Resultats de la cerca

El 1902 entrà en la redacció del diari republicà “El Pueblo”, on collaborà amb Blasco i Ibáñez El 1913 passà a residir a Madrid, on formà part de les redaccions d’"El País” i d’"El Radical” i fou elegit secretari del congrés republicà nacional 1914, al qual assistí en representació de València El 1916 tornà a València, on fundà l’editorial Cervantes, de publicacions en castellà, i collaborà a diversos periòdics populars d’orientació valencianista “La Barraca” 1913, “El Cuento del dumenche” 1919 El 1920 s’establí a Barcelona, on traslladà l’editorial, que reemprengué associat amb Ferran…

En collaboració amb Albert Albert i Torrellas publicà la “Biblioteca Catalana dels Grans Mestres”, dedicada a l’edició de les obres completes de Shakespeare És fill de Pere Domènech i Saló  i germà de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner

Fill de Josep de Vega i de Ponts Monjo benedictí de Ripoll, fou músic i xantre del monestir Membre de l’Acadèmia Desconfiada 1700, hi presentà diversos poemes i, amb el pseudònim de Rector de Pitalluga , fou, juntament amb Joaquim Vives , el responsable de la primera edició de les obres de Vicent Garcia L’ harmonia del Parnàs , 1703, als preliminars de la qual inclogué un sonet laudatori fou el principal redactor de la Vida del poeta que precedeix l’edició —i que consolidà la llegenda biogràfica del Rector de Vallfogona —, raó per la qual anà a Vallfogona de Riucorb per revisar personalment…

Estudià a Barcelona i es collegià com a advocat el 1896 Fou lletrat i més tard gerent i president del consell d’administració de la Societat Anònima Cros, de Barcelona Tingué activitats polítiques independents i collaborà alguns cops amb Francesc Cambó Fou un dels propulsors del cooperativisme obrer a Catalunya Després de la guerra civil de 1936-39, com a president de l’Editorial Alcides, promogué la publicació d’obres catalanes importants, com el llibre collectiu Un segle de vida catalana 1830-1930 1961

Fundà i dirigí la “Biblioteca El Nostre Teatre”, que donà a conèixer, en 1934-38, 70 obres teatrals originals d’autors catalans, precedides d’una anàlisi crítica seriosa

Establert a Barcelona, adquirí l’antiga impremta de Cormelles, al call La qualitat de les seves impressions li valgué el títol d’impressor oficial de la ciutat Una bona part de la producció editorial catalana del s XVIII sortí del seu establiment, heretat pel seu fill Maur i, mort aquest, continuat per la seva nora Mariàngela Martí

Continuador de l’obra del seu pare, Innocenci López i Bernagossi , feu assolir una gran difusió als setmanaris La Campana de Gràcia  i L’Esquella de la Torratxa , bé que els darrers anys els deixà decaure i, en morir ell, foren traspassats, mentre que la Llibreria Espanyola fou liquidada Edità la majoria d’obres de Rusiñol i d’Alomar, el Diccionari català-castellà de Rovira i Virgili, l’àlbum Barcelona a la vista , la collecció popular “Diamante”, a més d’almanacs, etc

Obtingué el títol de magisteri a Barcelona i des del 1915  fou mestre d’escola a Terrassa, a la Casa de la Caritat de Barcelona i a l’Escola del Treball de Badalona A causa de l’afer Dwelshauvers , l’any 1924 fou sancionat per la dictadura de Primo de Rivera i, poc després, a suggeriment de Pompeu Fabra , fundà a Badalona una escola catalana i de mètodes moderns, que rebé el nom d’Escola Catalana Fou també director de l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat i fundador d’una biblioteca itinerant de llibres en català L’any 1928 fundà Edicions Proa juntament amb Josep Queralt , empresa que tingué…

Se n'anà a Mèxic amb la seva família 1921, i a la capital, s’inicià en el negoci de llibreria, de les quals en tingué tres Fundà l’editorial Trillas 1959, dedicada sobretot a llibres pedagògics, de prestigi considerable en el món de parla castellana

Es donà a conèixer com a autor de reproduccions de dibuixos de Fortuny i de la sèrie de Los caprichos , de Goya, i participà amb una sèrie d’aiguaforts en l’exposició d’art celebrada amb motiu de l’exposició universal del 1888 Fou considerat un dels millors gravadors sobre metall del seu temps La seva vinculació al món de les arts gràfiques el dugué a crear l’Editorial Seguí, que publicà obres enciclopèdiques, novelles populars, etc Fou continuada pels seus successors i desaparegué el 1947