Resultats de la cerca

Després d’estudiar la carrera de dret, decidí dedicar-se a la música Tocà en diverses formacions de ball i actuà en nombrosos països S’establí a Madrid i tocà en big bands i conjunts de jazz , a més de treballar com a músic d’estudi i actuar a la televisió Participà en l’enregistrament de Bloque 6 , de Juan Carlos Calderón Durant els anys setanta formà part de la Canal Street Band Fou un dels millors músics de jazz espanyols de la seva època i encoratjà músics de les generacions següents

Fill de Frederic Soler Pitarra Pintor, format en una acadèmia particular de Barcelona, es dedicà a temes literaris i religiosos, paisatges, marines i escenes de gènere Té obres al Museu Nacional d’Art de Catalunya Com a literat escriví comèdies i peces breus Bon jan qui paga , 1889, i La feina d’en Jafà , 1893, adaptades del francès, i Mar grossa , 1895, la tragèdia Hidromel 1892, el poema dramàtic La llar 1897, basat en el poema L’escó , del seu pare, i la sarsuela La roca de les mentides Publicà uns Quadros de costums 1904, antimodernistes Poemes i narracions seves foren premiats als…

Començà, segons sembla, com a pintor, i així el coneixeria a Castellterçol Ramon Casas Molt relacionat amb el grup modernista d’aquest, collaborà amb Miquel Utrillo i amb Steinlen en espectacles d’ombres xineses a París 1893 Allà treballà amb Rodolphe Salis com a animador del cabaret Le Chat Noir, cosa que li donaria la idea d’iniciar una empresa similar a Barcelona, on fundà el 1897 Els Quatre Gats , del qual fou l’ànima El 1899 edità la revista Quatre Gats Afeccionat al naixent automobilisme, en plegar el cabaret muntà un garatge i participà en alguna cursa La seva imatge,…

Conegué Ramon Casas a París i el convidà als EUA 1908-09, on l’introduí com a retratista de l’alta burgesia El 1910 comprà, a Sitges, l’edifici de davant del Cau Ferrat, li donà el nom de Maricel i, en collaboració amb Miquel Utrillo, l’agençà i hi reuní una bona collecció artística, però el 1921 —sembla que amb la protecció del cònsol dels EUA— en feu traslladar una bona part al castell de Tamarit Tarragonès, que encara és propietat d’un net seu, i partí als EUA Poc abans de morir regalà l’orgue elèctric de la seu de Tarragona Ell i la seva família enriquiren l’Art Institute of…

Establert a Barcelona com a retratista 1851, fundà un estudi de daguerreotip i, posteriorment, de fotografia Adoptà primer el nom comercial de Fernando & Anaïs i, més tard, el de Napoleon , amb el qual seria conegut, com també els seus descendents Obtingué la representació de la casa Lumière de París, cosa que li permeté donar a conèixer el cinematògraf a Barcelona el 1896 Investit amb l’orde d’Isabel la Catòlica, el succeïren al capdavant de l’estudi el seu fill Aleix Emili Fernández i Tiffon Barcelona 1851 — 1933 i, posteriorment, el nebot d’aquest, Santiago Feliu i Fernández Barcelona…

Fill de l’argenter Francesc Cabot i Ferrer , continuà el negoci familiar És germà del colleccionista Emili Cabot Aconseguí una sòlida posició financera i fou president de les principals associacions econòmiques i culturals de Barcelona Banc Comercial, Metro Transversal, Tívoli, Cinaes, Fira de Mostres, Cambra Oficial de Comerç i Navegació 1921-26, Centre Excursionista de Catalunya 1899 i Orfeó Català 1901-35 El 1900, en contra de la voluntat de la Junta i sobretot de Lluís Millet, accedí a la vicepresidència de l’Orfeó Català En molt poc temps aconseguí el suport de la Junta, i es convertí…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…