, però el féu legitimar perquè pogués rebre beneficis eclesiàstics a nou anys era ja canonge de València El 1494 es casà al Castell Nou de Nàpols amb Sança d’Aragó, filla natural d’Alfons II de Nàpols Aquest atorgà als nuvis el principat de Squillace i el ducat de Cariati a Calàbria, més el dret d’anomenar-se Borja d’Aragó Refugiats a Roma durant l’ocupació de Carles VIII, retornaren a Nàpols, on el 1506 morí Sança, que s’havia fet cèlebre per les seves infidelitats conjugals Es casà novament, amb Maria Milà d’Aragó, filla del comte d’Albaida, de la qual…

Fill de Lluís de Fenollet i de Malferit Patge de Ferran II de Catalunya-Aragó prengué l’hàbit de Sant Jaume Batlle i receptor del patrimoni reial a Xàtiva 1503 Lluità contra els agermanats 1520-21 i contra els moriscs refugiats a la serra d’Espadà 1526, i fou recompensat amb el poder de transmetre els seus càrrecs de batlle i receptor al seu fill 1543 Fou un dels jutges del certamen poètic en honor de santa Caterina 1511, i, com a secretari, escriví un llarg vexamen, en català Diverses poesies seves, en castellà, figuren al Cancionero general d’Hernando del Castillo Fou assidu cortesà de la…

Fill de Joan II de Montcada i Tolsà El 1554 fou empresonat a Barcelona, amb aquell qui després fou sogre seu, pel lloctinent, per un incident produït a les galeres reials Lloctinent general de Catalunya 1580-81, lluità contra la fam i el bandolerisme, contra el qual alçà sometent Lloctinent de València 1581-94, la seva cort recordà, per la fastuositat i brillantor, la dels ducs de Calàbria Lluità contra els falsificadors de moneda, els bandolers i, sobretot, els moriscs, i expulsà del regne els del regne de Granada 1586 Pledejà contra els Cruïlles per la baronia de Llagostera, que li fou…

Anomenat sempre en primer lloc, ha estat considerat més gran que el seu germà Berenguer, bé que aquest tingué l’herència paterna i ell, també sota la tutoria de Gombau d’Entença, fou destinat als estudis i no figurà en el testament del germà gran, Rogeró Residí a Calàbria, amb la seva mare Restablí la pau a l’illa de Gerba, alterada per una rebellió en la qual intervingué el rei de Tunis Tingué un fill, Francesc o Rogeró, mort en la infantesa, i una filla, Teresa, que es casà amb Pau Descalç o d’Escalç, fill d’Albert Descalç i d’Elisa Romeu i besnet de Pere II Tingué possessions a la vall de…