Resultats de la cerca

Dirigí partits de primera divisió durant tretze campanyes 1979-92 i assolí la categoria d’àrbitre internacional el 1987 La temporada 1981-82 fou escollit millor àrbitre pel Comitè Nacional d’Àrbitres de la Reial Federació Espanyola de Futbol RFEF El 1992 rebé la medalla d’or de la Federació Catalana El 2011 era vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres de la RFEF, càrrec que ocupava des de feia uns quants anys

El president del Comitè Olímpic Internacional, Thomas Bach, anuncia a Lausana que no autoritza Rússia a participar en els Jocs Olímpics d’Hivern de Pyeongchang Corea del Sud el 2018 Aquest organisme pren la decisió després de suspendre el Comitè Olímpic Rus per dopatge d’estat als Jocs d’Hivern de Sotxi Rússia el 2014 Tanmateix, els atletes russos podran participar en els Jocs a títol individual si demostren que no s’han dopat

Capità d’enginyers, s’apropà en 1929-30 a l’anarcosindicalisme català i collaborà, tractant temes econòmics, a Acción i Mañana amb el pseudònim de Fernando Castillo Tingué un paper destacat en el comitè revolucionari format al juny de 1930 amb militars i anarquistes que preparà la conspiració avortada de l’octubre del 1930, al marge del comitè sorgit arran del Pacte de Sant Sebastià Fou detingut i empresonat al castell de Montjuïc, on morí

En una reunió celebrada a Marràqueix, el comitè del patrimoni mundial de la UNESCO declara Patrimoni de la Humanitat el nucli antic de la ciutat d’Eivissa, conegut per Dalt Vila El comitè també accepta la incorporació al Patrimoni del nucli antic de San Cristóbal de la Laguna, la localitat més antiga de Tenerife Fins ara, el Patrimoni de la Humanitat consta de 582 monuments i espais naturals, 28 dels quals són a Espanya, de 140 estats

El 1958 ingressà com a vocal a la Federació Catalana de Hockey i assumí el càrrec de president 1963-68 Posteriorment presidí la Reial Federació Espanyola de Hockey 1969-72 El 1969 també ingressà al Comitè Olímpic Espanyol i fou membre del comitè organitzador de la primera Copa del Món d’hoquei sobre herba a Barcelona 1971 Durant anys s’atorgà el trofeu a l’esportivitat amb el seu nom Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu 1967

Fill d’un obrer metallúrgic, a vint anys fou vicepresident del soviet rural dels Urals 1927-30, el 1931 s’adherí al PCUS i el 1937 entrà dins el comitè regional de Dniprodzeržyns’ke Durant la Segona Guerra Mundial ascendí a coronel 1941 i a major general 1943, i esdevingué comissari polític del IV front d’Ucraïna 1942-45 El 1950 fou nomenat primer secretari del comitè central del partit comunista de la República de Moldàvia Membre del comitè central del PCUS 1952, en fou secretari diverses vegades 1952-53 1956-60 1963 Entrà al praesidium el 1957 Del 1960 al 1964 i del 1977 al 1982 fou…

Fou jugador, directiu i president 1952-58 del Sant Andreu Destacà per la seva dedicació a la Federació Catalana de Futbol En fou membre del comitè tècnic, vocal 1961-63 i vicepresident 1973-75 abans de ser-ne president 1975-89, en ser reelegit diverses vegades També fou membre de la comissió rectora de la Mutualitat de Futbolistes Espanyols 1978-85, del Comitè Organitzador de la Copa del Món d’Espanya 1982 i delegat de la seu de Barcelona d’aquest esdeveniment

Prengué part en la Segona Guerra Mundial Ocupà Bizerta 1943 i participà en la campanya de Sicília El 1944 dirigí les forces nord-americanes en el desembarcament de Normandia, ocupà Bretanya, es dirigí al Rin i penetrà fins a l’Elba, on enllaçà amb l’exèrcit soviètic Fou president del comitè de caps d’estat major i representant nord-americà al comitè de defensa del pacte de l’Atlàntic 1949-53 Publicà les seves memòries A Soldier's Story 1951

Paleta, anà a Mallorca el 1931 Allí s’uní a Aurora Picornell i aviat es convertí en el principal dirigent de la Federació Balear del PCE, i a partir del 1933 en fou secretari polític del comitè regional Detingut arran de la repressió de l’octubre del 1934, estigué empresonat fins el 1935 Posteriorment, membre del comitè central del PCE, en 1939-41 intentà clandestinament la reconstrucció del partit a Catalunya Al final del 1941, detingut de nou, fou afusellat

Enginyer, esdevingué comissari del poble en la indústria alimentària 1940-44 i, més tard, representant permanent d’Ucraïna al consell de ministres Accedí al comitè central del PCUS 1960, a la presidència del soviet suprem 1965 i al politburó 1966 El 1977 fou separat d’aquest i de la presidència, que passà a Leonid Iljič Brežnev , el 1979 perdé el seu lloc al soviet suprem de l’URSS i al d’Ucraïna, i el 1981 del comitè central del PCUS