Resultats de la cerca
Es mostren 332 resultats
Lluís Icard i de Subirats
Literatura catalana
Poeta.
Potser ciutadà de Lleida, armat cavaller el 1430 i que adoptà el cognom matern de Subirats La seva producció es redueix a dotze composicions líriques i un lletovari extens, dedicat a un amic malalt Concorregué al Consistori de Tolosa, i en les seves cançons amoroses desenvolupà amb elegància i encert formal temes de tradició trobadoresca La dama cantada en algunes de les seves poesies sembla ésser la reina Margarida de Prades, vídua de Martí I, i la seva composició més reeixida és una breu cobla d’original estil madrigalesc adreçada a Elionor de Pau, dama al servei de Violant de…
Miquel Pardas i Roure
Música
Contrapassaire català.
Resident a Torroella de Montgrí, fou un popular i conegut ballador de contrapassos i sardanes, marxant i botiguer de professió La seva habilitat el feu famós com a cap contrapassaire i com a codificador del sistema de repartició de la sardana llarga, que exposà en el Mètodo per apendre de ballar sardanas llargas , obra publicada a Figueres l’any 1850 i reeditada a la Bisbal el 1878 Sovint acompanyava la cobla de Pep Ventura amb una colla de dansaires És coneguda la seva exhibició davant d’Isabel II en la visita que feu la reina a Montserrat el 30 de setembre i l’1 d’octubre de…
Josep Capell i Hernàndez
Música
Compositor català de sardanes i ballables, pianista i arranjador.
Fou fundador i director de nombrosos conjunts populars i cobles orquestra, com The Capell Boys, Melodians, La Principal d’Urgell, Montjuïc o Capell-Santy També formà part de la Cobla Barcelona i de les orquestrines de Rafael Medina i de Mario Visconti Amb els seus primers títols sardanístics obtingué un notable èxit durant els anys quaranta A partir dels anys vuitanta adoptà un estil més líric i elaborat que el feu mereixedor de diversos premis Entre les seves composicions destaquen, per la seva popularitat, les sardanes Festa Major , Sardanes a Mollerussa i La meva saltirona , i…
Rossend Reglà i Casals
Economia
Empresari.
Germá del també empresari Salvador Reglà i Casals El 1949 emigrà a Amèrica i s’establí a Veneçuela, a Caracas, on ja residien la seva mare i els seus germans El 1951, amb els seus germans fundà l’empresa Hermanos Reglà CA, molt coneguda per la tasca de pavimentar carreteres i carrers del país Fou collaborador del Centre Català de Caracas, i president de la Inmobiliara Catalana 1973-74, molt vinculat a l’entitat catalana Dins del mateix centre, promogué una secció folklòrica 1974 i presidí el Patronat de Cultura Catalana Terra Ferma 1990-96 Treballà i promogué la creació de la Cobla La…
Josep Viader i Moliner
Educació
Música
Instrumentista, compositor, director i pedagog.
Estudià el contrabaix amb Josep Vallespí Fou contrabaixista 1948-54 de la cobla La Principal de Girona i el 1956 fundà la Capella Polifònica de Girona, entitat que, a més, dirigí fins el 1990 Fou director de l’Escola Normal i, des del 1965 fins a la seva jubilació el 1985, també del Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona El seu catàleg d’obres inclou sobretot sardanes i harmonitzacions de cançons populars catalanes El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya L’auditori de la Casa de Cultura de la ciutat de Girona porta el seu nom
Dolors Viladrich i Pascual
Música
Compositora de sardanes.
Tot i que filla de músics, no fou fins l’any 1994 que, a causa d’una prejubilació, aprofundí en els seus coneixements musicals, cursant estudis a l’escola Esclat de Manresa Des del 2000, assessorada per Manel Artiaga, de la cobla Montgrins, començà a compondre sardanes, de les quals n'hi ha registrades una trentena, i l’any 2001 estrenà la primera, Un sentiment Cal destacar-ne Anna Maria i Per a tu Joan , finalistes al concurs La Sardana de L’Any del 2005 i del 2009, respectivament La seva darrera sardana, El garbí de Palamós , fou estrenada el juliol del 2010 L’any 2008 …
sardana
Música
Dansa catalana.
Sorgí a les terres de l’Empordà i la Selva a mitjan segle XIX per evolució d’una modalitat de dansa més simple vinculada al contrapàs Entre el 1840 i el final de segle s’estengué per tot el territori de les comarques gironines, i a partir del 1900 ho feu per tot el Principat i, més tard, per la Catalunya del Nord i Andorra, gràcies a l’impuls de cercles catalanistes que convingueren a considerar-la la dansa nacional de Catalunya La música Musicalment presenta un caràcter alegre, ritme binari amb passatges de 2/4 o 6/8 i forma de dues seccions bàsiques AB, o tirades, anomenades respectivament…
Josep Gispert i Vila
Música
Intèrpret de tenora.
Format al Conservatori del Liceu, ha estat membre de les cobles la Moderna de la Bisbal, la Principal de Llagostera, la Principal de Girona, els Montgrins i, des del 1983, de la Principal de la Bisbal Ha compost algunes sardanes i és un dels intèrprets més reconeguts del seu instrument És també professor al Conservatori Isaac Albéniz de Girona i a l’Escola de Música Conrad Saló de la Bisbal d’Empordà i tenora a la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya Al febrer del 2011, en què anuncià la seva retirada de la Principal de la Bisbal al final de la temporada, rebé la medalla de la…
Josep Voltas i Viñas
Música
Compositor i director.
Un cop acabada la seva formació musical, es dedicà a la direcció coral, vinculat a entitats claverianes Juntament amb J Calduch, fundà l’Orfeó Martinenc, entitat amb una vitalitat destacable També fundà La Lira Martinenca i dirigí altres formacions corals, com La Viola Barcelonesa, La Perla Agustinenca, L’Agrícola, Centre i Energia, Joventut Tianense, La Violeta —de Martorelles— o el Cor de la Colònia Güell Exercí així mateix la docència Bona part de les seves composicions són per a cor, algunes amb acompanyament orquestral o de cobla Entre les seves obres destaquen les sardanes…
Jaume Escrivà
Literatura catalana
Poeta.
Identificable amb algun dels diferents Jaume del llinatge Escrivà El Cançoner Vega-Aguiló del segle XV li atribueix una poesia en francès i d’altres en català aprovençalat, tot i que actualment no són considerades com a obres seves Li són atribuïdes dues composicions incloses en el Cançoner de Saragossa En be fort punt suy entrat en la setla i Pusque demandat m’avets , una cobla esparsa de tema amorós i una poesia d’aparent intenció didàctica però amb un doble sentit eròtic, on s’ensenya a una dama la manera d’escriure i juga jocosament amb el seu cognom Bibliografia Baselga y…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina