Resultats de la cerca

El primer responsable de l’entitat fou Otto Hahn En el moment de la seva creació, la societat era responsable de 25 instituts d’investigació L’any 1960 es feu càrrec de la institució Adolf Butenandt, i aquest mateix any el centre disposava de més de 40 instituts d’investigació El 1984, Heinz AStaab n'assumí la presidència, càrrec que posteriorment ocuparen Hans FZacher 1990-96, Hubert Markl 1996-2001 i Peter Gruss d’ençà del 2002

Al s XIV esdevingué feu de l’Imperi Passà a formar part dels feus de Hessen s XV, sofrí nombroses particions i fou augmentat amb els comtats de Pyrmont 1625, Cuylenburg i Tonna 1640 El 1682 esdevingué principat del Sacre Imperi, amb el nom de principat de Waldeck-Pyrmont Formà part de la Confederació del Rin i el 1867 fou incorporat a Prússia Estat lliure des del 1919, d’ençà del 1945 forma part del land de Hessen

Es formà a Vic i a Tarragona Exposà amb regularitat d’ençà de l’any 1970 Excellí com a aquarellista, especialment pels temes de paisatge, amb els quals aconsegueix notables efectes de vaporositat Feu també illustracions per a llibres Fou acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi 1983 També fou molt notable la seva tasca d’editor de revistes especialitzades d’abast internacional com és ara Ars Praestorica i Aula Orientalis

Format a la Universitat Nacional de Bogotà i a la de Boston, exercí entre d’altres els càrrecs de ministre de comunicacions, d’obres públiques i d’agricultura, i d’ambaixador a la Gran Bretanya i als EUA Fou president de Colòmbia de 1986 a 1990, any en què les eleccions celebrades el 27 de maig l’obligaren a cedir el càrrec a César Gaviria D’aleshores ençà reprengué la representació del seu país en la Gran Bretanya

Entre d’altres activitats es destacà la publicació de treballs i de llibres, com ara els quatre darrers de la Tarragona Cristiana d’E Morera i Llauradó D’ençà del 1979 l’Institut es remodelà i donà més empenta a les publicacions, la catalanització, la preferència pels treballs de caràcter collectiu i la visió comarcalista L’any 1997 la Diputació de Tarragona culminà la dissolució de l’entitat i es feu càrrec de les seves activitats

Producte de diversos elements i sobre una base alt-alemanya, hi intervenen factors eslaus, fràncics i romànics, tot plegat mediatitzat per l’hebreu, que, entre d’altres coses, hi ha aportat l’alefat Té dos dialectes l’occidental, parlat antigament als Països Baixos, a la meitat occidental del que actualment és Alemanya i a Alsàcia-Lorena i l’oriental, de la Bàltica a la mar Negra i, sobretot d’ençà del genocidi dut a terme pels nazis, transportat als EUA

Deriva del costum de pintar-se el cos que hom troba en tots els pobles de pell clara els melanoderms utilitzen més aviat l’escarificació Conegut a Europa d’ençà del Neolític fins a l’edat mitjana, sobretot pels pobles del Danubi, Rússia i Escòcia, actualment és encara freqüent entre els mariners Molt refinat al Japó, és corrent també a Indoxina, Sibèria, Myanmar, la Polinèsia, la Micronèsia, entre els indígenes d’Amèrica i els africans de raça blanca àrabs i berbers

De característiques similars a la cabra salvatge hispànica cabra salvatge hispànica , la secció transversal de les banyes era quadrangular Habitava als Pirineus Desaparegué del Pirineu català entre el final del segle XIX i el començament del segle XX Protegida legalment d’ençà del 1980, els darrers exemplars sobrevisqueren al parc nacional d’Ordesa i Mont Perdut fins el gener del 2000 El 1999 el govern aragonès obtingué mostres cellulars del darrer exemplar viu per a futures clonacions de l’espècie

Es doctorà el 1957 a la Universitat de Buenos Aires Treballà successivament al laboratori de bioquímica de la Universitat de Cambridge i a l’Institut Nacional de Microbiologia de Buenos Aires S'exilià, i d’ençà del 1966 treballà una altra vegada a Cambridge, al laboratori de biologia molecular El 1984 rebé el premi Nobel de fisiologia i medicina compartit amb NKJerne i GJKohler pels seus estudis sobre els anticossos monoclonals i la regulació del sistema immunitari mitjançant idiotips i anticossos antidiotips

S'especialitzà en lepidòpters ropalòcers i, particularment, en els del gènere Zygaena família dels zigènids Durant vint-i-un anys 1957-78 efectuà anualment expedicions d’estudi per la península Ibèrica, fruit de les quals és la seva obra principal, A Field Guide to the Butterflies and Burnets of Spain 1970 Fou membre honorari de la Societat Catalana de Lepidopterologia d’ençà de la seva fundació 1978, entitat que li dedicà el volum vuitè de la seva publicació “Treballs” 1988