Resultats de la cerca
Es mostren 469 resultats
Bo Widerberg
Cinematografia
Director cinematogràfic suec.
S'inicià exercint la crítica cinematogràfica, i el 1961 publicà Visionen i svensk film ‘Visió del cinema suec’ Com a cineasta conreà la sàtira, el conflicte social i la història romàntica, amb films com Barnvagnen ‘El cotxet’, 1963, Kvarterek Korpen ‘El barri del corb’, 1964, Kärlek 65 ‘Amor 65’, 1965, Elvira Madigan 1967, Adalen 31 1969, premi del Festival de Canes, Joe Hill 1971, Mannen på taket ‘L’home de la teulada’, 1977, Victoria 1979, Mannen frän Mallorca ‘L’home de Mallorca’, 1984, Ormens väg på hälleberget ‘El camí de la serp’, 1987 i Med lust och fägring stor ‘Totes les coses bones…
Jane Campion
Cinematografia
Directora cinematogràfica australiana.
El 1993 dirigí The Piano , film que obtingué tres Oscars millor actriu, millor actriu secundària i millor guió original i la Palma d’Or al Festival de Canes entre d’altres La seva sensibilitat s’ha revelat també en Sweetie 1989, An Angel at my Table 1990, filmada originàriament per a la televisió, The Portrait of a Lady 1996, Holy Smoke 1999, In the Cut 2003, Bright Star 2009 i The Power of the Dog 2021, premis Bafta 2022 a la millor direcció i a la millor pellícula i Oscar 2022 a la millor direcció L’any 2021 fou guardonada amb el Prix Lumière
Wong Kar Wai
Cinematografia
Director cinematogràfic xinès.
Debutà amb Wong gok ka moon ‘As Tears Go By’, 1988 i es convertí en un director de culte a Occident quan el nord-americà Quentin Tarantino comprà els drets per a distribuir Chong qing sen lin ‘Chunkgking Express’, 1994 Posseïdor d’una sensual posada en escena i caracteritzat per la seva gran estilització visual i la seva narrativa no convencional, ha dirigit també, entre d’altres, Dung che sai duk ‘Cendres del temps’, 1994, Duo luo tian shi ‘Àngels caiguts’, 1995, Cheun gwong tsa sit ‘Happy Together’, 1997, guanyadora del premi al millor director al Festival de Canes, Fa yeung…
Aimé Maeght
Economia
Marxant francès d’art.
Començà com a dibuixant a Avinyó el 1919 A Canes, el 1926, en contacte amb Picabia, Van Dongen, Cocteau, Picasso, Miró, Max Ernst i, sobretot, Bonnard i Matisse, entrà al món dels marxants El 1945 inaugurà galeria a París, i el 1947 ja féu una gran exposició, dedicada al surrealisme Creador de la Fondation Maeght, l’establí a Sant Pau de Vença el 1964, en un edifici dissenyat per Josep Lluís Sert Representà artistes com Chagall, Calder, Bazaine, Chillida i, entre els catalans, Miró, Llorens i Artigas, Tàpies i Gardy Artigas El 1974 inaugurà galeria a l’antic palau dels Cervelló…
Maria Rosa de Navas i Escuder
Arts decoratives
Ceramista.
Neta de Miquel Escuder i Castellà Passà pel Cercle de Sant Lluc i per l’acadèmia Baixas Josep Guardiola l’animà en els seus inicis S’especialitzà en la porcellana, en la qual aconseguí esmalts clivellats d’una gran qualitat Treballà a Sèvres Exposà individualment a Barcelona des del 1950, a Madrid i a París Té el premi de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica de l’exposició de Canes i medalles del Salón de Octubre de Madrid del 1967 i del 1968 Té obra a museus especialitzats de València, Sèvres i Faenza És coneguda amb el nom de casada, Maria Rosa Navas de Ribé
Andrzej Wajda

Andrzej Wajda
© Kyle
Cinematografia
Director cinematogràfic polonès.
El 1949 abandonà els estudis de belles arts a Cracòvia i s’incorporà a l’escola de cinematografia de Łódź, on es formaren també Roman Polański i Krzysztof Kieślowski El 1955 debutà amb Pokolenie ‘Generació’, 1955, sobre l’ocupació nazi a la Segona Guerra Mundial, que assenyalà el centre de tota la seva filmografia posterior la història recent de Polònia Amb un estil no exempt d’un cert barroquisme, aconseguí molt aviat projecció internacional amb títols com Kanał 1957 premiat a Canes, Popiół i diament ‘Cendres i diamants’, 1958, Samson 1961, Popioły ‘Cendres’, 1965, Polowanie na muchy ‘La…
Martin Scorsese

Martin Scorsese
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Fou muntador, guionista i director de curtmetratges, tasques en què s’inicià en el departament de cinema de la Universitat de Nova York, on estudià Com a director és un dels més prestigiosos del cinema actual Moltes de les seves pellícules se centren en el món de la màfia Cal esmentar-ne, entre d’altres, Who’s that Knocking at My Door 1968 Mean Streets 1973 Taxi Driver 1976, Palma d’Or del Festival de Canes New-York, New-York 1977 The Last Waltz 1978 Raging Bull 1980 After Hours 1986, guardó de Canes al millor director The Last Temptation of Christ 1988,…
cinema danès
Cinematografia
Cinema realitzat a Dinamarca.
Fins el 1920, que la competència de Hollywood es feu sentir a Europa, la cinematografia danesa fou, juntament amb la francesa i la sueca, una de les més importants del vell continent El seu capdavanter fou Ole Olsen, que el 1906 fundà la productora Nordisk Film Kompagni La característica principal d’aquesta breu i brillant carrera del cinema danès fou l’erotisme Els realitzadors danesos foren els primers a portar a la pantalla tota una sèrie de temes i de pràctiques amoroses que escandalitzaren els contemporanis crearen també la mítica figura de la ‘dona fatal’ vamp en la persona de l’…
la Costa Blava
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
Regió
Nom que rep la costa meridional de la Provença, Occitània, que s’estén des dels contraforts dels Alps fins a la mar Mediterrània, entre Cassis i la frontera italiana.
Els plegaments arriben fins a la mar i donen una costa alta i retallada, amb platges molt petites És drenada pels rius Argents i Tinèa El clima és mediterrani, d’hiverns suaus 8° i 9°C de mitjana a l’hivern i d’estius càlids i secs té una forta insolació unes 2 500 hores de sol l’any Això la féu el primer lloc on es desenvolupà el turisme, primerament d’hivern i, a partir de la Segona Guerra Mundial, de tot temps L’elevat cost de vida atragué primerament l’alta burgesia i l’aristocràcia, però darrerament hi ha anat arribant el turisme de masses Menton, Mònaco, Niça, Canes i…
madeixa
Indústria tèxtil
Fil tret de l’aspi o de qualsevol altre aparell, sobre el qual ha estat obligat a enrotllar-se regularment, plegat de manera que no s’embullin les voltes entre elles.
Les espires es mantenen separades i en ordre, passant entre elles un centener, en el qual es lliguen els dos caps de la madeixa Aquesta no té cap ànima dura per a sostenir-la, i com que és tota de fil, resulta la forma d’enrotllament ideal per a tenyir els filats Les madeixes acostumen a tenir una longitud ben determinada, que serveix de base per a la numeració dels fils La catalana és de 500 canes 777,5 m, i és formada per 7 troquillons de 80 espires obtinguts simultàniament en un aspi de 7 pams i 1/7 1,3884 m de perímetre o sia que cada volta d’aspi són 50 pams
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina