Resultats de la cerca
Es mostren 743 resultats
col·legi cardenalici
Cristianisme
Cos de cardenals de l’Església catòlica.
Els seus membres són assessors i consellers del Papa cardenal
col·legi apostòlic
Bíblia
El conjunt dels dotze apòstols.
El fet de formar un grup estable amb personalitat pròpia llur denominació més primitiva, els Dotze , i el fet que Pere fos llur cap confirmen que formaven una entitat és la base de la doctrina de la collegialitat
àrea col·lectora
Geologia
Àrea de la superfície d’un terreny permeable que alimenta un jaciment d’aigües subterrànies.
numeral col·lectiu
Gramàtica
Dit del substantiu que representa com a unitat un nombre numèricament determinat.
col·lapse gravitacional
Astronomia
Contracció de la matèria d’un objecte celeste, i el corresponent augment de la seva densitat, que es produeix quan l’atracció gravitacional de tota la massa cap al centre supera totes les altres forces presents.
Un collapse d’aquest tipus es pot produir en un núvol de matèria interestellar, tot constituint la primera etapa de la gènesi d’un estel, i en aquest cas el collapse es realitza d’una manera relativament lenta, aturant-se quan la pressió cap enfora augmenta a mesura que el gas interestellar s’escalfa, en comprimir-se, i iguala la força de la gravitació cap al centre del núvol Un altre collapse molt més brusc és el que es produeix durant l’explosió d’una supernova En aquest cas les regions centrals d’un estel s’esfondren en poques hores i donen lloc a un cos superdens d’unes desenes de…
circulació col·lateral
Patologia humana
Desviació de la sang per vasos secundaris a conseqüència de l’obstrucció d’un tronc sanguini.
Quan una artèria resta oclosa, la porció de teixit que hauria d’esdevenir exsangüe no hi esdevé gràcies a la circulació collateral que hi condueix la sang d’una artèria veïna no oclosa
empresa col·lectivitzada
Història
A Catalunya, forma adoptada per les empreses confiscades durant el període 1936-39 i que passaren a ésser propietat dels obrers, d’acord amb la llei (col·lectivització).
El seu funcionament es regulava pel decret de Collectivitzacions de 24 d’octubre de 1936 i pel decret de 30 de gener de 1937, que n'establí els estatuts