Resultats de la cerca

Es formà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971, on ha estat professor de projectes 1972-2007 Des de l’any 1998, és catedràtic de l’Accademia di Architettura di Mendrisio Suïssa També ha estat professor invitat a l’escola d’arquitectura de Lausana 1983-84 i 1997-98 i de l’Escola d’Arquitectura de París Belleville 1986 i 1987 Des del 1999 treballa amb Josep Maria Gil, amb qui va crear l’estudi Bonell i Gil arquitectes Entre les seves obres sobresurten l’edifici Frègoli a Barcelona 1975, premi FAD el velòdrom de Barcelona 1984, premi FAD, projectat juntament amb Francesc…

L’església parroquial és dedicada a sant Esteve El lloc formà part del terme del castell de Finestres i de la baronia de Santa Pau

Fill del cap de duanes de Portbou, el 1925 la família es traslladà a Barcelona Allà compaginà els estudis de dret una carrera que no acabà amb l’assistència a l’Escola de Llotja A la fi del 1932 entrà en contacte amb els promotors de l’ADLAN i conegué Remedios Varo Amb la pintora, compartí estudi a la plaça de Lesseps i s’introduí en els cercles avantguardistes de la ciutat L’estiu del 1935, Varo i Francès, juntament amb Óscar Domínguez i Marcel Jean, membres del grup surrealista parisenc, feren una sèrie de cadàvers exquisits La inauguració, el gener del 1936, de l’exposició sobre Picasso…

Estudià dret i lletres a Barcelona Exercí com a advocat a la Secció d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou secretari general l’any 1918 Ingressà a la Lliga Regionalista i fou regidor per Barcelona 1921-23 collaborà en La Veu de Catalunya , Revista Jurídica de Catalunya i Butlletí de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya , entre d’altres Formà part del comitè executiu d’Acció Catalana des de la seva fundació Després fou nomenat director de La Publicitat 1922-26 Fou regidor 1930-31, membre de la diputació provisional de la Generalitat per Solsona 1931 i de la…

Féu la carrera de mestre a València i l’exercí durant uns quants anys a la comarca del Vallès Després de residir de nou a València, s’installà a Barcelona i es dedicà a l’ensenyament Fundà el diari El Pregonero 1844 i la revista El Instructor de la Juventud Edità moltes obres pedagògiques de gran difusió, moltes de les quals redactades per ell mateix Exercí d’inspector general d’antiguitats de Catalunya, València i Aragó És autor, entre altres obres, de Paleografía española 1846, Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes 1860, Blasones españoles y apuntes históricos de las 49 capitales de…

Amplià la seva formació musical a Barcelona amb Josep Brocà El 1885 anà a París, on triomfà com a concertista És autor d’obres per a guitarra

Fou enginyer de la foneria dels Girona i, després, de la companyia de ferrocarrils MSA Fou un actiu excursionista de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Exercí la crítica musical a La Renaixença i La Veu de Catalunya , des d’on impulsà el wagnerisme i hi publicà també articles de costums de to satíric, recollits en part al volum Llibre de memòries 1903 Altres narracions seves foren recollides a Lectura Popular

Llicenciat en medicina 1978, exercí l’especialitat de nefrologia fins el 1989, que es dedicà a la cinematografia Doctorat en ciències de la comunicació 1995 amb la tesi La producció cinematogràfica a Catalunya 1962-1969 , és professor titular del Departament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona Exercí molts anys la crítica cinematogràfica a la premsa diària, especialment al diari Avui , i en publicacions especialitzades com ara Fotogramas i Dirigido por,  i collaborà en programes cinematogràfics de televisió És autor de monografies, estudis i…

Es doctorà en ciències exactes per la Universitat de Barcelona 1873, on fou professor numerari 1889-1905 abans d’ocupar la càtedra de cosmografia a la Universitat de Saragossa 1911-24 Soci fundador de la Societat Econòmica Gracienca d’Amics del País 1882, fou també membre numerari de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1897

Es graduà a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1934 i al Massachusetts Institute of Technology EUA el 1945 Primer premi d’arquitectura a l’exposició nacional de belles arts de Barcelona 1942, elaborà el pla de reforma i d’ordenació de Palma dut a terme des del 1950 Decantat ja clarament per l’urbanisme, fou professor de Sociologia Urbana a l’Instituto de Estudios de Administración Local de Madrid, i fou especialment rellevant la seva tasca en favor de la preservació del patrimoni artístic i arquitectònic, com ho testimonien els anys 1963-65 en què fou comissari general del Patrimonio…