Situació
Vista exterior del castell, tan modificat per reformes modernes que es fa difícil distingir les parts originàries de la construcció.
V. Buron
El castell de Parestortes, amb la seva església dedicada a sant Joan Evangelista, es troba al centre de la població del mateix nom, situada a la dreta del còrrec de la Llobera, en la zona de turons d’al·luvió que separa les conques de l’Aglí i de la Tet.
Mapa: IGN-2548. Situació: Lat. 42° 45’ 19,2” N - Long. 2° 51’ 12” E.
Parestortes és 7 km al nord-oest de Perpinyà per la carretera D-117.
Història
El poble de Parestortes és esmentat el 925 com a límit del territori de Baixàs. Des del segle XI era la seu d’una senyoria el cap de la qual era, l’any 1086, Berenguer Isarn de Parestortes i, el 1098, la seva vídua Estefania i els seus fills, Berenguer, Bernat, Dalmau i Guillem. Ot de Parestortes, senyor de Parestortes a la fi del segle XIII, tingué un fill, Arnau, que fou prior de l’orde de Sant Joan de Jerusalem a Catalunya, i una filla, Anna, la qual esposà Seguer de Perapertusa i, en segones noces, Francesc d’Oms (†1390). Encara vivia l’any 1418 i fou la mare d’Ot de Perapertusa, senyor de Parestortes. El seu net, anomenat Francesc de Perapertusa, senyor també de Parestortes, prengué partit en contra de Lluís XI, raó per la qual tots els seus béns foren confiscats l’any 1479. La seva descendent Anna d’Oms de Perapertusa i de Çagarriga, portà la senyoria als Taquí arran del seu casament amb Francesc de Taquí (†1621). La seva rebesneta Maria Anna de Taquí la transmeté als Oms amb motiu del seu casament amb Gerard d’Oms del Viver. Don Josep d’Oms era senyor de Parestortes (que s’escrigué Per estortes a partir del segle XIV i Peyrestortes a partir del segle XV) a la vetlla de la Revolució Francesa. En l’actualitat aquest castell és de propietat particular.
Castell
El castell de Parestortes es troba al costat de la parròquia actual de la població. Originàriament, era una fortificació dels segles XII i XIII, però ha estat tan modificada fins a temps recents que és gairebé impossible destriar les parts més antigues de la construcció. Entre les dependències que conserva d’època romànica a l’interior, hi ha la primitiva església, d’una nau capçada per un absis semicircular, desafectada com a parròquia en construir-se la nova església parroquial al segle XVIII, també dedicada, com l’antiga, a sant Joan Evangelista.