Resultats de la cerca
Es mostren 1212 resultats
concupiscència
Cristianisme
Tendència espontània, prèvia a l’opció lliure, que inclina la voluntat vers un bé parcial.
Sant Agustí en féu resultat del pecat original Però com que, àdhuc batejat, l’home continua subjecte a la concupiscència, els reformadors en conclogueren que el cristià, justificat, continuava essent pecador El concili de Trento declarà que la concupiscència no era pecat, malgrat que en provenia i hi portava
Felicitat
Cristianisme
Màrtir cristiana.
Companya de Perpètua, fou decapitada amb ella a Cartago el 203 La Passio que explica llur martiri, del s III, és un document important del pensament cristià de l’època Venerades com a santes, la festa es celebra conjuntament La seva festa se celebra el 7 de març
Rèquila
Història
Rei dels sueus (441-448).
Fill i successor d’Hermeric, n'exercí les funcions des del 438 Prengué Mèrida 439 i Sevilla 441 i arribà a dominar quasi tota l’actual Andalusia i part de les actuals Múrcia i València Es féu cristià i seguí una política d’acostament al rei got Teodoric I
Tit
Cristianisme
Deixeble i col·laborador de l’apòstol Pau.
Pagà d’origen, no fou circumcidat en esdevenir cristià Acompanyà Pau al concili de Jerusalem La tradició l’identifica amb l’homònim cap de l’església de Creta, destinatari d’una de les epístoles pastorals La seva festa se celebra juntament amb sant Timoteu el 26 de gener
música etiòpica
Música
Conjunt de tradicions i de texts musicals del culte litúrgic cristià etiòpic.
El cant etiòpic rebé la influència del copte i, entre altres, del siríac El sistema musical té essencialment tres modes el gueez o mode primitiu, que origina cants molt senzills, l' ezel , de registre greu, emprat en les melodies fúnebres, i l' aray , de registre agut i molt ornamentat La notació, basada en neumes negres i vermells, posseeix també signes gràfics que precisen els nómos , la modalitat i les pauses, així com els punts de descans i els accents El cant comunitari és acompanyat per instruments de vent, de corda i de percussió tambors grossos, timbals, címbals i sistres i per…
arximandrita
Cristianisme
A l’orient cristià, títol donat al superior d’una comunitat monàstica.
Originàriament sinònim d'hegumen, fou reservat posteriorment als caps dels monestirs més importants
catacumba

Catacumbes de San Genaro, a Nàpols
Història
Religió
Cementiri subterrani d’inhumació compost de galeries i cambres.
El seu ús és anterior al cristianisme Seguint la llei romana que prohibia els enterraments a l’interior de les ciutats, els primers cristians construïren, amb tota llibertat, diversos cementiris subterranis, que només foren utilitzats esporàdicament com a lloc de culte, durant les persecucions Arribaren a tenir bastants quilòmetres de longitud i diversos pisos superposats Els difunts eren dipositats en nínxols loculi cavats a les parets, molts d’ells decorats amb pintures, que forneixen les principals fonts sobre l’art cristià dels primers segles Els temes emprats fan sovint…
destí
Religió
Potència sobrehumana que, segons les religions antigues, fixa per endavant el curs dels esdeveniments i la sort reservada a cadascú i, en conseqüència, és la causa ordenadora del món i de la història.
En les religions politeistes, com és ara la religió grecoromana, el destí venia a ésser la unificació dels déus, en el sentit que aquests li estaven subordinats, o àdhuc era identificat amb algun dels déus Zeus, per exemple, fou el primer cas de personalització mitològica del destí anomenat també ανάγκη, μοίρα o μόροέ entre els grecs, i fatum o fortuna entre els llatins, el qual fou representat després per les figures de Júpiter i les parques moira Hom pot dir que la concepció de la realitat com a darrerament i definitivament sotmesa a la força i predeterminació del destí és l’essència…
tossal del Mor
Muntanya
Tossal del municipi de Tàrrega (Urgell), al NW de la ciutat i de la serra de Sant Eloi.
S'hi han trobat restes arqueològiques que evidencien una ocupació des del Neolític a la colonització romana, i una reocupació en època àrab que continuà amb el domini cristià i fins a època moderna S'hi troben encara vestigis del vilatge i castell del Mor , que centrava un antic terme
dualisme
Filosofia
Religió
Concepció religiosa i filosoficocosmològica segons la qual l’Univers és sota el domini de dos principis originaris, antagònics i irreductibles entre ells.
El zoroastrisme persa és un exemple típic d’aquesta doctrina, en considerar la lliuta del bé i del mal com a fonament de la història El maniqueisme i el gnosticisme són les dues formes adoptades pel zoroastrisme La darrera modalitat de dualisme cristià, d’una certa influència, fou el catarisme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina