Resultats de la cerca

Començà com una senzilla organització dels biblistes catalans, el 1963, amb una reunió d’estudi a Montserrat Com a associació fou fundada el 1973 i l’any següent esdevingué l’òrgan collegial de la Conferència Episcopal Tarraconense per a la investigació bíblica i l’exercici de l’apostolat bíblic a Catalunya Ha organitzat cursos i sessions d’estudis en l’àmbit d’investigació, d’actualització bíblica per als sacerdots, religiosos i religioses, de formació de monitors, de divulgació bíblica i viatges a Terra Santa Des del 1976 publica un “Butlletí”

Format intellectualment a la Universitat de Sevilla, es traslladà a Londres, on estudià violí, piano i composició Bon coneixedor de la música d’Andalusia, realitzà una important tasca de divulgació del folklore andalús a la capital anglesa Assolí un notable prestigi i dirigí algunes orquestres angleses, com ara l’Orquestra Simfònica de Birmingham o l’Orquestra Simfònica de Londres, tot presentant programes de música espanyola També exercí la crítica musical i literària De la seva producció destaquen les peces per a piano i orquestra, com ara Canzoneta , Cuando las penas miro o…

Té com a objectiu fonamental la divulgació de la producció musical dels compositors actuals La seva activitat se centra en una sèrie d’iniciatives que incideixen en diversos sectors de l’àmbit musical, com són ara l’organització de concerts, concursos i cursets de música, i també del món editorial, amb la publicació de llibres, partitures i discs compactes A més de portar a terme moltes d’aquestes activitats independentment, sovint cerca la collaboració amb altres organitzacions de caràcter afí, tant espanyoles com estrangeres, per tal d’assolir una major eficàcia

Fou fundat el 1982 a Madrid pel pianista Luciano González Sarmiento, el violinista Joan Lluís Jordà i el violoncellista Dimitar Furnadjiev Aquest trio és una de les agrupacions cambrístiques més destacades del panorama musical espanyol Tot i que el seu repertori inclou les grans obres per a con junt de violí, violoncel i piano del Classicisme al segle XX, els seus components presten una atenció preferent a la divulgació de la música contemporània, i també són requerits en diverses institucions per a impartir classes magistrals de música de cambra

Ha escrit i editat tres volums d’una Histoire populaire des catalans  et plus particulièrement du Roussillon, du Vallespir, du Conflent et de la Cerdagne 1978, 1979 i 1981, obra de divulgació sobre la història de Catalunya que ha obtingut ressò a la Catalunya del Nord Al text, en francès, s’intercalen citacions textuals en català, fotografies, illustracions o mapes, i també una suggestiva declaració dels Drets dels catalans , en cinc punts Conferenciant i collaborador de la premsa diària nord-catalana, ha publicat Reflexions et commentaires catalans 1982 i Raconte-moi les catalans 2001

Treballà com a enginyer de mines a l’antic Congo Belga 1945-49 En 1967-81 treballà al CNRS, que dirigí del 1971 al 1981 Fou un dels fundadors de l’Institut Internacional de Recerques Vulcanològiques Catània i es dedicà a l’estudi dels volcans, els sismes, etc És autor d’un gran nombre d’obres científiques i sobretot de divulgació, com ara Cratères en feu, Quand la Terre tremble , etc, i també de diversos films documentals El 1992 publicà l’autobiografia Les Défis et la Chance, ma vie

Féu, a Saragossa, el monument anomenat Rincón de Goya 1927 —que inclou una sala d’exposicions i una biblioteca—, una de les primeres obres del racionalisme a la península Ibèrica Representant espanyol del CIRPAC Frankfurt, 1929 Brusselles, 1930, tingué un paper important en la divulgació de l’arquitectura nova a Espanya i en la creació del GATEPAC 1930 Clarament racionalista en la seva primera època, en les obres posteriors es reflecteix un gust pel monumentalisme, fruit de la seva època de formació a Itàlia, i una certa tendència a l’eclecticisme

Residí uns quants anys a l’Havana i a Mèxic Fou crític musical i d’art de La Vanguardia , que signava com a Fausto , i més tard codirector d’aquest diari, on collaborà amb Agustí Calvet, Gaziel Publicà biografies de divulgació, com Sor Juana Inés de la Cruz 1910 i Juan Ponce de León 1924, sovint amb el pseudònim de Juan Cabal Després de la Guerra Civil fou sotmès a un consell de guerra simaríssim, pel qual fou condemnat a dotze anys de presó major en una resolució del 1942

Periodista professional al diari L’Indépendant  de Perpinyà i professora de català per a adults, collaborà regularment durant deu anys a l’ Almanac Català del Rosselló  i a Sant Joan i Barres  GREC, amb contes i articles en català És l’autora de tres novelles breus Senzilles històries de dones 1983, A través d’un vidre entelat, l’espera 1985 i Punt de creu 1986 També cal destacar tres llibres de divulgació històrica sobre el Rosselló, escrits en francès, i, principalment, La procession de la Sanch, six siècles de foi et de tradition 2003

La violació del secret d’estat és anomenada espionatge