Resultats de la cerca
Es mostren 754 resultats
Pomerània

Castell de l’orde teutònic, fortalesa més gran d'Europa i que és declarada patrimoni de la humanitat
© Oficina de Turisme de Polònia
Geografia històrica
Regió del litoral bàltic de límits fluctuants en el curs del temps, entre Prússia, a l’E, i Mecklemburg, a l’W.
Als segles X-XI era habitada pels pomeranis Cristianitzada per Boleslau III de Polònia amb l’ajut de l’emperador Lotari III, les terres properes a l’Oder 1135, vassalles de Lotari, restaren pràcticament a les mans dels antics senyors, que el 1170 adoptaren els títols de ducs de Stettin i de Demnin Quant a la zona oriental Pomerània vistuliana o Pomerèlia, fou governada des de Gdańsk per ducs nominalment sotmesos als sobirans de Polònia en 1308-09 la conqueriren els Cavallers Teutònics, i el 1466, en virtut del segon tractat de Toruń, es reincorporà al regne polonès…
borgonyó | borgonyona
Història
Individu del bàndol francès, enemic dels armanyaguesos, que seguí les directrius dels ducs de Borgonya.
Els borgons es presentaven com a protectors de les reformes socials iadministratives i s’inclinaven vers a un acord amb els anglesos tenien el suport de la ciutat de París
Alonso de Mudarra
Música
Compositor andalús.
Actuà al palau dels ducs de Mendoza, a Guadalajara La seva obra per a viola de mà, Tres libros de música en cifra para vihuela 1546, comprèn fantasies, pavanes, tientos , motets, villancicos , salms, cançons i sonets escrits originalment per a viola de mà, o transcrits d’obres italianes, flamenques o hispàniques
comtat de Chiusa

Els Cardona, comtes de Collessano i de Chiusa
©
Història
Títol concedit el 1535 a Alfons de Cardona Sallustio-Peralta i Sclafani, comte de Reggio i baró de Chiusa (Sicília).
A la fi del segle XVI passà als marquesos de Castiglione, i després als prínceps de Paliano i als ducs de Zagarolo La baronia de Chiusa havia estat concedida al començament del segle XIV a Matteo Sclafani, primer comte d’Adernò Passà als Peralta, comtes de Caltabellotta, i després als Cardona
comtat de Sástago
Història
Títol senyorial concedit el 1511 al ric home aragonès Blasco de Alagón y de Lanuza, camarlenc del regne, senyor de Sástago, Piva i Alcubierre.
Per sentència del 1682 passà als Borja, ducs de Vilafermosa La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1711 pel rei arxiduc Carles d’Àustria al novè titular Cristóbal Fernández de Córdoba-Alagón y Bazán, marquès de Peñalba i virrei de Sicília Passà després als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell
Bad Belzig
Localitat
Localitat del land de Brandenburg (Alemanya).
Mencionada per primera vegada el 997 en una carta imperial d’Otó III, el 1251 passà sota el domini directe dels ducs de Saxònia El març del 2010, el canvià oficialment el nom de Belzig per l’actual Destaquen el castell d’Eisenhardt 1251 i l’església romànica de Santa Maria segle XIII
ducat de Saxònia-Wittenberg
Història
Territori alemany format arran de la partició del ducat de Saxònia el 1260 per a Albert II (mort el 1298), fill segon del duc Albert I de Saxònia, de la dinastia d’Ascània.
El 1356 els ducs de Saxònia-Wittenberg reberen la confirmació de la dignitat electoral A la mort del darrer Ascània 1422 el ducat i la dignitat electoral, amb la qual restà confós, passaren 1423 al marcgravi Frederic III de Mísnia, de la dinastia de Wettin, que esdevingué elector Frederic I de Saxònia
Balša
Dinastia, segurament d’origen serbi, fundada per Balša I
, la qual regnà a Montenegro i Albània septentrional entre el 1360 i el 1421, aproximadament.
Els fills de Balša I continuaren la política de conquesta, ocuparen Durazzo 1383 i adoptaren temporalment el títol de ducs de Durazzo Finalment, però, Jordi II i els seus aliats serbis foren totalment vençuts pels turcs al Kosovo Polje 1389 La dinastia s’extingí el 1421 amb la mort de Balša III
Paul Francke
Arquitectura
Arquitecte.
Director de construccions dels ducs de Brunsvic-Wolfenbüttel, és autor, entre altres obres, de la Universitat de Helmstedt 1592-97 i de la Marienkirche de Wolfenbüttel 1604-25, considerada com la primera església protestant amb interès plàstic, en la qual, malgrat l’ornamentació renaixentista de les columnes, la volta és encara estructuralment gòtica
Vasco Díaz Tanco
Història
Literatura
Escriptor i erudit.
Fou autor de comèdies, autos i tragèdies bíbliques, avui perdudes, de Los veinte triumphos 1530, història en vers de vint ducs espanyols, i de Portante de casas nobles i Jardín del alma cristiana 1552 Traduí i completà De turcorum rebus historia , de Paulus Jovius Palinodia de la nephanda y fiera nación de los turcos, 1547
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina