Resultats de la cerca
Es mostren 502 resultats
prefectura
Història
Territori governat per un prefecte.
Amb l’administració de Dioclecià, les prefectures foren quatre la de les Gàllies amb seu a Trèveris, la d’Illíria amb seu a Sirmium, i que fou suprimida a la mort de Constantí, la de Roma que, en algunes ocasions, tingué la seu a Milà i la d’Orient, amb capital a Antioquia Cadascuna d’aquestes prefectures estava dividida en diòcesis i diferia de Roma i Constantinoble, ciutats que formaren sempre una prefectura independent
Sant Miquel (Sant Hipòlit de Salanca)
Art romànic
L’església parroquial, originàriament dedicada a sant Hipòlit 941, ja era dedicada a sant Miquel al segle XIV Fou reconstruïda del tot al segle XIX El 1847 hi fou descoberta una columna milliar dedicada a l’emperador Constantí I Provinent segurament de la via Domitia , havia estat reutilitzada, juntament amb un capitell corinti, com a suport de la mesa d’altar En l’actualitat és dipositada amb el capitell al porxo de l’església
Jordi II de Grècia

Jordi II de Grècia
© Família Reial Grega
Història
Rei de Grècia (1922-23 i 1935-47).
Fill i successor de Constantí I Obligat a abandonar el país després de la guerra amb els turcs 1923, pogué restablir la monarquia el 1935 Durant el seu regnat, el general Metaxàs establí una dictadura 1936-41 Arran de l’ocupació de Grècia pels alemanys 1941 passà a Creta, i més tard abandonà novament el país, al qual tornà com a monarca el 1946 Fou succeït pel seu germà Pau I de Grècia
Constanci I
Història
Emperador romà (305-306).
Fou adoptat per Maximià es casà amb la seva filla Teodora després de repudiar Helena, de la qual havia tingut el futur Constantí I i elevat a la dignitat de cèsar 293, càrrec que compartí amb Galeri Governà les Gàllies i Britània, on sufocà una revolta 296 Derrotà després francs i alamans En abdicar Dioclecià i Maximià, fou proclamat emperador ensems amb Galeri 305 Fou tolerant amb els cristians Morí mentre dirigia una campanya contra els pictes
aeroport de Reus

Interior de l'aeroport de Reus
© AENA
Aeroport situat als municipis de Constantí (Tarragonès) i Reus (Baix Camp).
És a 3 kms al sud-est de Reus Fou construït durant la guerra civil de 1936-39 per enginyers russos a partir de l’adquisició dels terrenys de l’Aeroclub de Reus fundat el 1935 per part de l’exèrcit republicà Després de la guerra civil les installacions foren compartides per l’Aeroclub de Reus, que hi establí una escola de formació de pilots, i l’exèrcit de l’aire, que hi establí una base militar i una escola de caces El 1992 passà totalment a l’aviació civil, i a ser gestionat per Aeropuertos Españoles AENA, mentre que l’Aeroclub de Reus s’hi mantingué Hi operen sobretot companyies de baix…
qüestor
Història
Dret romà
Títol donat, a partir de la Roma consular, a magistrats amb atribucions vàries, sobretot de caràcter judiciari i administratiu.
Creixeren en nombre i importància, auxiliars com eren de cònsols, governadors de província, etc Cèsar en fixà el nombre de quaranta 45 aC Quant a les seves funcions, la més antiga era la jurisdicció en matèria criminal quaestores parricidii Els quaestores urbani administraven l’erari públic Els quaestores provinciae , a més, constituïen la policia dels mercats amb el dret de publicar l’edicte edilici Exonerats d’aquestes funcions, Constantí els transformà en una mena de guarda-segells quaestor sacri palatii
annonari
Història
Funcionari de l’estat romà que tenia cura de la recepció, administració i distribució de l’annona com a autoritat superior.
N'hi havia un a Roma i un altre a Cartago i tenien jurisdicció civil i penal sobre els subordinats Constantí donà a aquest funcionari el títol de Clarissimus El prefectus annonae tenia a les seves ordres els appossitores , coneguts també per annonarii , com a més immediats, els mensores , encarregats d’abastar els mercats públics, i els administradors de l' arca frumentaria , que tenien cura de la venda dels queviures a baix preu i de llur distribució gratuïta entre els pobres
auxiliarii
Història
Tropes auxiliars de l’exèrcit romà.
Com que per a ésser legionari calia la ciutadania romana, els auxiliarii eren reclutats entre pelegrins, és a dir, no-ciutadans En temps d’Octavià August representaven la meitat dels efectius de l’exèrcit A partir de Vespasià, els auxiliarii deixaren d’ésser reclutats entre els pelegrins, i ho foren entre la gent del país on es feia la campanya Els auxiliarii , en deixar l’exèrcit, rebien el dret de ciutadania En època de Constantí, tenien més categoria que els legionaris
Bardas
Història
Regent de l’imperi d’Orient (856-866).
Durant la minoritat del seu nebot, l’emperador Miquel III, assumí la regència Deposà el patriarca de Constantinoble, Ignasi, i el substituí per Foci 858, fet que originà el primer intercanvi d’anatemes entre Roma i l’Església Bizantina Fundà la cèlebre escola de Magnaura Sota el seu govern la cultura bizantina ressorgí i els germans Constantí sant Ciril i Metodi iniciaren l’evangelització dels pobles eslaus Morí assassinat per un nou favorit de Miquel III, el futur emperador Basili I
Romà I
Història
Emperador d’Orient (919-944).
Sota els regnats de Lleó IV i d’Alexandre assolí els graus més alts en el comandament de l’exèrcit Sogre de Constantí VII, es féu associar al poder 919 El seu govern fou positiu signà la pau amb els búlgars i els atragué a l’òrbita de l’Imperi a l’Àsia, aconseguí l’aliança dels prínceps d’Armènia i del Caucas i reprengué l’ofensiva contra els àrabs Obligat a abdicar pels seus fills, es retirà en un convent
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina