Resultats de la cerca
Es mostren 2373 resultats
Manuel José Fal y Conde
Història
Política
Polític andalús.
Advocat, organitzà el requetè d’Andalusia i participà en la rebellió de Sanjurjo 1932 Nomenat secretari general de la causa tradicionalista, intervingué en els preparatius de l’aixecament del juliol del 1936 presidí, a Barcelona febrer del 1936, una reunió de delegats carlins per procurar la integració del tradicionalisme dins el Bloque Nacional de Calvo Sotelo Ja començada la guerra civil, el seu criteri i la seva actuació independents provocaren dificultats en el camp del govern de Burgos, la qual cosa féu que s’exiliés a Portugal En tornar-ne, restà apartat de les activitats…
Jacques-Paul Migne
Història
Erudit francès.
Prevere de la diòcesi d’Orleans, el 1836 deixà la professió periodística fou fundador de diversos diaris, entre els quals L’Universe per dedicar-se a la publicació de la Bibliothèque universelle du clergé , de la qual, malgrat les dificultats materials i de tot ordre, aparegueren més de 1 000 volums, entre els quals Theologiae cursus completus 1840-45, Scripturae sacrae cursus completus 1838-40, Collection des auteurs sacrés, Encyclopédie théologique amb dues continuacions, etc És conegut sobretot per la monumental collecció, no superada, d’obres patrístiques, en una doble sèrie…
Ferdinand von Mannlicher
Història
Militar
Dissenyador d’armes portàtils austríac, especialment de fusells militars i de pistoles automàtiques, la majoria de les quals eren fabricades per la factoria Steyr.
Deixà més de 150 dissenys d’armes de repetició, semiautomàtiques i automàtiques, prop d’una tercera part de les quals assoliren una gran difusió com a armes de reglament de molts dels exèrcits moderns de la fi del s XIX i del primer terç del s XX Encara conserva un gran prestigi el rifle de caça, amb mecanisme de forrellat, que és fabricat amb la marca Mannlicher Moltes armes automàtiques de la més moderna concepció es basen en mecanismes inventats per ell que no havien pogut ésser posats a la pràctica per dificultats tècniques de fabricació
Antoni Vallespinosa
Antoni Vallespinosa
© Fototeca.cat
Cristianisme
Pastor anglicà.
Antic seminarista, s’interessà pel protestantisme i es traslladà a Gibraltar 1861 i a Birkenhead Liverpool per estudiar-hi teologia anglicana El 1865 fou ordenat de diaca i enviat a la colònia britànica per fer proselitisme entre els espanyols residents El 1868 anà a Barcelona, on obrí una escola i una capella fundà El Eco Protestante 1869 i obrí una llibreria religiosa Les dificultats econòmiques l’obligaren el 1871 a expatriar-se a Anglaterra La congregació de Sant Pau, que ell fundà, posseeix temple propi al carrer d’Aragó, de Barcelona És autor de Memorias de un protestante…
Sonimag
Saló internacional de la imatge, el so i l’electrònica celebrat anualment a la Fira de Barcelona.
El primer tingué lloc el 1963, dedicat exclusivament a la fotografia l’any 1964 fou ampliat afegint-hi el so, i a partir del 1966, comprenia també electrònica El 1976 fou homologat com a saló internacional Durant molts anys constituí una de les exposicions anuals monogràfiques més importants dels mitjans audiovisuals i electrònics El 1989 passà a ser de periodicitat bianual Entrà en dificultats a partir de la irrupció de la tecnologia digital i de la proliferació d’exposicions en el sector El 2015 no se celebrà, i fou absorbit per Graphispag, exposició dedicada a les arts…
Narcís Coll i Prat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es formà a la Universitat de Cervera, d’on passà a la seu gironina com a cabiscol major Durant la invasió napoleònica formà part de la Junta de Defensa Nomenat arquebisbe de Caracas 1808, es trobà amb greus dificultats durant la lluita independentista, i la seva actuació comprensiva feu que el govern de Madrid el cridés a la metròpolis i restés sense efecte el nomenament per a la seu de Palència Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1796, on havia llegit una memòria sobre Los caracteres principales de los catalanes en tiempos de nuestros condes 1805
Jose Luis González
Literatura
Escriptor i assagista porto-riqueny.
Conreà des de molt jove el relat, com el volum En la sombra 1943, al qual seguiren Cinco cuentos de sangre 1945, El hombre de la calle 1948 i En este lado 1954 Quant a la novella, és molt coneguda El paisa 1950 on reflecteix les dificultats de l’emigrant porto-riqueny a Nova York, tema que reprèn a La galería i otros cuentos 1972 i En Nueva York y otras desgracias 1973 Juntament amb Mónica Mansour publicà una antologia titulada Poesía negra de América 1965 L’any 1953 s’exilià a Mèxic, i el 1955 adquirí la ciutadania mexicana
Juvenal
Literatura
Poeta llatí, el darrer satíric romà important.
Amic de Marcial, fou famós sobretot a partir del segle IV, gràcies a les referències de Lactanci i perquè fou publicada la seva obra amb comentaris La virulència de les seves primeres sàtires sembla que li causà dificultats amb l’emperador Domicià després fou més cautelós La seva obra consta de setze Sàtires La forma dels versos és variada, amb hexàmetres d’una gran perfecció Les sàtires personals sempre foren referides a persones ja mortes De to nacionalista i retrospectiu, inspirat en la recuperació dels clàssics llatins, les seves sàtires foren especialment admirades pels escriptors…
aeroport de Sant Lluís
Aeronàutica
Antic aeroport de Menorca, situat a 3 km de Maó, a mig camí d’aquesta ciutat i la vila de Sant Lluís, actualment destinat a l’aviació esportiva i turística interior.
Fou construït com a aeròdrom militar en el període 1936-39, i el 1949 s’obrí a l’aviació civil per a vols regulars amb Barcelona i Mallorca La pista, única, d’aterratge era inicialment de 1 200 m, però a causa dels vents laterals i del major tonatge dels avions fou allargada fins a 1 800 m Les dificultats tècniques per a successives ampliacions obligaren el 1968 a la construcció del nou aeroport de Menorca, prop de Sant Climent, que motivà el tancament, pel març del 1969, del de Sant Lluís al trànsit comercial Actualment hi radica l’Aeroclub de Maó, que inicià les seves activitats esportives…
ensenyament semipresencial
Educació
Tipus d’ensenyament que es desenvolupa a través d’una combinació d’ensenyament a distància i d’uns contactes presencials més o menys regulars i freqüents amb el professorat.
Les sessions de trobada entre professorat i alumnat tenen lloc de manera esparsa i serveixen per a posar en comú els resultats dels treballs i de l’estudi realitzat, i també per a consultar dubtes i rebre instruccions i lliçons directament En aquesta mena d’ensenyament és important la funció mediadora del professorat i dels mitjans És un tipus d’ensenyament especialment indicat en casos de dispersió d’estudiants, de distància al lloc d’estudi i de dificultats per a assistir regularment a classe, especialment en persones adultes ocupades professionalment tot el dia Es pot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina