Resultats de la cerca
Es mostren 505 resultats
pas d’un astre pel meridià
Astronomia
Instant en el qual, per a un observador situat en un lloc de la superfície terrestre, l’astre passa exactament pel meridià del lloc.
La determinació del pas de certs estels pel meridià d’un lloc és emprada per a efectuar determinacions horàries i també per a resoldre problemes d’astronomia de posició Els instruments que hom fa servir per a efectuar aquesta determinació són principalment la ullera de passos o ullera meridiana i l' astrolabi
Johann Elert Bode
Astronomia
Astrònom alemany.
El 1774 fundà el “Berliner astronomisches Jahrbuch”, i el 1786 fou nomenat director de l’observatori astronòmic de Berlín És conegut universalment pel fet d’haver difós la llei de Titius-Bode Entre les seves obres destaca la Uranographie 1801, collecció de mapes celestes acompanyada d’un catàleg de 17 240 estels
el Telescopi
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de la Corona Austral, el Sagitari i l’Altar.
És una de les noves constellacions descrites per Lacaille a la seva obra Coelum australe stelliferum 1763 Conté 50 estels visibles en ull nu, cap dels quals no té una magnitud superior a la tercera L’astre principal, α Telescopii , és un estel de magnitud 3,76, que pertany al tipus espectral B6
el Peix volador
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de la Quilla, el Camaleó, la Taula, l’Orada i el Cavallet del Pintor.
És una constellació pobra, puix que dels 30 estels visibles a ull nu que conté, els més brillants són set astres de quarta magnitud L’astre principal, α Volantis , té una magnitud de 4,18, pertany al tipus espectral A5 i és situat a una distància de la Terra de 69 anys llum
Armand Hippolyte Louis Fizeau
Armand Hippolyte Louis Fizeau
© Fototeca.cat
Física
Físic francès.
Treballà amb JBC Foucault en el camp de l’òptica i féu la primera mesura de la velocitat de la llum en l’aire Provà que l’efecte Doppler pot ésser utilitzat per a mesurar la velocitat radial dels estels Estudià també la dilatació dels cristalls i la polarització de la llum
matèria interestel·lar
Astronomia
Matèria de densitat molt baixa distribuïda per l’espai interestel·lar en forma de gas interestel·lar i, en proporció molt menor, de pols.
Durant el segle XIX hom acceptava que l’espai interestellar era completament buit Al començament del segle XX, el fet que en unes certes regions del firmament hom no veiés brillar cap estel feu pensar en l’existència d’importants condensacions de matèria que absorbien la llum dels estels que hi devia haver al darrere Posteriors observacions han confirmat aquesta hipòtesi La densitat mitjana del gas interestellar és de 0,1 àtoms per cm 3 , és a dir, de 10 - 2 4 g/cm 3 , i la densitat de la pols és de 10 - 2 6 g/cm 3 , bé que en certs llocs de l’espai la densitat del gas pot arribar fins a…
estel nan
Astronomia
Estel d’una dèbil magnitud absoluta.
Pot ésser blanc , amb una elevada temperatura superficial, o vermell , amb una baixa temperatura superficial Els nans blancs es caracteritzen pel fet de tenir una massa similar a la massa solar i un diàmetre similar al diàmetre de la Terra Això darrer explica que, malgrat llur gran temperatura superficial, la magnitud d’aquests astres sempre sigui molt petita Llur densitat és molt gran, i, en el cas de Sírius B, la component secundària del sistema binari que constitueix Sírius és 170 000 vegades més gran que la densitat de l’aigua En alguns casos extrems aquesta densitat arriba a tenir un…
rellotge nocturn
Tecnologia
Denominació que hom dóna aun determinat tipus de rellotge de sobretaula mecànic originari de la Itàlia del segle XVII en què un llum d’oli o espelma situada a l’interior de la caixa permetia llegir l’hora del rellotge a les fosques.
La principal característica és que només quedaven illuminades per transparència les xifres de l’hora i el quart d’hora corresponents al moment Una variant consistia a projectar l’esfera transparent, en què hi destacaven la busca i els nombres opacs, sobre la paret Cal no confondre'l amb el nocturlabi o rellotge d’estels
la Vela
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de la Brúixola, la Màquina pneumàtica, el Centaure, la Quilla i la Popa.
Conté 195 estels visibles a ull nu, els més brillants dels quals són tres astres de tercera magnitud Una característica important d’aquesta constellació és que és travessada per una de les regions més brillants de la Via Làctia La constellació de la Vela era considerada antigament com una part de la constellació d' Argo
interferòmetre

ESquema del funcionament de l’interferòmetre de Milchelson. el patró d’interferèncis, que mostra el telescopi, permet calcular la diferència de camins òptics recorreguts pel raig de llum
© Fototeca.cat
Física
Aparell per a produir interferències.
Entre els diversos tipus d’interferòmetres òptics cal destacar l’anomenat interferòmetre de Michelson , en el qual un raig de llum inicial és dividit, mitjançant un mirall semiargentat, en dos raigs que se superposen després d’haver recorregut camins òptics diferents, en direccions perpendiculars Els diversos tipus d’interferòmetres, a més d’haver estat utilitzats en experiments molt importants experiment de Michelson-Morley , són emprats sobretot per a mesurar diàmetres d’estels llunyans i distàncies aparents entre estels dobles, per a mesurar, amb molta precisió,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina