Resultats de la cerca
Es mostren 506 resultats
Johann Tobias Mayer
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic alemany.
Fou director de l’observatori de Göttingen En 1753-61 féu nombroses observacions dels moviments de la Lluna, publicades pòstumament el 1770 També elaborà un catàleg estellar d’un miler d’estels zodiacals El 1761 establí una fórmula per tal de poder calcular i corregir les desviacions instrumentals
Corona Austral
Astronomia
Constel·lació austral, situada entre les de Sagitari i Telescopi i molt propera a la Via Làctia.
Té 40 estels visibles a ull nu, els principals dels quals són distribuïts segons un arc de cercle, cosa que en facilita el reconeixement L’astre principal, α-Coronae Australis, és un estel d’hidrogen de magnitud aparent 4,12, situat a una distància de 102 anys llum
Francis Baily
Astronomia
Astrònom anglès, fundador i primer president de la Royal Astronomical Society.
Entre els seus nombrosos treballs destaquen la reforma de l’almanac nàutic, una acurada determinació de la densitat de la Terra, la revisió dels catàlegs d’estels i l’estudi dels fenòmens lluminosos produïts a la superfície de la Lluna durant els eclipsis totals de Sol grans de rosari
Bing Xin
Literatura xinesa
Pseudònim de Xie Wanying, poetessa i novel·lista xinesa.
Es graduà a la Universitat de Pequín i estudià també a Amèrica En les obres poètiques Fanxing ‘Estels’ i Chunshui ‘Aigües de primavera’ revela una sensibilitat parenta de la poesia clàssica Han i Song En les novelles tracta el tema de la dona xinesa alliberada en un món hostil
llum natural
Electrònica i informàtica
Llum emesa per una font lluminosa natural.
La més corrent i útil és la que prové del Sol, que hom anomena també llum solar o de dia , i que segons l’hora del dia rep diferents noms, com llum de l’alba, crepuscular , etc Unes altres llums naturals són la llum de la lluna i la dels estels
l’Ossa Menor
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de la Girafa, el Dragó i Cefeu.
Popularment és anomenada el Carro petit Conté 40 estels visibles a ull nu, dos dels quals són de segona magnitud i un de tercera L’estel principal de la constellació, α Ursae Minoris , és l'Estel Polar i coincideix, aproximadament, amb la posició del pol nord de l’hemisferi celeste
la Màquina pneumàtica
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de la Brúixola, l’Hidra femella, el Centaure i la Vela.
És poc extensa i fou descrita per primera vegada per NL Lacaille, l’any 1760 Conté 42 estels visibles a ull nu, el més brillant dels quals, α Antliae , és de magnitud aparent 4,42, pertany al tipus espectral M0 i és situat a una distància de 325 anys llum
pas d’un astre pel meridià
Astronomia
Instant en el qual, per a un observador situat en un lloc de la superfície terrestre, l’astre passa exactament pel meridià del lloc.
La determinació del pas de certs estels pel meridià d’un lloc és emprada per a efectuar determinacions horàries i també per a resoldre problemes d’astronomia de posició Els instruments que hom fa servir per a efectuar aquesta determinació són principalment la ullera de passos o ullera meridiana i l' astrolabi
Armand Hippolyte Louis Fizeau
Armand Hippolyte Louis Fizeau
© Fototeca.cat
Física
Físic francès.
Treballà amb JBC Foucault en el camp de l’òptica i féu la primera mesura de la velocitat de la llum en l’aire Provà que l’efecte Doppler pot ésser utilitzat per a mesurar la velocitat radial dels estels Estudià també la dilatació dels cristalls i la polarització de la llum
Johann Elert Bode
Astronomia
Astrònom alemany.
El 1774 fundà el “Berliner astronomisches Jahrbuch”, i el 1786 fou nomenat director de l’observatori astronòmic de Berlín És conegut universalment pel fet d’haver difós la llei de Titius-Bode Entre les seves obres destaca la Uranographie 1801, collecció de mapes celestes acompanyada d’un catàleg de 17 240 estels
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina