Resultats de la cerca
Es mostren 1457 resultats
Josep Maria Tamburini i Dalmau
Harmonies del bosc, de Josep Maria Tamburini i Dalmau
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor i crític d’art.
Format a Llotja, a París —amb LBonnat— i a Roma Collaborà amb dibuixos a L’Avenç , on exercí la crítica d’art i hi publicà algun poema Escriví també a La Vanguardia Com a pintor fou premiat amb medalla de plata a l’Exposició Universal de Barcelona 1888 i es dedicà, al principi, a la pintura d’història El comte d’Urgell presoner dels partidaris de Ferran d’Aragó , 1891 i al realisme anecdòtic Continuà participant en exposicions oficials barcelonines i el 1896 presentà Harmonies del bosc Museu d’Art Modern de Barcelona, quadre que significa en el seu art la consolidació d’un simbolisme…
Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya
Esport general
Òrgan de direcció, planificació i execució de l’administració esportiva de la Generalitat de Catalunya.
Creat l’any 1980 amb el nom de Direcció General de l’Esport, el primer responsable fou Josep Lluís Vilaseca, que ocupà el càrrec fins el 1995 i que facilità la creació del CAR de Sant Cugat el 1987 Li correspon exercir les funcions que li assenyala la Llei de l’esport de Catalunya i alhora dirigir, mitjançant el Consell Català de l’Esport, la política esportiva de Catalunya Té com a objectius l’increment de la pràctica de l’activitat física, els esports de lleure i de competició, la millora dels nivells quantitatius i qualitatius de les àrees que donen suport a la pràctica esportiva, l’…
pseudoartrosi
Patologia humana
Falsa articulació produïda com a conseqüència d’un defecte de consolidació d’un os fracturat i en el qual es produeixen moviments d’una major o menor amplitud.
poblat ibèric de Puig Castellar

Vista aèria del poblat ibèric de Puig Castellar
© Museu d’Arqueologia de Catalunya
Jaciment arqueològic
Jaciment laietà al cim del turó de puig Castellar o del Pollo a la Serralada Litoral, a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès).
Hom creu que fou fundat entre els segles V-IV aC i que perdurà fins a l’inici del segle II aC De forma ellíptica, el recinte fa 100 m de llargada per 50 m d’amplada i sembla que arribà a acollir unes quaranta cases, dada que permet calcular una població d’unes 200 persones Hi destaca la conservació de dos panys de muralla en força bon estat S’hi distingueixen dos tipus d’espais habitatges i altres vinculats a les funcions productives del poblat Al voltant del Puig Castellar, a la zona plana, hi havia almenys dos assentaments dedicats principalment a l’agricultura i que depenien el poblat L’…
drenatge
Construcció i obres públiques
Operació de llevar d’un terreny humit l’excés d’aigua fent que s’escorri per canals, canonades, etc, per tal que no s’hi formin bassals ni s’hi produeixin disgregacions o diferències de resistència per acció dels corrents d’aigua subterranis.
Són emprats diferents sistemes de drenatge segons les característiques del terreny i els efectes que hom vol aconseguir El drenatge superficial es limita a un sistema de desguàs adequat a la pluviometria de la regió i a la permeabilitat del terreny El drenatge a la zona pròxima a la superfície, per a facilitar l’evacuació de l’aigua de la pluja i mantenir la capa freàtica separada de la superfície, és efectuat per mitjà d’una xarxa de canonades, de material porós o perforades, collocades al fons d’unes rases i cobertes amb un material filtrant El sistema de drenatge de les capes profundes del…
Teatro Real
Música
Teatre d’òpera de Madrid.
Fundat amb el nom de Teatro de Oriente el 1708 per l’italià Bartoli, hom hi representà sobretot òpera italiana Tancat el 1777 per Carles III i enderrocat el 1818, el nou edifici reconstruït s’inaugurà el 1850 amb el seu nom actual Novament tancat el 1925 arran del seu estat de degradació, el 1966 fou reformat i transformat en sala de concerts fins que el 1988 hom decidí tornar-lo a convertir en un teatre d’òpera La seva capacitat se situa entre les 1 850 i les 2 000 places Abans d’aquest darrer tancament del Teatre Real, la ciutat de Madrid s’ha dotat d’un modern auditori on s’han traslladat…
Henri Breuil
Prehistòria
Cristianisme
Sacerdot i prehistoriador francès.
Fou membre de l’Académie des Inscriptions et de Belles Lettres Del 1910 al 1960 fou professor de l’Institut de Paléontologie Humaine de París i, del 1925 al 1947, professor del Collège de France Especialista en l’època del Paleolític i en l’art rupestre, ha estat un dels creadors de la prehistòria en la fase de consolidació El 1912 rebutjà la divisió del Paleolític Chellià-Acheulià-Mosterià substituí el terme Chellià pel d' Abbevillià i introduí el de Clactonià i d’altres Defensà l’autenticitat de les pintures rupestres i organitzà una classificació per èpoques Estudià diversos…
Carlos Patiño
Música
Mestre de capella i compositor castellà.
Es desconeix on va tenir lloc la seva formació musical i sota la responsabilitat de quin mestre La primera notícia de la seva activitat professional data del 1628, any en què obtingué el càrrec de mestre de capella del reial monestir de La Encarnación de Madrid, lligat estretament amb la cort de Castella Al final del 1633 fou nomenat mestre de la capella reial, en substitució del cèlebre Matthieu Rosmarin Exercí aquest càrrec fins a la seva mort, assolint un gran prestigi com a compositor i organitzador de la música tingué excellents collaboradors, entre els quals l’arpista, compositor i…
Boscà
Música
Família d’orgueners catalans d’origen valencià.
Foren dues generacions d’artesans que contribuïren, al llarg d’un segle, al desenvolupament i la consolidació de l’orgue barroc català El pare, Josep Boscà i Serinyena, natural de València, construí els orgues de Cadaqués i Sant Domènec de Girona 1689, seguit de l’orgue major de Montblanc 1703 i els de les esglésies dels Carmelites Descalços 1709, Sants Just i Pastor 1715 i Sant Sever 1721, tots de Barcelona Els dos fills, Antoni i Josep Boscà Llorenç, continuaren l’obra del pare Antoni bastí els orgues de la capella de Sant Oleguer de la Seu 1712, Sant Miquel de la Barceloneta…
El món rural a Mallorca
Treballadors d’una possessió mallorquina, sd AB El món rural mallorquí dels primers trenta anys del segle XX estava immergit en una etapa de grans transformacions en l’estructura de la propietat Aquestes transformacions es manifestaren en l’accés dels jornalers a la propietat i en la consolidació d’una classe pagesa de petits propietaris Els canvis ja s’havien iniciat a les darreres dècades del segle anterior El sistema general de venda de parcelles fou l’establiment a cens aquest consistia en el pagament d’una quantitat d’entrada, i la resta es constituïa com una hipoteca sobre la terra que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina