Resultats de la cerca

Fou un dels impulsors els anys quaranta, juntament amb Joan Antoni Samaranch, de l’hoquei sobre patins a Catalunya Fou president del Club Patí Barcelona, des del qual collaborà en l’organització del Campionat del Món de patinatge del 1948 a Barcelona També fou delegat regional de la Federació Espanyola de Bitlles i president de la Federació Catalana d’Handbol, càrrec al qual accedí el 1955 Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu de la Federació Espanyola de Patinatge 1951

El 1942 fou un dels creadors de la secció d’hoquei patins del Club Natació Reus Ploms, que el 1946 es proclamà campió d’Espanya També fou un dels integrants de l’equip que aquell mateix any jugà el primer partit internacional a Reus contra el Paço d’Arcos portuguès Jugà també al Joventut de Badalona Ja retirat, fou delegat federatiu del Reus Ploms a la Federació Catalana de Patinatge, i a partir del 1964, president de la Federació Territorial de Tarragona

El 1972 fou comissari de la Volta a Catalunya Del 1973 al 1990 se centrà en el ciclisme infantil i s’introduïren novetats puntuals, com la utilització de dorsals fixos el 1978 El 1986 adquirí la categoria estatal Especialitzat en la gestió de proves antidopatge, treballà en els controls dels Campionats del Món de Barcelona 1984 i dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 1992 És vicepresident del Comitè Català d’Àrbitres des del 2004 i delegat per la província de Barcelona

Kwon Oh-hyun, conseller delegat de Samsung Electronics, presenta la dimissió, juntament amb dos alts càrrecs més de la multinacional sud-coreana Samsung Electronics és la principal filial del grup Samsung, la companyia més important de Corea del Sud Al mes d’agost, Lee Jae-yong, hereu i cap, de facto , de l’imperi Samsung, va ser condemnat a cinc anys de presó per corrupció Malgrat la profunda crisi que travessa, l’empresa anuncia beneficis rècord en el darrer quadrimestre

Entrà com a vocal a la junta directiva de la Federació Espanyola de Patinatge quan aquesta es constituí l’any 1954 Després de ser nomenat president del comitè tècnic d’hoquei sobre patins, el 1962 accedí al càrrec de seleccionador espanyol i es proclamà subcampió del món Romangué només uns mesos en el càrrec, i tornà a la junta directiva de la federació espanyola, en la qual, al final dels anys seixanta, fou també el delegat responsable de l’hoquei sobre gel

L’incident consistí en el fet que Bismarck féu publicar, adulterat, el text del telegrama oficial sobre la visita d’un delegat de Napoleó III a la ciutat d’Ems actualment Bad Ems, a Renània-Palatinat, República Federal d’Alemanya per demanar a Guillem I de Prússia la renúncia del príncep Leopold de Hohenzollern com a candidat al tron d’Espanya, vacant des del 1868 França aprofità l’ocasió per a declarar la guerra, que era precisament la pretensió de Bismarck

Professor en diversos centres universitaris de Veneçuela, de Xile i dels EUA, fou ambaixador a Colòmbia 1947-48, al Brasil 1958-59 i a Mèxic 1963, rector de la Universitat de Caracas 1951-58 i delegat davant la UNESCO 1959 Collaborador de La Nación Buenos Aires, Cuadernos Americanos Mèxic, Revista Nacional de Cultura Caracas, entre les seves publicacions es destaquen De la conquista a la independencia 1944, Pedro Claver, el santo de los esclavos 1950, Los tratos de la noche 1955

Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma 1937, fou canonge de la catedral de València i rector 1945-70 del Collegi Major de Sant Tomàs de Villanueva Delegat diocesà d’ecumenisme, fou el fundador del Centre Ecumènic Interconfessional de València Publicà Falsejaments i veritats cristianes 1969, i feu de redactor religiós del setmanari La Marina , d’Alacant Ha estat considerat com un dels principals promotors del moviment d’obertura de l’Església valentina arran del concili II del Vaticà

Participà en la Revolució del 1830, i s’exilià a Bèlgica 1836-40 Republicà d’extrema esquerra, sostingué la Primera Internacional i fundà la publicació Le Réveil 1868 participà en la Revolució del 1848, després de la qual s’hagué d’exiliar Durant la Comuna, fou membre de les comissions de relacions exteriors, executiva i de guerra, del Comitè de Salvació Pública i delegat civil a la guerra Fou mort per les tropes de Thiers en una barricada del carrer de Voltaire

Paleta, fou l’organitzador del Sindicat Regional de la Construcció en 1919-20, base de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT, de la qual fou secretari general a partir del 1921 Encapçalà els grups anarquistes Sembrando Flores 1921 i Los Intransigentes 1921-22 Redactor de Cultura Obrera 1919-24 i 1931-36, assistí com a delegat mallorquí al congrés extraordinari de la CNT del juny del 1931 i fou des del 1930 corresponsal de Solidaridad Obrera de Barcelona