Resultats de la cerca
Es mostren 752 resultats
Maria Anna Walburga Ignatia Mozart
Música
Pianista austríaca, germana de W. A. Mozart.
Cinc anys més gran que Wolfgang, compartí amb ell, com a precoç pianista virtuosa, els viatges d’exhibició per Europa que organitzà el seu pare Leopold, i més tard assolí una sòlida reputació a Salzburg com a pianista i mestra de música Després de la ruptura familiar ocasionada per l’establiment de Mozart a Viena i pel seu casament amb C Weber, que ella i Leopold consideraren inadequat, romangué a Salzburg amb el seu pare i es distancià definitivament del seu germà L’any 1784 es casà amb el magistrat baró von Berchtold zu Sonnenburg i anà a viure a St Gilgen, prop de Salzburg A…
Johann Gottlob Friedrich Wieck
Música
Pianista i pedagog alemany, pare de Clara Schumann.
Es graduà en teologia a la Universitat de Wittenberg, però abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la música Estudià piano de manera autodidàctica i durant algun temps es guanyà la vida treballant com a tutor en diverses famílies L’any 1818 fundà una fàbrica de pianos a Leipzig El 1844 s’establí a Dresden Arribà a ser un dels més prestigiosos professors de piano del seu temps i tingué entre els seus alumnes Hans von Bülow, R Schumann i la seva pròpia filla Clara, nascuda del seu primer matrimoni Com a pedagog, Wieck partí de les idees de JB Logier, però amb el temps anà…
Wied
Llinatge noble i lliure alemany de la regió de la Lahn, que es remunta a Sigrid I, senyor de Runkel, que abans del 1100 fundà el convent de Seligenstadt.
El seu descendent Sigrid III, senyor de Runkel i de Westerburg, dividí 1226 aquestes senyories entre els seus fills Sigrid IV i Dietrich I Pel casament de Dietrich IV von Runkel mort el 1460 amb la comtessa Anastasia von Isenburg-Wied, els Runkel heretaren la meitat dels comtats de Wied i Isenburg i empraren com a cognom el de Wied El 1784 el comte Johann Friedrich Alexander zu Wied-Neuwied , comte d’Isenburg i senyor de Runkel i de Neuerburg, fou creat príncep de Wied i del Sacre Imperi Cal destacar com a membres d’aquest llinatge el comte Hermann von Wied mort el 1552, que fou…
Arnau de Preixens
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1167 - d 1195).
Era fill dels senyors de Preixens Noguera i germà de Bertran, senyor del dit lloc Essent canonge ardiaca d’Urgell fou elegit bisbe El 1174 assistí al casament d’Alfons I el Cast a Saragossa, i el 1177, a instàncies del rei, traslladà la parroquialitat d’Ix a la nova vila de Puigcerdà Fou marmessor i home de confiança del comte Ermengol VII d’Urgell i del seu fill Ermengol VIII, amb el qual lluità contra el vescomte Arnau I de Castellbò 1190 per a defensar els drets de la seva església Assistí al concili III del Laterà 1179 i el 1187 promulgà, amb Ermengol VIII, una pau i treva…
Carlo Ponti
Cinematografia
Productor cinematogràfic italià.
Estudià dret i exercí com a advocat Començà a produir pellícules després de la Segona Guerra Mundial associat a Dino de Laurentis, del qual se separà a mitjan anys cinquanta, i produí la gran majoria dels films que entre els anys quaranta i seixanta projectaren el cinema italià a un primer pla internacional Entre les produccions de més renom sobresurten Roma città aperta , de R Rossellini 1945, La strada , de F Fellini 1954, La Ciociara , de V de Sica 1955, Dr Zhivago , de D Lean 1965, guanyadora de sis Oscars, Matrimonio all’italiana 1965, V de Sica, Zabriskie Point , de M Antonioni 1970,…
William Dunbar
Literatura
Poeta escocès.
Religiós franciscà, estigué al servei de Jaume IV d’Escòcia Es traslladà a França, on portà una vida bohèmia Escriví Lament for the Makaris , on revela influències de Villon Vers el 1500 tornà a Escòcia, on estigué al servei del monarca, al qual dedicà The Thrissil and the Rois amb motiu del seu casament amb Margarida Tudor La seva poesia, dins la tradició de Chaucer, es basa en temes allegòrics — The Goldyn Targe — i descriptius Els seus poemes satírics són importants Tidings from the Session, Satire on Edimburgh i la visió The Dance of the Seven Deidlie Synnis Realista, la…
Bernat Guillem de Montpeller
Història
Magnat.
Fill de Guillem VIII de Montpeller i d’Agnès Pel seu casament amb Jussiana d’Entença, filla del senyor de la baronia d’Alcolea, Ponç Hug d’Entença, i neta d’Hug III d’Empúries, fou anomenat també Bernat Guillem d’Entença , denominació que adoptaren definitivament els seus fills El 1227 fou lloctinent de Jaume I a Catalunya Actuà de testimoni del primer testament del rei el 1232 Lluità el 1233 al costat d’aquest al setge i presa de Borriana, on fou ferit El 1235 signà com a testimoni els documents relatius a l’esponsalici de la reina Violant Assistí el 1236 a la cort general de…
Guillem Ramon de Montcada i de Pinós
Història
Política
Diplomàtic.
Fill de Pere de Montcada i d’Abarca, senyor d’Aitona El 1282 anà amb Pere II de Catalunya-Aragó a Sicília, on s’establí al servei de l’infant Jaume, i després, de l’infant Frederic i on adquirí una gran influència pel seu casament amb Luquina d’Alagó, senyora de Malta i Gozzo Fidel a l’infant Frederic en esdevenir rei 1296, s’enfrontà a Jaume II de Catalunya-Aragó al cap d’Orlando 1299 i als angevins El 1301 fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis, càrrec que exercí fins més enllà del 1320, sense, però, aconseguir-ne mai el reconeixement per part de Jaume II el 1311, pel fet d…
Joan Pagès
Història
Vicecanceller de Catalunya (a 1456-84).
Fill del doctor en lleis i burgès de Perpinyà Galderic Pagès Alfons el Magnànim el nomenà assessor del governador dels comtats de Rosselló-Cerdanya Conseller de Joan II, el 1462 era a la Força de Girona durant el setge del comte de Pallars Arran, però, de la dominació francesa dels comtats, el 1466 hom li confiscà els béns la baronia de Sant Joan de Pladecorts que havia comprat als Oms el 1459 i saquejà la seva casa de Perpinyà i hagué d’exiliar-se El 1469 era amb el rei en les negociacions del casament del príncep Ferran amb Isabel de Castella Fou executor testamentari de Joan…
Ramon Calsina i Baró

Ramon Calsina i Baró
© Família Calsina
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Format a l’acadèmia Baixas 1912 i amb Feliu Mestres a l’escola de Llotja 1920 Exposà el 1930 a la sala Parés de Barcelona, i a París el 1930 i el 1931 sobresurten les exposicions antològiques de Barcelona del 1957 i del 1966 Dissenyà els figurins i la decoració d’ El casament de la Xela , de Xavier Benguerel 1938 Collaborà a la revista alemanya Der Querschnitt 1931-33 i illustrà el Quixot , les obres d’Edgar Allan Poe, etc El 1956 publicà 30 litografies de Calsina comentades per l’autor El 1964 li fou concedit el premi internacional de dibuix Ynglada-Guillot El seu estil és una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina