Resultats de la cerca

Llicenciat en ambdós drets i inquisidor general d’Aragó Bisbe, feu una visita pastoral molt minuciosa a tota la diòcesi Assistí al concili de Trento acompanyat del teòleg Pedro Mercado Enlairat a la seu de València, morí a Montserrat quan es dirigia a la nova seu

Foren creats pel concili quart del Laterà 1215 i llur funció regularitzada pel concili de Trento El concordat amb l’Estat espanyol del 1851 establí que el càrrec fos proveït per oposició Tenia com a càrrega annexa ensenyar teologia moral al seminari de la seva diòcesi

Ajudà especialment a l’establiment dels jesuïtes, als quals cedí la seva casa d’Inca com a centre missional El bisbe reformador Vic i Manrique li confià la tasca de corregir i redactar un nou manual de ritus i sagraments per a la diòcesi de Mallorca 1601

Ja al segle II, entre els diaques, el bisbe en triava un com a ajudant especial per a l’administració dels béns eclesiàstics i l’atenció als necessitats, però fins al final del segle IV any 370, bisbe Optatus Milevitanus no en són documentats el nom ni l’ofici, que, a poc a poc, s’estengué a totes les esglésies Les seves funcions eren les d’ajudant i vicari del bisbe en el govern diocesà tenia al seu càrrec especialment l’educació dels clergues, la vigilància de la disciplina eclesiàstica, l’administració i l’ús dels béns de l’església diocesana, amb poder judicial sobre els clergues en…

Fou ordenat el 1882 i es llicencià en teologia i en dret canònic a Toledo 1885-86 Essent rector de Porreres dugué a terme la restauració del santuari de Monti-Sion Fou canonge magistral de la seu de Mallorca 1893-98, catedràtic al seminari i vicari capitular a la mort del bisbe Cervera 1897, i el 1898 fou nomenat bisbe de Mallorca a instàncies del clergat de la diòcesi Tingué com a vicari general Antoni M Alcover Del punt de vista religiós destaquen les seves pastorals, la reforma del pla d’estudis del seminari i la introducció dels nous corrents litúrgics i la condemna de l’…

El poble de Florejacs és situat al sector nord-occidental del terme, entre els barrancs del Joncar i de Gravet El lloc de Florejacs és conegut des de l’any 1082, en què Arnau i la seva esposa Guisla donaren a la canònica de Santa Maria de la Seu els castells de Claret i de Valltallada, situats dins el terme de Guissona el castell de Valltallada afrontava a tramuntana amb el terme de Floriacus Pocs anys més tard, en el testament de Galceran Erimà, feudatari o castlà del castell de Florejacs, datat el 1094, hom troba la primera menció de l’església de l’indret segons consta en aquesta…

És situada, a 725 m, vora el llac artificial homònim Fundada el 1488 per una colònia albanesa, constitueix el principal centre italoalbanès de Sicília i en conserva les tradicions i costums i el ritu bizantí Des del 1937 és seu d’una eparquia o diòcesi de ritu bizantí catòlic

Havia estat canonge de Solsona 1912 i preconitzat bisbe d’Amata i administrador apostòlic de Solsona 1920 Promogué en la seva diòcesi l’Obra dels Exercicis Parroquials i aconseguí la restauració de la mitra de Solsona 1933, suprimida pel concordat del 1851 i promoguda pel cardenal Vidal i Barraquer

El 878 s’aixecà, juntament amb el comte Miró de Conflent, contra el marquès Bernat de Gòtia, revoltat contra l’emperador Carles el Calb i el seu successor, Lluís el Tartamut devastaren les terres narboneses i rosselloneses i expulsaren clergues de la diòcesi de Narbona, que substituïren per amics seus

Fou bisbe d’Arborea Sardenya del 1657 al 1663, any en què passà a la diòcesi de Barcelona, que regí fins a la seva mort Publicà una Vida de san Pedro Nolasco 1674 i un Edicto en què se prohibeix menjar, berenar beure en les iglésies, capelles i ermites 1681