Resultats de la cerca
Es mostren 1892 resultats
Bibracte
Ciutat antiga
Antiga ciutat de la Gàl·lia, capital dels edus, situada al mont Beuvray (Nivernès), que a la fi del segle I aC, per ordre dels romans, fou abandonada pels seus habitants, que es traslladaren a la nova ciutat d’Augustodunum (Autun), aixecada a la plana.
Prop de Bibracte, Cèsar vencé els helvecis 58 aC, i obtingué així la primera gran victòria de la seva campanya a la Gàllia Ocupat des de la primera meitat del segle II aC, l’assentament disposava d’una potent fortificació sobre una superfície de 200 ha, de les quals només 40 estaven ocupades per construccions L’agençament intern revela, almenys al segle I aC, un urbanisme avançat, amb carrers d’amplada compresa entre 6 i 14 m, una certa especialització dels barris religiós, artesanal i presència d’edificis públics
Comencen les obres del Parc de les Casernes de Girona
S’inicien a Girona les obres del Parc de les Casernes, un dels projectes urbanístics més ambiciosos de la ciutat, que preveu ocupar una superfície de 10 ha, situada entre els actuals carrers de Barcelona, Migdia, Universitat de Montpeller i Emili Grahit El projecte, que ha estat elaborat per l’equip d’arquitectes Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay i Albert Puigdomènech, inclou un parc, el segon més gran de Girona, i una zona destinada a 350 habitatges, però no es farà ni l’auditori ni el multicinema previstos inicialment
Katmandú
La plaça Durbar de Katmandú
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del Nepal, al centre del país, situada prop de la confluència dels rius Bāghmati i Vishnumati.
L’aglomeració comprèn també els nuclis de Bhaktapur i Lalitpur És el centre administratiu i comercial del país, bé que molts dels seus habitants viuen encara de l’agricultura Contrasten en el panorama urbà els moderns edificis de les dues vies principals amb el sector immediat més antic, de carrers estrets i tortuosos La seva àrea concentra la major part de les modestes installacions industrials nepaleses indústria sucrera, tèxtil, del tabac i ceràmica Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Tibhuvan University, fundada el 1959 Centre religiós budista, s’hi…
Francesc Mariné i Martorell
Francesc Mariné i Martorell Les Escoles Pies de Sarrià
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Tècnic municipal de Sarrià, l’Hospitalet de Llobregat i Granollers La seva obra més important són les Escoles Pies de Sarrià 1891-93, bé que els plans —a causa de la incompatibilitat— són signats per Eduard Mercader i Secanella Altres obres seves són el Pla d’Alineacions de Sarrià 1888, la casa Martínez, al passatge d’Isabel, a Gràcia 1890, el xalet Sabater, a Sant Gervasi de Cassoles 1890, el cafè Alhambra, al passeig de Gràcia 1900, i la casa Tintoré, als carrers de Bailèn i Mallorca, a Barcelona 1901
Dolors Bonella i Alcánzar

La Monyos
Sociologia
Personatge popular del Barri Xinès de Barcelona, coneguda com la Monyos.
Algunes recerques posteriors, però, indiquen que el seu nom autèntic és Dolors Vega Masana Treballà com a minyona i costurera, i la pèrdua de la seva filla la trastocà Veïna del carrer de la Cadena, la seva aparença estrafolària passejant pels carrers de la ciutat la féu molt coneguda durant tres dècades entre els barcelonins En el decenni de 1920 se li dedicaren cançons i comèdies, i en sorgí la dita “ets més coneguda que la Monyos” Hi ha una figura seva al Museu de Cera de Barcelona
Hare Krixna
Nom amb què és coneguda l’Associació lnternacional per a la Consciència de Krixna, secta fundada a Nova York, el 1966, per Bhaktivedanta Swami Prabhupada (1896-1977), hindú originari de Calcuta i establert als EUA el 1966.
Els seus adeptes han d’adquirit la “consciència de Krixna”, la veritat suprema, per la mediació d’un guru, al qual s’han de sotmetre totalment Practiquen l’abstenció de molts aliments, es dediquen a l’estudi dels llibres sagrats de la literatura vèdica, etc Vestits a la manera oriental, amb llargues túniques i els homes amb el cap rapat —fora d’un petit manyoc dc cabells—, van pels carrers dansant rítmicament i cantant incessantment el Hare Krixna, Hare Rama Ha tingut una certa difusió també a Europa
Rodrigo de Rebolledo
Història
Noble castellà al servei de Joan II de Catalunya-Aragó, el qual el nomenà camarlenc, i de qui fou un dels consellers més influents, alhora que un dels personatges més odiats pels partidaris de Carles de Viana.
En entrar aquest a Barcelona el 1461 fou efectivament bescantat públicament pels carrers El 1462 intervingué en el setge i presa de Tarragona, que restà sota el seu comandament, i formà part de la diputació reialista que s’hi establí l’any següent Mentor de l’infant Ferran futur Ferran II, fou fet presoner a la batalla de Viladamat 1467 i rescatat pel seu nebot Ferran de Rebolledo, que havia estat guardià del príncep de Viana, per deu mil florins Fou el genearca dels Girón de Rebolledo del Principat de Catalunya i de València
Estadi Municipal d’Atletisme Constantí Miranda
Atletisme
Estadi d’atletisme de Sant Boi de Llobregat.
Inaugurat l’any 1990, fou batejat amb el nom de l’atleta local Constantí Miranda, primer atleta de l’Estat finalista en uns Jocs Olímpics Londres 1948, en 10000 m i 3000 m obstacles Ha acollit campionats diversos, com el d’Espanya promeses 1991, el de Catalunya júnior 1990 i el dels 10 km en ruta 1995 L’any 2009 fou dotat d’una pista sintètica de vuit carrers, amb un camp interior de gespa natural on sol entrenar el primer equip de rugbi de la Unió Esportiva Santboiana
Col·legi de la Trinitat
Col·legi per a formació dels frares trinitaris fundat a Barcelona el 1675, d’acord amb el llegat del mercader Joan Costafreda i la disposició de Paula Cabanyes.
Es trobava a la cantonada dels carrers del Peu de la Creu i dels Àngels S'hi començà a ensenyar el 1685, i s’hi cursava filosofia i teologia La meitat dels seus alumnes havia d’ésser del convent trinitari de Barcelona i l’altra meitat de la resta de convents de la província, és a dir del Principat de Catalunya i dels regnes de València, Mallorca i Aragó Quan hi havia capacitat, admetia també estudiants laics a pupillatge Tenia un cos docent de deu frares i s’extingí el 1674
Julià Garcia i Núñez
Arquitectura
Arquitecte.
D’origen català, estudià a Barcelona des del 1892 fins al 1900, any que obtingué el títol Fou un deixeble predilecte de Domènech i Montaner A Barcelona construí la casa Brias a la Granvia, entre els carrers d’Entença i de Rocafort, el 1903, el mateix any que se n'anà a Buenos Aires, on exercí la professió fins que es retirà, el 1931 Fou molt amic d’Eugeni Campllonch Obres d’ell són casa seva, a l’avinguda de la Independencia 1907, i la Sociedad Española de Beneficencia 1908, ambdues a Buenos Aires
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina