Resultats de la cerca

És inclosa dins el parc nacional d'Aigüestortes i de Sant Maurici És el resultat d’una intrusió granítica potent incrustada en el Paleozoic, en contacte amb el qual originà una aurèola metamòrfica L’erosió mecànica ha esportellat les crestes Donen nom a la serra els dos “germans” Encantats, situats a l’angle nord-est el Gran Encantat , de 2745 m alt, al sud escalat el 1901 per Fontan de Negrín i Isidre Romeu, i el Petit Encantat , de 2725 m, al nord no escalat fins el 1902, i fins el 1911 per un català, Jaume Oliveres, separats per una enforcadura Les glaceres quaternàries…

El nom prové dels afloraments geològics consistents en grans roques de tonalitats blavoses originats fa uns 30 milions d’anys en el moviment tectònic generador de la falla que posa en contacte els materials paleozoics i els cenozoics i separa la Serralada Prelitoral Catalana de la fossa tectònica del Vallès-Penedès L’aflorament és format per farina de falla de tonalitats blavoses originada per la deformació i trituració de la pissarra, que l’erosió eòlica i fluvial converteix en xaragalls Unes formacions similars pertanyents a la mateixa falla són les Roques Blaves d’Esparreguera…

Hi ha, per exemple, una llegenda referida al Cavall Bernat de Montserrat, que afirma que tot aquell que n'abasti el cim haurà de sofrir canvi de sexe La formació d’aquestes roques és d’origen divers els de Montserrat i de Sant Llorenç de Munt són el resultat de l’erosió diferencial damunt conglomerats els d’Alzira, de Pollença, de la mola de Llaberia, de les Medes i del cap de Norfeu, al cap de Creus els dos darrers conserven la forma de Carall Bernat , són d’origen càrstic el de Platja d’Aro és modelat per les onades damunt el granit costaner el Carallot dels Columbrets és un…

Els límits occidentals de la comarca venien imposats per un conjunt de llomes i tossals calcaris sobre els quals se situaren els pobles de la zona En realitat, són suaus elevacions miocèniques que l’erosió posterior modelà en sentit allargassat i de forma perpendicular a la mar Ja a la vora dreta del Túria, hi ha el pla de Quart, constituït per una ampla superfície de toves i crostes calcàries plistocèniques presidida per la rambla del Poio Estava formada pels municipis d’Alaquàs, Aldaia, Manises, Mislata, Picanya, Quart de Poblet, Torrent de l’Horta i Xirivella, que el 2023…

Forma superfícies subparalleles als plans d’estratificació i escarpaments que tallen els estrats densos Als Països Catalans n'hi ha molts exemples, com a la Plana de Vic, Sant Llorenç del Munt i el Montsec, per exemple

Fou als Alps on, a partir del 1880, hom abandonà les teories autoctonistes i començà a interpretar com a allòctones les grans unitats geològiques, desplaçades distàncies considerables des del seu lloc de deposició El desplaçament implicava encavalcaments i plecs tombats o ajaguts a gran escala hom denominà nappe , terme de significat lleugerament diferent a mantell de corriment, aquestes grans unitats En un mantell de corriment hi ha una làmina de roques poc deformades, en sentit normal, transportada al llarg d’un pla d’encavalcament Als Alps, les nappes són grans…

Mapes de tres moments de la transformació del paisatge entre els segles II aC i el segle XIII S Riera La romanització del Pla de Barcelona no comportà, a escala regional, canvis substancials en el medi fisic Gran Part de la superfície de la plana i de les serralades litorals Marina i Collserola continuaren ocupades per boscos mixtos d’alzina i roure, si bé al sector sud de la plana barcelonina el roure escassejava i l’alzina era dominant Part de les elevacions calcàries del massís del Garraf ja estaven ocupades per comunitats de garric i margalló Si bé durant aquest període s’aprecien els…

Inicia les serres de Tivissa, amb una altitud de 500 a 900 m, i separa el vessant mediterrani del Baix Camp riu de Llastres de la cubeta de Móra o conca ibèrica del riu de Siurana Priorat i Ribera d’Ebre, on aflueix la riera de Capçanes El sector enlairat del NE mola de Llaberia , 912 m alt, entre els municipis de Colldejou i Tivissa, domina una bona part del Baix Camp des d’una cinglera de prop de 500 m, s’assenta damunt una socolada granítica excavada per l’erosió remuntant de les torrenteres mediterrànies i és constituïda, en estrats subhoritzontals, pels gresos i…